[Tribuna] 'Infern renaixentista', article d'Ester Baiges

La pancarta de la 'Tortuosa 2011' no ha durat 24 hores. Foto: Casal Popular Panxampla.

La setmana passada (just la setmana anterior a la setmana del Renaixement de Tortosa) aprofitant els primers dies de vacacions, vaig fer una escapada a la Val d’Aran.

Sense connectar-me a internet, sense llegir cap diari ni escoltar cap noticiari i gairebé sense mòbil ( moltes hores del dia sense cobertura), durant sis dies vam estar caminant i descobrint, una vegada més, la vall: boscos i més boscos, llacs i llacs que conserven encara l’aigua de l’era glacial, pobles que sembla que s’hagen aturat en el passat i que agraïxes de patejar, fugint de l’excés d’urbanització que se n’ha fet en altres, ruta del romànic...

Vam visitar el poble i l’Església de Santa Maria d’Arties. Vam tindre la sort de poder gaudir de l’acompanyament d’un guia que, de manera clara, amena i entenedora, ens va saber transportar i fer viatjar des dels segles XI o XII fins a dia d’avui, perquè els diferents temps hi han aportat la seua petjada arquitectònica, pictòrica, escultòrica....

El que més em va cridar l’atenció va ser un detall de les pintures murals “El Judici Final” (segle XVI, autoria desconeguda). El mural representa el purgatori, l’infern i el paradís.

Detall del mural Detall del mural 'El Judici Final' de l'església de Santa Maria d'Arties.

L’infern està representat per un enorme drac que engull les persones que, d’acord amb l’imaginari col·lectiu que s’ha anat forjant al llarg del segles i de la cultura catòlica, han fet tan de mal durant el seu pas per la vida terrenal que no tenen ni l’opció de purgar els seus pecats al purgatori i per tant, mai podran salvar les seues ànimes i gaudir d’una vida eterna al paradís. A requeriment del guia, em vaig fixar en qui eren les primers persones en entrar a la boca de l’infern: la noblesa, el clergat i la reialesa.

És clar, crítica social i veus dissidents sempre n’hi ha hagut, vaig pensar. No és això el que em va sorprendre. El que em va sorprendre és que en aquella època, ( Humanisme, Renaixement) no se censurés,. O potser se’ls va passar per alt, com m’hagués passat a mi, si no m’hi fa fixar el guia?

Com és que no se’n coneix el nom de la persona que va pintar el mural? Potser va començar i acabar aquí la seua carrera artística? Són preguntes sense malícia que de manera ràpida em van vindre al cap.

També em van vindre al cap companyes i companys que no fa gaire han patit judicis i multes per la crema de la foto del rei, el tracte de repressió i persecució política que reben persones i moviments socials que qüestionen el sistema polític i econòmic que vivim...

Acabada la primera setmana de vacances , vaig tornar cap a casa amb il·lusió i amb ganes de viure la Festa del Renaixement de Tortosa. Durant el viatge, anava recordant el poble i el detall de l’infern renaixentista de l’Església de Santa Maria d’Arties.

Vaja! -vaig pensar, un nou oxímoron (1) per afegir a la col·lecció que en fa l’Arcadi Oliveres, a veure si li agrada! A Arties, un poblet conegut pel seus hotels i restaurants de luxe, un poblet que acull la família reial quan va a esquiar a Baqueira-Beret i les famílies més adinerades d’arreu, hi ha també una església que acull un mural del segle XVI que en el seu moment els va enviar a l’infern. Sí, sense dubte, Arties, un bon oxímoron! Primer els envia a l’infern i després els acull!

Un cop arribada a la Tortuosa 2011 acabat el parèntesi de les vacances, ressituada de nou al món mundial, vaig continuar donant-li voltes al detall de l’infern renaixentista d’Arties. I em vaig fer la pregunta que ara us faig a vosaltres. En ple segle XXI, en ple esplendor d’una societat amb una democràcia del segle XVI, a qui enviaríeu a l’infern?

I ja en plena alegria i algaravia de la Festa continuo pensant-hi. Com és possible que una pintura que envia a l’infern la monarquia, la noblesa i l’estament eclesiàstic, que han ostentat durant segles el poder de manera absoluta i absolutista, haja durat cinc-cents anys i en canvi una pancarta que ironitza sobre les maneres de fer poc democràtiques de l’Ajuntament de Tortosa haja durat menys de 24 hores?


(1) Oxímoron: Figura retòrica, variant de l’antítesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sintàctiques de sentit oposat.

Tortuosa, diumenge 24 de juliol de 2011.


Ester Baiges Miró
és membre del Casal Popular Panxampla.