Un estudi demostra que les zones humides del Delta connectades al riu o al mar reben prou sediments per fer front al risc d’inundació ·
El delta de l’Ebre podrà aguantar durant el segle XXI i de moment no cal patir per si ha de quedar inundat, per sota del nivell del mar. Aquesta és una de les conclusions del projecte ‘Desenvolupament de tècniques per compensar la subsidència i pujada del nivell del mar a les costes i als aiguamolls del Delta de l’Ebre, que ha realitzat la unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària, l’IRTA. L’estudi s’ha fet entre els anys 2009 i 2011, i conclou que la major part de les zones humides del Delta que estan connectades al riu o al mar registren un creixement vertical de sòl suficient per resistir tant l’enfonsament de la plana deltaica com l’increment del nivell del mar, a causa del canvi climàtic.
En aquesta línia, entre els ambients que mostren una major capacitat de resistència hi ha la zona del Garxal, a la desembocadura de l’Ebre, i els aiguamolls de la badia del Fangar. La clau per a la seua supervivència és que estan connectats amb el riu o amb el mar, i això els garanteix una aportació continuada de sediments orgànics i inorgànics. Tanmateix, els investigadors de l’IRTA Albert Rovira i Juan Calvo han assenyalat que per afavorir la supervivència de les zones humides del Delta caldria una gestió que comportés l’aportació dels sediments que ara s’acumulen als embassaments de l’Ebre, aigües amunt. De la mateixa manera, els investigadors de l’IRTA han comprovat també que els aiguamolls costaners que es troben aïllats tenen un valor de creixement de sòl molt més baix, i que són més vulnerables als riscos d’inundació. De fet, el projecte ha inclòs la creació de llacunes artificials en antigues finques agrícoles que reben l’aigua del riu o bé l’aigua de drenatge dels arrossars, per estudiar i comparar la funció de depuració d’aigües i el creixement del sòl. En aquest cas, el creixement vertical del sòl també s’ha donat, en gran part, a causa de la matèria orgànica generada per la mateixa vegetació. Uns resultats que demostren la importància de restaurar les zones humides en les zones més vulnerables del Delta, les que són a sota del nivell del mar. Això és el que ja s’està fent amb la construcció dels filtres verds per millorar la qualitat de l’aigua de les badies, a través dels projectes de restauració del pla integral del protecció del Delta.
Les conclusions d’aquest estudi han estat presentades en el Congrés Anual de la Societat Científica de les Zones Humides que s’ha celebrat a Praga, a la República Txeca, entre els dies 3 i 8 de juliol. L’encarregat de presentar les conclusions preliminars de l’estudi va ser el coordinador de la unitat d’Ecosistemes Aquàtics de l’IRTA, el doctor Carles Ibáñez. Segons els investigadors, el següent objectiu és desenvolupar un model a escala de tot el Delta, que permeti fer prediccions de l’evolució futura dels aiguamolls en funció de la pujada del nivell del mar i, en una segona etapa, incloure també els efectes sobre els arrossars, com ara l’augment de la salinitat del sòl.
Imatge Google Maps
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.