A partir de la Crida per una Assemblea Nacional Catalana de l'abril de 2011, s'ha tirat endavant la seua constitució d'una manera molt estructurada, la qual ja és ben present en moltes poblacions i comarques d'arreu de la nació catalana. Una nació que porta una llarga història de resistència i de lluita en moments històrics determinats des de les dissortades dates del 25 d'abril de 1707 i l'11 de setembre de 1714, en les quals ens van arrabassar les nostres llibertats nacionals. Els anys finals de la dictadura feixista van veure la formació de l'Assemblea de Catalunya com a plataforma unitària de les formacions polítiques catalanes antifeixistes, que s'ha convertit en un model exemplar a reivindicar. Una dictadura que havia intentat un genocidi cultural al país, però que en canvi va comprovar com esclatava el veritable segle d'or de les nostres lletres. La significativa resistència ciutadana va permetre reafirmar la catalanitat i refermar la nostra ambició nacional. Amb el pas dels anys, i ja entrat el segle XXI, la Plataforma pel dret a decidir i les Consultes per la independència van liderar al camí cap a la multitudinària manifestació del juliol del 2010 a Barcelona, organitzada per Òmnium Cultural, novament pal i paller de les reivindicacions nacionals. L'independentisme català ha crescut en nombre i en capacitat organitzativa, ha experimentat una revifalla importantíssima.
Tanmateix, l'autonomisme ha caigut en un veritable atzucac des del fracàs estrepitós de la reforma estatutària. El pacte ZP-Mas va enterrar l'estatut i les possibilitats de relectura de l'estat autonòmic. Hi creu algú en les possibilitats de l'estatut català? Sortiria algú al carrer a defensar l'estatut?
A part de la greu crisi econòmica que atravessa el país, la sensació que no es pot fer res amb el marc legal actual i els constants atacs contra el poder polític català són imatge de la defunció del model polític que ha imperat en les darreres tres dècades. L'espoli econòmic que patim és un dels drames nacionals. La política imperant des de la transició amb l'anomenat cafè per a tots ha suposat una sagnia financera inassumible des de Catalunya. Sense un estat propi, ni la cultura de l'esforç ens permetrà sortir del pou on ens han abocat un model polític insostenible, una classe econòmicament molt poderosa que ha girat l'esquena al país, i un estat que mai no ens ha entès. A més, en un món globalitzat la catalanitat roman feble davant de les estructures perennes d'un estat tants cops advers als nostres interessos ciutadans i nacionals.
Ens encaminem cap a la celebració d'una Conferència Nacional Catalana per l’Estat Propi , amb l'ideari de construir una majoria social favorable a la constitució d’un Estat català i rebre el suport internacional al respecte. Una Conferència importantíssima que ha de tenir lloc el 30 d'abril a la capital catalana.
A les Terres de l'Ebre s'ha constituït l'Assemblea nacional catalana a nivell comarcal i en diferents poblacions. L'11 de febrer se celebrarà un acte public a l'auditori de Tortosa. Som les comarques cruïlla dels Països Catalans, el territori amb més alt nivell de catalanoparlants, i amb una població amb una creixent consciència nacional, tal com es demostra tant en resultats electorals com en l'ús lingüístic oral i escrit i en la nostra constant reafirmació catalana. L'Assemblea supera el marc dels partits polítics, tot i comptar amb la col·laboració d'independents i militants de partits molt diversos, cosa que és una mostra més la transversalitat de la ideologia independentista. La unitat d'acció és la clau novament, i des de les Terres de l'Ebre també aconseguirem articular un moviment que ens encamini cap a la llibertat nacional i la reunificació territorial dels Països Catalans. Un moviment on hi cap tot aquell que cregui necessari que el país necessita un pas endavant ferm políticament.és escriptor i membre de l'ANC
Imatge El Punt Avui
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina