El passat 23 de desembre del 2011, el DOGC publicava la sol·licitud de l’IREC (Institut de Recerca d’Energies Renovables) de la concessió de l’ocupació del domini públic maritimoterrestre i autorització d’obres en zona de servitud de protecció al terme municipal de l’Ametlla de Mar, per desenvolupar el Projecte de Parc Eòlic Marí Experimental Zèfir. Es tracta d’un parc dividit en dues fases que evacua l’electricitat mitjançant una línia submarina al complex energètic de Vandellòs. La primera fase preveu la instal·lació de 4 aerogeneradors amb 20 MW i la segona, 8 aerogeneradors i 40 MW de potència. ERC sempre hem estat defensors de la utilització de les energies renovables i, per tant, de l’energia eòlica; però el projecte Zèfir hem vist que presenta unes característiques que perjudiquen tant la costa de l’Ametlla de Mar com el model turístic de les Terres de l’Ebre.
A tot allò que ens vulguem dedicar ens hi hem d’entregar en cos i ànima. Hem triat fa temps un model potent de Turisme que passa per l’excel·lència, fa temps que hi invertim diners i no ho podem llençar tot per l’orla. Volem un turisme de qualitat, de platges verges, de costes úniques i diferenciat d’altres zones de Turisme més massificat.
El projecte eòlic marí presenta una sèrie d’afectacions importants a les praderies de posidònia i als espais catalogats com d’Interès Natural. Cal tenir presents els 195 metres d’alçada dels aerogeneradors, més alts que la Sagrada Família (115 m). I el més greu, aquests aerogeneradors estarien situats a menys de 3 km de la costa, al davant mateix d’una població turística, provocant un gran impacte visual a causa de la proximitat dels aparells. El Zèfir havia de ser una oportunitat, no una agressió més per al Territori.
L’impacte econòmic negatiu que podria tenir durant molts anys, tant per a la pesca com per al turisme de l’Ametlla de Mar no es veu compensat per la creació d’un nombre important de llocs de treball o un centre de recerca. A les Terres de l’Ebre ja en tenim el cul pelat, de projectes com el transvasament, l’Enron o el cementiri nuclear, que amb la promesa de les compensacions o de la creació de llocs de treball, se’ns han volgut vendre com la millor oportunitat per al nostre futur. Oportunitat com la d’aquest parc eòlic marí experimental que de tan bona que és no tindrà problemes per instal·lar-se a tocar de la costa de Tarragona, Barcelona o la Costa Brava. Curiós, no? que ells no n’hagin demanat la instal·lació? Que ningú no ens digui que enlloc més no bufa el vent, si fan regates de velers, fa vent. I naltros seguirem defensant-nos perquè sempre ens toca, per terra, mar i aire.
Jordi Gaseni
és regidor de l’Ametlla de Mar i president d'ERC al Baix Ebre
Se passen en natros!
ResponEliminaUna instal·lació industrial gegant davant dels ulls i en un lloc sensible ecològicament.
Que volen esta gent????