La pertinença a Unió de Pagesos ha estat per a mi no només una eina per a assolir objectius professionals, sinó a més una escola de solidaritat i una universitat de coneixements i experiències. Lo sindicat ha defensat, a més sempre amb fermesa, les llibertats individuals, col·lectives i nacionals; per tant, en lo discurs sempre ha sortit la paraula autodeterminació o independència.Per això, alguns de nosaltres ja vam participar en les xerrades envers les consultes populars, i veiem amb il·lusió i esperança la constitució de l’Assemblea Nacional de Catalunya. Després de les consultes, s’obria l’interrogant de “ i ara què?”. Però algun, o algunes, o alguns caps pensants sembla ser que tenen un full de ruta ben definit i es tracta d’anar cobrint etapes fins a l’sprint final.
Les Terres de l’Ebre, que en les consultes populars ens vam quedar endarrerits respecte a la majoria de la resta de Catalunya, ara s’han posat a caminar depressa, i amb pas ferm. Vull, des d’aquest escrit, fer un reconeixement explícit a tots los membres de la direcció, perquè això suposa compromís, despesa i sacrifici. Un moviment transversal com aquest, estic convençut que pot esdevenir punt de trobada de molts col·lectius i persones a nivell individual. En un moment crucial per al nostre poble, país i/o nació, la crisi i les polítiques restrictives i expoliadores de l’Estat, l’intent constant d’aprimar la nostra llengua, la nostra identitat, etc., estan posant de manifest que o bé ens arremanguem, o mai adquirirem la condició de ciutadans; avui només som súbdits, empastifats d’una democràcia parcial, tendenciosa i restricitva.
En aquest sentit, los vents ens bufen a favor perquè ja no som només independentistes per sentiment i per història. Avui ja es tracta d’omplir el pap o el plat i constatant que la independència no equival al “maná”, poder disposar íntegrament dels nostres recursos, ens permetria sortir d’aquest ofec econòmic permanent i elaborar dins del marc de la U.E. les nostres pròpies polítiques.
Per això, la crida que ens fa l’Assemblea de les Terres de l’Ebre pel dia 11 al Felip Pedrell hauria d’aglutinar una massiva assistència de gent, per encoratjar a la gent del davant, però també per carregar-nos a tots plegats les piles d’autoestima i de coratge.
De tota manera, crec que de coratge en tenim força, doncs si no, no haguéssim pogut desenvolupar-nos en aquest espai geogràfic difícil. Però l’autoestima sí que hem de reforçar-la; autoestima per la nostra llengua, els nostres costums i també pels nostres productes. No val a dir només que som el Sud, i que ens tracten com a tal, i flagelar-nos contínuament, perquè és cert que som el Sud, però encara sortim al mapa i hem de ser conscients que només tindrem allò que siguem capaços de guanyar-nos, ningú ens regalarà res.
Jo ja tinc molts anys, però la meva il·lusió està intacta, lo meu compromís també i la meva esperança és poder veure, malgrat sigui a l’últim alè, una Catalunya socialment justa, territorialment equilibrada, i si som majoria, que si ho fem bé estic convençut que ho serem, una Catalunya políticament lliure, políticament independent.
VISCA CATALUNYA!!!
Pep Suñé
Les Terres de l’Ebre, que en les consultes populars ens vam quedar endarrerits respecte a la majoria de la resta de Catalunya, ara s’han posat a caminar depressa, i amb pas ferm. Vull, des d’aquest escrit, fer un reconeixement explícit a tots los membres de la direcció, perquè això suposa compromís, despesa i sacrifici. Un moviment transversal com aquest, estic convençut que pot esdevenir punt de trobada de molts col·lectius i persones a nivell individual. En un moment crucial per al nostre poble, país i/o nació, la crisi i les polítiques restrictives i expoliadores de l’Estat, l’intent constant d’aprimar la nostra llengua, la nostra identitat, etc., estan posant de manifest que o bé ens arremanguem, o mai adquirirem la condició de ciutadans; avui només som súbdits, empastifats d’una democràcia parcial, tendenciosa i restricitva.
En aquest sentit, los vents ens bufen a favor perquè ja no som només independentistes per sentiment i per història. Avui ja es tracta d’omplir el pap o el plat i constatant que la independència no equival al “maná”, poder disposar íntegrament dels nostres recursos, ens permetria sortir d’aquest ofec econòmic permanent i elaborar dins del marc de la U.E. les nostres pròpies polítiques.
Per això, la crida que ens fa l’Assemblea de les Terres de l’Ebre pel dia 11 al Felip Pedrell hauria d’aglutinar una massiva assistència de gent, per encoratjar a la gent del davant, però també per carregar-nos a tots plegats les piles d’autoestima i de coratge.
De tota manera, crec que de coratge en tenim força, doncs si no, no haguéssim pogut desenvolupar-nos en aquest espai geogràfic difícil. Però l’autoestima sí que hem de reforçar-la; autoestima per la nostra llengua, els nostres costums i també pels nostres productes. No val a dir només que som el Sud, i que ens tracten com a tal, i flagelar-nos contínuament, perquè és cert que som el Sud, però encara sortim al mapa i hem de ser conscients que només tindrem allò que siguem capaços de guanyar-nos, ningú ens regalarà res.
Jo ja tinc molts anys, però la meva il·lusió està intacta, lo meu compromís també i la meva esperança és poder veure, malgrat sigui a l’últim alè, una Catalunya socialment justa, territorialment equilibrada, i si som majoria, que si ho fem bé estic convençut que ho serem, una Catalunya políticament lliure, políticament independent.
VISCA CATALUNYA!!!
Pep Suñé
és pagès i exalcalde de la Fatarella
Demà a l'Auditori a les 12h? Pos clar que sí. Molt bones les paraules: "hem de ser conscients que només tindrem allò que siguem capaços de guanyar-nos, ningú ens regalarà res."
ResponEliminaPocs pobles, avui en dia, poden dir que senten a tocar de les seues mans lo futur del seu poble i lo nostre, és un dels pocs privilegiats. Siguem dignes del nostre futur.
"una Catalunya socialment justa, territorialment equilibrada, i si som majoria, que si ho fem bé estic convençut que ho serem, una Catalunya políticament lliure, políticament independent".
ResponEliminaEls dos primers conceptes, no és precisament de la mà de governs conservadors que s'aconseguirà ( els quals, amb la independència -lògicament- no desapareixeran ) . Quan als altres dos ( " políticament lliures i independent" ) seran els catalans qui, un moment ho altre ho decidirem, sobre tot el darrer; quan al "políticament lliure" no cal confondreu en que només amb la independència s'aconsegueix: És pot decidir lliurement una determinada manera de ser lliure. De fet, tot i que ja sé que no és exactament el mateix, però quan han hagut eleccions al parlament, aquells partits que s'han presentat abanderant clarament l'independentisme, han tret els resultats que tots sabem. No és el mateix, sí, no és el mateix, però l'argument -no m'ho negareu- bé a ser tant rigorós com el que molt possiblement pot utilitzar més d'un que em pugui contestar: Les enquestes actuals diuen que prop del 50 % " de catalans " es declaren favorables a la independència.
Amb tot, celebro que algú digui clarament que l'independentisme que ara, té raons de caire econòmic, si més no per als que així ho creguin, també en té de sentimentals i històriques. Aquestes si que les trobo absolutament legitimes i defensables. Això de defensar la independència ( avui dia qualsevol s'hi apunta ) exclusivament per raons econòmiques, personalment, ho trobo pobre, molt pobre. Perquè clar, si no existissin aquestes arguments conjunturals ( la raó del quals no negaré ) ja no caldria la reivindicació ?. És tant com dir que, una volta aconseguida la independència i davant la possibilitat de caure en una crisi o hipòtesi de rescat etc. que faríem, tornar a Espanya, perquè ja no hi haurien raons econòmiques que justifiquessin la plena sobirania ?
"Amb la independència" ... dels polítics volies dir?
EliminaJo vull ser Belga!!!!
A la propera reencarnació,... segur que encara no tenen govern i un munt de polítics a l'atur.
Crec que a l'any 2005 o el 2006, sense crisi, els tants per cents ja rondaven el 40% a favor del sí. Per tant, que ara encara hi haigue més veus que demanen la independència és irrisori comparat amb el 40% mentre es tenia el "govern amic" i l'economia anava com un tren.
ResponEliminaEl catalanisme historicament ha estat això, Ximo. El que passa que el catalanisme, aquell que volia trasnformar espanya, ha mort. El catalanisme ja no vol conviar Espanya, vol sortir-ne per cansament, i per això ara, el catalanisme és sobiranista. Espanya no vol canviar la seua visió envers Catalunya per tant, bon vent i barca nova.