[Tribuna] 'Defensant l’Ebre', per Meritxell Roigé

Un transvasament de l’Ebre seria una autèntica bestiesa i recuperar el Pla Hidrològic tal i com es va dissenyar l’any 2000 no tindria ara cap sentit. Aquestes van ser les paraules del president de la Generalitat, Artur Mas, el passat 3 de febrer, replicant l’anunci del ministre Arias Cañete referit a la seva voluntat d’aprovar un nou Pla Hidrològic Nacional.

Pocs dies després, en el Ple del Parlament de Catalunya, el Conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recorder, expressava la preocupació del Govern català pel baix cabal en el tram final del riu i el delta, assegurant que “l’Ebre no admet cap transvasament i el Govern de la Generalitat tampoc”. El mateix Conseller, poc després, es reunia amb el ministre de Medi Ambient, qui li traslladava el seu interès en anar per la via del consens en qualsevol proposta hidrològica i li assegurava que el Pla de conca es basaria en criteris científics. El consens i el criteri científic, dos qüestions que fa deu anys el llavors Govern del PP no va tenir en compte en aquell Pla Hidrològic, i que ara sembla incorporar en el nou discurs. Veurem en què queda aquest compromís, però d’entrada, tal i com ja va explicar el Conseller Recorder, un transvasament quedaria completament descartat, tant per motius científics com per falta de consens.

El Govern de CiU ha deixat molt clar quina és la seva postura vers el plantejament d’un hipotètic transvasament de l’Ebre per part del Govern central. No hi haurà ambigüitats i mantindrem una postura clara defensant el riu Ebre i exigint a l’Estat la preservació dels ecosistemes del tram final, entre els quals hi ha el delta de l’Ebre. Una exigència que contempla allò que no va fer l’anterior govern del PSOE: aprovar el Pla de gestió de conca de l’Ebre que inclogui el cabal ambiental del seu tram final. Efectivament, l’executiu socialista no va complir amb l’Ebre i va evitar blindar el riu davant futurs transvasaments. Si els socialistes haguessin fet els deures, aprovat el Pla de conca i fixat un cabal ambiental per al tram final del riu, avui no estaríem discutint novament sobre l’amenaça de possibles noves detraccions.

El Parlament de Catalunya ha tornat a ser escenari de debat al voltant d’aquesta qüestió. Convergència i Unió (CiU) hem votat una moció en què mostrem la nostra oposició a “qualsevol modificació del vigent Plan Hidrológico Nacional de l’Estat espanyol que pretengui imposar transvasaments d’aigua des del riu Ebre i els altres rius de les conques internes de Catalunya per innecessàries i per la situació vulnerable dels cabals actuals”.

El sorprenent d’aquest recent debat és que ICV es presenti com a garant i defensora del riu Ebre, malgrat que van ser els autors intel·lectuals i materials del primer intent de transvasament d’aigua de la conca de l’Ebre a l’àrea metropolitana de Barcelona. D’això no fa tant de temps, va ser l’anterior govern tripartit, quan Iniciativa tenia la conselleria de Medi Ambient. Les pluges van frustrar aquell primer transvasament de l’Ebre, per al qual el govern tripartit va gastar 22 milions d’euros en canonades que mai no van utilitzar-se i que anys després van aparèixer abandonades en un bosc de la Cerdanya. Lliçons d’antitransvasisme per part d’ICV, per tant, més aviat poques. La gent de les Terres de l’Ebre encara recordem aquells tubs i les estaques que marcaven el traçat del transvasament.

Dit això, CiU manté la porta oberta a l’opció del Roïne, perquè el nostre país no està preparat per situacions de sequera molt prolongades, malgrat les dessaladores i altres mesures d’estalvi.

En el meu parlament a la cambra catalana vaig defensar els acords adoptats en la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre i, molt especialment, als pagesos que regaran gràcies a una infrastructura vital per a la reactivació econòmica de les nostres terres. Em refereixo al canal de regadiu Xerta-Sénia, un projecte dimonitzat per alguns que hi veuen la porta a un transvasament, però que només ha de servir per al que està dissenyat: per convertir en regadius terres de secà del Baix Ebre i del Montsià, i per ajudar el sector de l’agricultura de casa nostra. És sorprenent com la gent d’ICV criminalitza ara aquesta infrastructura, malgrat que van votar els pressupostos del govern tripartit que contemplaven aquesta inversió.

Per acabar només vull reiterar l’aposta del Govern de CiU en la defensa del riu Ebre, l’oposició a qualsevol detracció d’aigua, l’exigència al Govern de l’Estat perquè aprovi el Pla de gestió de conca i un cabal ambiental per al tram final de l’Ebre, i l’aposta per una infrastructura de futur com el canal Xerta-Sénia.


Meritxell Roigé i Pedrola
és diputada per CiU al Parlament de Catalunya i primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tortosa