Malestar al govern per l'absència de la CHE a la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre

Els representants de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient han deixat plantat aquest divendres el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, amb motiu de la reunió de la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre que s'havia convocat a Amposta. De fet, la última vegada que s'havia convocat aquest òrgan de participació territorial havia estat fa dos anys, al març del 2010. Recoder ha qualificat de "lamentables" les absències dels representants ministerials i de la CHE, i sobretot ha criticat que la delegació de l'òrgan regulador de la conca ni tan sols ha excusat la seua absència. "Sembla clar que no els hi ha interessat ser-hi, i ho trobo bastant lamentable perquè ni el Govern ni les entitats i ajuntaments del territori que tenen interès en aquest tram de l'Ebre s'ho mereixen", ha manifestat el conseller per lamentar el menyspreu de la CHE.

Per la seua banda, Recoder ha reiterat el que ja havia dit al Parlament, és a dir, que la Generalitat presentarà al·legacions al cabal ambiental que la CHE ha inclòs en el nou pla hidrològic de la conca de l'Ebre, i que si cal recorreran a la Unió Europea per corregir els cabals a l'alça. que l'administració autonòmica presentarà al · legacions a aquests cabals, però també ha apuntat la via de recórrer als organismes europeus com una de les possibles solucions per modificar la proposta de la CHE. Recoder El conseller ha remarcat que la Generalitat considera "insuficients" els cabals presentats pr la CHE, just el contrari del que va dir dimarts al senat el ministre d'Agricultura, Miguel Arias Cañete, a pregunta dels dos senadors tortosins, Ferran Bel (CiU) i Joan Sabaté (PSC). De fet, el conseller ha afirmat que els arguments del ministre eren "dubtosos". Així, Recoder ha assegurat que el Govern combatrà "política i jurídicament" un cabal que no respon a criteris científics.

Així, Recoder ja ha anunciat que si es manté la proposta de cabals de la CHE, el vot de la Generalitat serà "contrari, contundent, convençut i molt dolgut". El conseller ha insistit que la proposta de la CHE no té cap mena de justificació científica. "Si la tingués ja ens haurien facilitat les dades", ha manifestat. Però, per la seua banda, el catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, ​​Narcís Prat, ha afirmat obertament que les al·legacions que té previst presentar la Generalitat "no serviran de res", si no van acompanyades de mobilitzacions des del territori.

En aquesta línia, la portaveu de la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), Susana Abella, ha afirmat també que les al·legacions no progressaran si la gent de l'Ebre no fa seu l'argument que cal un major cabal per garantir la supervivència del Delta. Finalment, en la reunió d'Amposta s'ha acordat convocar una comissió tècnica de seguiment, que s'encarregarà d'elaborar i coordinar la presentació d'al·legacions.

A banda, tal i com s'ha proposat per part d'alguns científics, el govern català estudiarà si pot impugnar el Pla de conca de la CHE per una possible incompatibilitat amb la Llei d'Aigües vigent, datada del 2005. La Llei d'Aigües, modificada el 2005 quan es deroga el transvasament de l'Ebre, preveu que en la fixació dels cabals ecològics participen les comunitats autònomes de la conca i el consell d'aigua, "sense perjudici" del que digui el Pla Integral de Protecció del Delta de l'Ebre (PIPDE), previst a la disposició addicional dècima. En canvi, el Pla hidrològic de conca preveu que si els cabals afecten als usos sigui el consell de l'aigua qui ho determine. Aquesta contradicció entre dues normatives és, segons alguns juristes, una de les vies possibles per tirar enrere el Pla de conca.

Imatge ACN