Un any després de la constitució dels ajuntaments arran de les eleccions municipals del 2011, el PSC s'ha conjurat per recuperar l'alcaldia de Tortosa el juny del 2015. I per intentar-ho, els socialistes tortosins fixaran un model econòmic, social i urbanístic clar per al municipi, sense deixar de banda l'autocrítica, el treball en comú i la il·lusió per millorar Tortosa. Aquesta va ser la principal conclusió de l'acte Balanç d'un any d'acció municipal i perspectives de futur, dissabte passat a la seu tortosina dels socialistes de les Terres de l'Ebre, en què van participar el secretari de Política Municipal del PSC, Manel Bustos, i la primera secretària del PSC de l'Ebre, Núria Ventura, així com membres de l'executiva. De fet, per demà dimarts hi ha una primera compareixença de premsa del grup del PSC de Tortosa, per valorar el primer any del segon mandat de Ferran Bel (CiU).A banda, Bustos va visitar la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, acompanyat d'alcaldes i regidors, per conèixer i donar suport al sector agroalimentari, que consideren estratègic per a l'impuls econòmic de les Terres de l'Ebre. En concret, van recórrer les instal.lacions de la cooperativa de Ginestar, del Grup Fruiter de Benissanet i de la cooperativa de Corbera d'Ebre. A més, Bustos va mantenir breus reunions amb l'alcalde de Ginestar, Josep Maria Domènech, l'alcalde de Benissanet, Ignasi Ballver, i el tinent d'alcalde de Corbera, Antonio Álvarez. Al migdia, també va compartir un dinar de treball amb càrrecs electes de la Ribera i la Terra Alta, i a la tarda va visitar el Museu Picasso d'Horta de Sant Joan, acompanyat per la tinent d'alcalde Soraia Roig i el grup municipal. Finalment, va recórrer es carrers de Pinell de Brai, on se celebrava fira d'artesania, PinellArt, acompanyat per l'alcalde, Lluís Melich i diversos regidors socialistes. En aquest sentit, Bustos va fer una crida a enfortir el PSC des dels municipis, tot reivindicant la importància del món local.
Imatge Socialistes de l'Ebre
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=conjurar&operEntrada=0
ResponElimina1 1 v. tr. [LC] [AN] Constrènyer (un esperit, un diable, etc.), a aparèixer o a obeir, per la invocació d’un nom sagrat o per pràctiques màgiques. Conjurar els dimonis. Conjurar les ombres dels morts. Conjurar els elements.
1 2 v. tr. [LC] Pregar (algú) amb instància en nom d’alguna cosa sagrada, cara, etc. Et conjuro pel teu honor que no ho facis.
1 3 v. tr. [LC] Allunyar, com amb un conjur. Conjurar la crisi, el perill.
2 1 intr. pron. [LC] Fer una conjuració. S’havien conjurat per assassinar el president de la república.
2 2 intr. pron. [LC] per ext. Els deutors s’han conjurat a no pagar.
2 3 intr. pron. [LC] Diverses coses, combinar-se desfavorablement. Tot es conjura contra vosaltres. Tots els elements semblaven conjurar-se contra l’expedició.
http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0034134
conjurar
conjugació
[s. XIV; del ll. conjurare, íd.]
v 1 tr 1 Fer un conjur. Conjurar els dimonis, les ombres dels morts, els elements.
2 p anal Pregar (algú) amb instància en nom d'alguna cosa sagrada, cara, etc. Et conjuro pel teu honor que no ho facis.
2 tr Allunyar com amb un conjur. Conjurar la crisi, el perill.
3 pron POLÍT Crear secretament una lliga, amb jurament comú, per capgirar l'ordre d'un estat. S'havien conjurat per assassinar el president de la república.
4 pron Combinar-se desfavorablement (les coses). Tot es conjura contra meu.
Ejem... ;-) De vegades la llengua...
La conjura de los necios...
ResponEliminaJuas juas com sempre vaia politics al final tindre PXC !!NO conjuren, ataquen i ja està jaja
ResponElimina