MIRAVET (Ribera d'Ebre).- El castell de Miravet ha tornar a ser escenari clau en la història del país, tot acollint un dels actes centrals de l'Assembla Nacional Catalana (ANC). 300 persones han pujat dissabte passat fins a la fortalesa templera, que ha lluït diverses estelades per ser l'escenari on l'any 2004 s'engendrava l'actual Estatut de Catalunya. Els independentistes demanen que s'acabe amb iniciatives com el pacte fiscal i es face un pas ferm cap a l'estat propi. Finalment, no s'ha pogut dur a terme l'enterrament simbòlic de l'Estatut al cor del castell que estava previst, però aquest missatge ha impregnat tot l'acte.
"La via del pacte no ens porta enlloc i aquest ha de ser un punt de no retorn", han dit des de l'ANC. La Marxa, inundada d'estelades i sota crits d'"indendència", ha sortit de la plaça de l'Arenal i ha recorregut poc més d'un quilòmetre a peu fins al castell templer. Un cop reunits al pati d'armes del castell, Manel Alves, membre del secretariat nacional de l'ANC, ha llegit el manifest. Alves ha apuntat que el d'aquest dissabte hagués estat un acte més de la Marxa Cap a la Independència que se celebren aquest estiu, i que acabaran l'11 de setembre amb una gran manifestació a Barcelona, "si no fos perquè aquí a Miravet es va tancar el pacte del nou estatut per a Catalunya". L'Estatut català, ha dit Alves, ha acabat sent una gran frustració per com es va retallar a Madrid i després que el Tribunal Constitucional, a instàncies del PP, "l'acabés de rematar i ens deixés sense res" en les aspiracions d'autogovern de Catalunya.
L'acte celebrat a Miravet ha volgut simbolitzar el fi d'una etapa, l'estatutària. Malgrat que estava previst simbolitzar aquesta fita amb l'enterrament de l'Estatut al cor del castell, finalment no s'ha pogut dur a terme. Tot i això, des de l'ANC, han demanat que l'acte "sigui un punt de no retorn, un punt d'inflexió en el camí cap a la independència". "Hem de deixar de banda la via estatutària, la via autonòmica perquè no ens porta enlloc, ni tampoc la via del pacte amb Espanya i aquí hem de marcar un abans i un després", ha demanat Alves.
Sense data per concretar quan es podria assolir la independència, l'ANC considera que els propers anys i fins i tot els propers mesos "seran decisius" per la celeritat en què s'estan donant alguns esdeveniments. "El pacte fiscal s'acabarà ràpid perquè des de Madrid ja han dit rotundament que no", ha apuntat el representant de l'Assemblea. L'ANC no vol que la independència siga el pla alternatiu si el pacte fiscal fracassa, sinó que es tire endavant com està determinat en l'agenda dels partits polítics. "Que no es faci esperar perquè el poble de Catalunya en té moltes ganes i farem molta força en aquest sentit", ha dit Alves. L'acte de l'ANC ha acabat aquest dissabte a la nit amb els parlaments d'escriptors i personalitats del territori i l'actuació de diversos grups musicals.
Imatge ACN
El castell de Miravet no fou on el es dugué a terme setge dels darrers templaris de la Corona d'Aragó al segle XIV? Xecs, el lloc ben trobat, i amb tota la intenció, felicitats als que van voler fer l'acte allí, van enllaçar la història de la rebelia templera contra el sreis del aCorona d'Aragó que els volien expulsar de les terres de la Corona amb la rebelia contra Madrid. Ben pensat, ben pensat, m'agrada!
ResponEliminaJo desmarcaria totalment el castell de Miravet de l'independentisme, no li fa cap bé. I ho dic sense cap complicitat.
ResponEliminaLa Lluita entre la Corona d'Aragó i els Templers no deixa de ser una lluita econòmica i de poder únicament. Res a veure amb l'independentisme modern, ni a nivell simbòlic.
Vaja que ni per casualitat.
Ara mateix ho podríem traduir a un assetjament aristocràtic a la banca. Gairebé com el que està passant, a la inversa, entre el poder financer i el poder estatal.
Res a veure amb el poble que igual era serf d'uns que dels altres, igual que ara, i pel que sembla, sempre.
Pots no veure-ho com un símbol, però mirant-ho d'un mode romàntic sí que ho és un símbol, un símbol de rebelia. Pot no fer-li cap bé però el darrer lloc on els Templers resistiren als reis del casal de Barcelona sempre té simbologia que no mor mai a l'imaginari popular.
ResponEliminaLes lluites de poder segons en quin ambient es mirin també es poden entendre com lluites de rebels contra el poder establert, tot depèn de quin nivell d'abstracció i simbolisme usis quna mires un fet determinat.
Si vols catalogar la banca com a rebels, tens tot el teu dret romàntic a fer-ho.
ResponEliminaNo ho dubtes.
Ara, jo triaria una altra situació per exercir aquesta filosofia...
Que queda de l'amor menyspreat eternament, el poema rimat i un cor angoixat?
I dels cementiris a mitja nit, els paisatges boirats i la blanca ma?
Pot-ser si que la independència sigue un romanticisme més.
Que conste que no ho he suggerit jo.
Si posem als mercenaris almogàvers, qui diu que no hi puguen ser els banquers templers o els carlins monàrquics.
A vore, que tenen que vore los Templaris en l'Esteladeta?...el Temple era una entitat supranacional, deslligada de qualsevol regne o bandera (només retien comptes al Papa) mentre fiquem de dolents a la Corona d'Aragó, just un dels fonaments històrics pels que considerem que Catalunya no és Castella, per tant no encaixa en la predominancia castellana que ha pogut esdevenir el Regne d'Espanya...no barregem les coses per molt boniques i romàntiques que mos puguen semblar
ResponEliminaDe fet els Templers eren una de les primitives estructures bancàries que van existir a Europa i Terra Santa...així que no emboliquessem la troca...
ResponEliminaEl cas és que pels independetistes el Temple i el seu moviment estan enllaçats. Per això han fet el que han fet on ho han fet.
ResponElimina