TERRES DE L'EBRE.- El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Pere Navarro, s'ha mostrat aquest dilluns partidari de prohibir els correbous de les Terres de l'Ebre, tal i com reclamen els col·lectius animalistes. Durant una entrevista al programa 'Els Matins' de TV3, Navarro ha afirmat que és un "contrasentit" haver prohibit les corrides de toros a Catalunya i, en canvi, haver mantingut les festes tradicionals amb bous. "Si es fa per una qüestió de protegir els animals, els correbous s'haurien de prohibir, però aquest és un debat que, a més, està molt viciat", ha afegit el candidat socialista. "Hem de fer un debat que relacioni la cultura i les tradicions amb la protecció dels animals, i a veure si pot haver-hi un acord, aquí", ha conclòs Navarro abans de sentenciar: "Però maltractar els animals mai és una bona solució".
Pos te tota la raó del mon mundial.
ResponEliminaVes per on el debat electoral ebrenc es converteix en "bous si, bous no".
Celebro que els socialistes hagin meditat sobre el tema... Serà interessant veure com la Nuria Ventura li dona la raó. Galons manen, ja que no la consciència.
Aquest home no té ni idea del que son els correbous. No m'extranya que el PSC estigui on està. Si es fa per la protecció animal s'haurien de preservar les festes amb bous. Gracies a elles els braus ebrencs es converteixen en els únics bovins a Catalunya que no moren degollats abans de complr els 2 anys.
ResponEliminaClar que és un contrasentit i una incoherència, éncara més, no cal optar per les prohibicions hi ha mètodes més fàcils i mes dissuassoris per tal d'acabar amb els bous a les festes majors. Tots aquells/es que criden tan encara que són pocs quan algú opina que els bous s'han d'acabar només cal dir-los-hi que si en volen se'ls han de pagar ells. Avui per avui amb la crisi i el deute que passen les administracions, els municipis i les famílies, qui vulgui bous que se'ls pagui, a rascar-se la butxaca i no cridar tant que el soroll contamina. Ah, i si no a mirar la corridas per TV1.
ResponEliminaClar que és un contrasentit i una incoherència, éncara més, no cal optar per les prohibicions hi ha mètodes més fàcils i mes dissuassoris per tal d'acabar amb els bous a les festes majors. Tots aquells/es que criden tan encara que són pocs quan algú opina que els bous s'han d'acabar només cal dir-los-hi que si en volen se'ls han de pagar ells. Avui per avui amb la crisi i el deute que passen les administracions, els municipis i les famílies, qui vulgui bous que se'ls pagui, a rascar-se la butxaca i no cridar tant que el soroll contamina. Ah, i si no a mirar la corridas per TV1.
ResponEliminaSneijder,la butxaca ja ens la rasquem, per si no ho saps les penyes taurines es paguen els seus bous. I les tardes de bous a les festes organitzades pels Ajuntaments es paguen dels diners dels contribuients,o sigui, de la nostra butxaca.Segons el teu punt de vista,les activitats i actes que es celebren a una població que es rasqui la butxaca al qui li agrade i que no surti de les arques municipals. Són els habitants del municipis on es celebren bous qui ha de decidir si en volen o no, i es ben clar, la gent vol bous,ja que son els actes amb més afluéncia d'espectadors. Molta estima als animals i si fos per gent com tu la raça de braus acabaría extingin-se. Amb els BOUS abans,ara i sempre!!!
ResponEliminaV. Bous, tinc claríssim que el model de festes majors està finiquitat, morirà d'inanició, és una barbaritat tenir als pobles 11 dies de festes amb una despesa cada cop més inassumible i, on els bous i el ball s'emporten el 80% del pressupost. En quant a l'afluència de gent als bous deixam fer-te una pregunta, si l'entrada es cobrés a 10€ hi hauria el mateix personal a la plaça? Els diners d'un pressupost municipal surten dels contribuents i a la majoria no els agraden els bous, el que passa és que la minoria bouera és molt sorollosa i bastant intransigent.
ResponEliminaÉs que amb independència que t'agradin els bous o defensis els correbous (que no és el meu cas) és una incoherència prohibir unes manifestacions taurines i, a la vegada, blindar i ampliar l'aurtorització per unes altres.
ResponEliminaEn tot cas, Toni, la mateixa incoherència ( a mi em pareix major, però ) que en determinats ciutats no es permet l'exhibició d'animals salvatges i es permet que un xiquet/a molt menor d'edat s'enfili dalt de tot d'un castell humà, encara que sigui amb casc, amb evident perill de trencar-se tots els ossos del cos, sinó l'ansa del coll.
ResponEliminaTambé podria ser motiu de debat, suposo, comparar la manifestació taurina que permet que al bou sigui picat, se li claven banderilles i que se'l travessi amb una espasa, amb els correbous en general. Això sí, si parlem d'alguna de les modalitats, podríem estar d'acord. Sobre tot amb el bou embolat.
EVOLUCIÓ???
ResponElimina1 Un animal és un ésser viu al igual que un ésser humà.
2 Un animal te la seua consciència, més senzilla, o més elaborada, i el seu sistema nerviós. Pel que pateix igual que qualsevol altre animal, humans inclosos.
3 Els rumiants son herbívors, els humans omnívors.
4 En el ordre natural, cap animal menja més del necessari, els humans si ho fan.
5 Un animal no tortura ni s'acarnissa en un altre animal, ni en el cas que fos carnívor. Els humans, contradictòriament, si ho fan en múltiples activitats.
6 Hi ha un excés de ramaderia, la majoria en condicions vergonyoses i antinaturals de vida.
7 L'humà és l'únic animal que mata els altres per usar nomes una petita part d'ells i per a negociar especulativament amb aquestes parts amb altres humans.
8 Curiosament hi han milions d'humans que decideixen voluntàriament no consumir carn animal per considerar-los massa propers a ells en l'escala evolutiva o altres motius.
9 Tanmateix hi ha milions d'humans que s'enfronten dialècticament a altres per aconseguir el respecte cap als semblants mamífers, aus, rèptils e insectes.
10 L'ésser humà és el responsable de la major extinció animal des de la natural dels dinosaures.
La tortura animal no te naturalesa d'ésser. Es pot qualificar perfectament com una perversió.
Ximo, era fàcil de preveure que la resposta aniria per aquí. Jo també estic en contra que s'obligui a nens menors d'edat a posar-se en perill. Que se'ls obligui o que se'ls compri la voluntat a base de regals, que és més aviat el cas.
ResponEliminaEntenc la passió que desperten els castells a la meva terra d'acollida (són ja 22 anys entre el Camp de Tarragona i el Penedès), com puc arribar a entendre la passió que desperten els bous a la meva terra de naixement. Però entendre-ho no és el mateix que compartir-ho.
Mai, sota cap circumstància, consideraré més important la vida d'un animal que la d'un nen. Però jo aquestes coses les valoro també per com ens retraten als humans i/o als adults. Negativament en els dos casos. I el fanatisme sempre és mala cosa: tant el que empeny a torturar un animal com a obligar un xiquet a enfilar-se a un castell, en tots dos casos a títol de tradició.
En la meva experiència com a espectador o com a periodista, quan em dedicava a aquest ofici, només hi he vist una diferència. A mi cap casteller m'ha intentat partir mai la cara. No puc dir el mateix dels "bouers". No obstant, això és una batalleta que no m'enterboleix el criteri general. Només m'ajuda a posar grau a la crítica.
I saps què m'agradaria, Ximo? Que els que defensen una determinada cosa, siguin els bous o una altra, puguin argumentar la seva posició sense recórrer a allò tant de la política com el "i tu més". Que els castells siguin criticables, que ho són, no neteja automàticament la imatge dels bous.
Hi ha un refrany anglès que m'agrada molt i que, traduït una mica a la pata llana, ve a dir que dos coses dolentes no en sumen una de bona. Crec que s'entén perfectament.
Ah, i continuo pensant que Pere Navarro té raó, si més no en una cosa. No és que els bous siguin bons o dolents, o que els correbous siguin més bons o menys dolents que els bous de plaça. És que si en prohibeixes uns no té lògica permetre els altres. O a la inversa. Si l'argument és protegir els animals...
ResponEliminaI més que ilògic és que, lisa y llanamente com diuen en espanyol, és una contradicció.