Alcanar va construir 614 habitatges quan només podia autoritzar 179 pisos

ALCANAR (Montsià).- L'Ajuntament d'Alcanar va autoritzar entre 1997 i 2003 un total de 614 habitatges en una sèrie de terrenys en què, d'acord amb el Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) de 1997, se'n podien construir un màxim de 179 pisos. Aquestes més de 50 llicències urbanístiques irregulars no només afecten la urbanització de Serramar, on es troba el polèmic complex de 32 habitatges construït per la promotora Turov SL -que el jutjat número dos del Contenciós Administratiu de Tarragona va declarar il·legal-, sinó també en altres sectors propers del terme municipal com Garbí, la Unió i la Pau, així com Montsià Mar. Segons l'Agència Catalana de Notícies (ACN), la investigació judicial ha permès treure a la llum que es tractava d'una pràctica habitual en el consistori durant aquella època. De fet, en una entrevista concedida a Canal 21 Ebre, l'actual alcalde d'Alcanar, el republicà Alfons Montserrat, ja va afirmar que el cas Turov representa una manera d'actuar "dins i fora d'Urbanisme" a l'Ajuntament canareu durant els mandats anteriors.

Bona part de les llicències es concentren en el període de tres anys que va entre el 2000 i el 2003 -quan es va aprovar, precisament, la llicència del complex de Turov. Entre aquests casos -a banda del ja citat de Turov, que va construir 32 habitatges plurifamiliars en un espai que només en permetia nou d'unifamiliars-, destaca el de l'edifici Illa de Mar de l'avinguda Codonyol on, malgrat els onze habitatges previstos pel planejament, se'n van construir un total de 135. A la urbanització Garbí, concretament al carrer Llaguts del Bolig, es van construir 24 habitatges en uns terrenys que només n'admetien set. També al carrer del Suís, de la urbanització la Unió i la Pau, es va passar de nou a 38. A Montsià Mar, al carrer Tarongers, es van construir vuit habitatges on només se'n preveia un. Al carrer Tramuntana, existeix un cas que va incrementar dels cinc permesos a 24 i de quatre aq 23 en un bloc del carrer Camp de Tir.

El cas Turov ha estat el detonant que ha permès treure a la llum aquesta situació, concentrada sota els governs municipals d'ApAL, CiU, PP i Independents per les Cases, fins mitjans de 2003, i del PSC durant la segona part de l'any -ERC va entrar al govern municipal a finals de novembre-. D'acord amb l'informe pericial encarregat pel titular del jutjat del Contenciós Administratiu de Tarragona que va investigar i va declarar nul·la la llicència del complex de Turov, es tractava d'una pràctica habitual del consistori, permetent multiplicar la densitat de construcció en parcel·les que només admetien unifamiliars en modalitat de ciutat jardí sota la clau urbanística 17a.1 -el PGOU ja preveia zones de plurifamiliars, organitzades en filera així com amb accessos i elements comunts, sota la clau 17b-.

Un informe a mida

L'arquitecte municipal que va autoritzar aquestes llicències, Pep Selgar -en excedència voluntària, precisament, des de desembre de 2003-, va arribar, fins i tot, a demanar un informe a la demarcació de les Terres de l'Ebre del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya per avalar la seua actuació. En un escrit signat pel col·legiat Víctor Fanlo, es qüestionava obertament l'existència d'aplicar "explícitament la densitat" en la citada clau urbanística de ciutat jardí aprovada en el planejament i advocava per una interpretació flexible de la llei, posant-la en el seu "context real".

Segons va reconèixer Fanlo, l'aplicació estricta de la normativa suposaria reduir entre un 50 i un 30% les superfícies construïdes autoritzades. "Difícilment un promotor s'aventurarà a la promoció d'habitatges de grans dimensions perquè el mercat no li ho demanda", va adduir, per acabar defensant que una aplicació laxa dels índex de densitat resultaria "coherent" amb l'articulat i concloent amb la necessitat de modificar el planejament per evitar diversitat d'interpretacions.

Però el passat 2006, l'Ajuntament d'Alcanar rebia una carta del llavors president del Col·legi d'Arquitectes ebrenc, Carlos Vergés, en la qual assegurava que l'informe de Fanlo expressava "únicament" la seua opinió i desvinculava totalment l'entitat del seu dictamen. "Si ha utilitzat el Col·legi ho ha fet sense el nostre consentiment i faltant a la veritat", assegurava la missiva. Vergés, fins i tot, arribava a mostrar el seu "desencís" pel "poc rigor argumental i la manca de centralitat" respecte l'objectiu sol·licitat en l'estudi.

Via ACN (Jordi Marsal)