No voldria malbaratar paper parlant del procés d’edició del llibre, sinó que la meua única intenció és sols destacar-ne les virtuts (com quasi tots fem amb els fills).
Un dels punts forts és el dibuix de la portada realitzat pel gran dibuixant valencià Paco Roca, un valor consolidat, guanyador aquest any de dos premis Goya per la pel·lícula d’animació 'Arrugas', Premi Nacional de Còmic l’any 2008 i molts més premis a nivell internacional. Jo vaig topetar-me amb ell el passat Nadal mitjançant la seua obra 'El invierno del dibujante' que retrata les vicissituds que van passar als anys 50 els creadors de la revista Tio Vivo. En veure la portada d’aquesta novel·la gràfica vaig veure la solució a l’hora de fer una imatge en color de tots els components de la Batavia Jazz al seu lloc preferit, el Centre del Comerç, un local el qual, mentre feia les fotografies per a enviar-li a Paco, la brigada municipal estava desballestant.
Ara mateix, el dibuix de la portada, aquesta obra d’art, està exposada al Muvim de València dintre de la retrospectiva 'El dibujante ambulante' que se li dedica a Paco Roca, tornant a situar a Tortosa en la primera línia a nivell nacional, com quan el gran il·lustrador Josep Morell va fer el cartell de la Setmana Santa tortosina de l’any 1949 o els dissenyadors Loni Gest i Tone Hoverstad van fer el cartell del Congrés de Cultura Catalana, celebrat aquí l’any 1977.
Després de l’índex, mos trobem amb un pròleg que li vam demanar a Arturo Gaya, qui mos fa un apunt molt personal dels músics i mos regala un eslògan que segurament sentirem molt a partir d’ara: ‘A falta de discos, un llibre que sona com la Batavia.’
El llibre ha estat confeccionat amb una gran quantitat d’imatges, la majoria inèdites, que retraten revetlles, “pasacalles” o la vida menys glamourosa dels músics. A mi m’agraden molt les fotografies que il·lustren la fitxa (a cada component li dediquem una doble pàgina) del músic Josep Martí Sol, qui després d’algun concert torna del bracet de la seua dona cap a casa i la foto d’estudi amb la trompeta, ressaltant el seu bigotet que li dóna un aire d’Errol Flynn o de galant de l’època.
A tots aquests mèrits, que ja ens haurien d’abocar automàticament a l’adquisició del llibre, encara n’hem de sumar tres més: un, la recerca incansable durant molts d’anys de l’autor Carlos Martorell Fabregat amb tot el bagatge que queda reflectit pàgina a pàgina. A mi, personalment, m’agraden molt les anècdotes finals que mos perfilen aquest grup d’amics tan dispars en el seu tarannà. Dos, la sòlida correcció de Toni Cardona i, finalment, com a bon regal, tot l’embolcall: una edició molt acurada en tapa dura a tot color i un paper d’alta qualitat, realitzada amb el suport d’una única Institució: Alejandro Garrido Verge, fill de l últim component de la Batavia Jazz en deixar-nos, José Garrido Llatse, pare i amic de tots els que hem embarcat en aquest llagut anomenat Batavia Jazz, una orquestra irrepetible.
Quimo Panisello
és dissenyador gràfic.
Imatge: Surtdecasa.cat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.