La PDE avisa el govern que després del cabal ecològic caldrà revisar el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues

TORTOSA (Baix Ebre).- El Govern i la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) han trobat un objectiu comú en la lluita per fixar un cabal ambiental suficient per al tram final del riu i el Delta. Fora d'aquesta causa han quedat, de moment, les diferències per la política de regadius de la Generalitat, que els antitransvasament qüestionen, ja que consideren que el Xerta-Sénia i el Segarra-Garrigues obren la porta als transvasaments cap al País Valencià i cap a l'àrea metropolitana de Barcelona. De fet, la PDE els considera uns "transvasaments encoberts". Aquest dijous a la tarda, el conseller de Territori Sosteniblitat, Santi Vila, s'ha reunit amb representants de la PDE a Tortosa per certificar aquesta entesa. I més enllà de reiterar l'oposició política i jurídica del Govern en contra del Pla Hidrològic de l'Ebre, ha assumit l'establiment d'un cabal mínim suficient com el criteri prevalent a l'hora de gestionar l'aigua del riu.

Convocada a petició del mateix conseller, la trobada ha permès escenificar al més alt nivell la nova sintonia entre el moviment social contra el transvasament de l'Ebre i el govern d'Artur Mas, després del virulent conflicte obert fa una dècada quan l'executiu de CiU va donar suport al Plan Hidrológico Nacional (PHN) del PP de José Maria Aznar, tot aixecant les ires de la societat de les Terres de l'Ebre. Aquest dijous, la PDE i Vila han posat sobre la taula les respectives estratègies de mobilització social i política, així com de lluita jurídica per fer front sense "contradiccions" al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, que es troba en l'última fase de la seua aprovació. Un treball que pot ser coincident però que no se "solaparà", segons ha remarcat el portaveu antitransvasament, Manolo Tomàs.

El pilar fonamental del nou consens se sustenta en la reivindicació d'un cabal ambiental suficient per al tram final i el delta de l'Ebre, tot assumint la qüestió com un "problema de país". Aquest és el bàsic i principal punt de coincidència, més enllà de l'espinosa qüestió dels futurs regadius que preveu el document aprovat: de les noves 450.000 hectàrees previstes, 150.000 corresponen a Catalunya. Un conflicte que es manté latent però que, en aquest nou marc de relacions, adopta un protagonisme secundari, tot respectant les diferències dels antitransvasament i del Govern, però amb el compromís d'abordar-lo des d'un punt de vista global, des d'una redefinició de la política de regadius.

"Ens hem posat d'acord en una cosa important: per primera vegada hi ha una unió important de forces polítiques, el Govern i el moviment social. Estem d'acord en tractar el tema com un problema país. Hi ha punts que no coincidirem i que són lícits, però seguirem tirant endavant. La idea en aquesta fase d'elaboració del Pla Hidrològic de Conca és centrar-nos en el tema el cabal ambiental per al Delta i discutir la seva globalitat pel que fa als regadius", ha apuntat Tomàs, tot partint de la proposta de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que pot ser "discutida", però que encara no ha estat "tècnicament" rebatuda.

"No posarem res per davant de cabal"

Per als antitransvasament, la qüestió dels regadius no suposarà un vector de divisió perquè "no modificarà un pèl" l'estratègia de la PDE. "La prioritat, ara, no és discutir regadius concrets sinó la política de regadius. I aquí sí que ens podem posar d'acord", ha apuntat. El moviment social ha recordat a Vila que la reserva d'aigua per generar 450.000 noves hectàrees ha servit per deixar sota mínims el cabal ambiental de l'Ebre i demana que, com a mínim, es redueixin a la meitat per alliberar l'aigua que necessita el tram final del riu, tant des del punt de vista ambiental com productiu, per a la pesca, l'aqüicultura o el turisme. "El que creiem possible és aconseguir un cabal ambiental i no posarem res per davant. No discutirem un regadiu fins que se solucioni el tema del cabal", ha evidenciat.

Vila, per la seua banda, ha reblat l'argument del cabal tot recordant que es tracta d'un element "necessari", una "variable bàsica" per a modelar la gestió dels recursos hídrics de l'Ebre i que no pot ser vista com "el sobrant", una "dimensió fixa que ha de presidir l'atorgament del marge de recurs". "Si no fem això, violentem tot el marc directiu europeu, ens oblidem de considerar la millora de la qualitat de gestió del recurs i ens distanciem de les polítiques més avançades des del punt de vista ambiental", ha declarat, tot reclamant la seua "revisió" en base a criteris objectius i davant els problemes de salinització, regressió o subsidència que pateix el Delta..

El conseller ha traslladat a la PDE la voluntat del Govern de combatre el Pla. Primer, esgotant totes les línies de negociació amb l'Estat, recordant que els representants del Ministeri es van abstenir en la votació preveient que no podrien donar compliment a tots els compromisos d'inversió. Seguidament, podria arribar un recurs al Tribunal Constitucional per invasió de competències, un contenciós administratiu davant del Tribunal Suprem, i la lluita jurídica europea.

"Aprendre lliçons d'experiències passades"

"Hem d'aprendre lliçons d'experiències passades. Caldria que l'Ebre fos vist com un actiu patrimoni de tots. Discrepem molt de la decisió del Ministeri a través de la CHE (Confederació Hidrogràfica de l'Ebre). És un instrument obsolet, que no atén necessitats i visió de com s'ha gestionat un riu tan important per a Catalunya com l'Ebre. Segur que és important defensar els interessos i expectatives de futur de les comunitats de regants, el Govern hi estem, però tan important com això cal que tinguem clar una visió de conjunt de l'Ebre i la dimensió del cabal ambiental és absolutament necessària", ha subratllat Vila.

Davant les discordances manifestades pel conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, favorable als plans d'expansió de regadius aprovats, el titular de Territori i Sostenibilitat ha volgut refermar la "unitat del Govern total i absoluta" respecte la qüestió, tot relativitzant aquestes diferències. "El conseller d'Agricultura comparteix les nostres tesis però comprèn que les comunitats de regants, en la mesura que han vist ateses les seves sol·licituds d'una major possibilitat de regadiu, ho hagi comprès. Insisteixo que el que és important és que com a Govern analitzem el que passa a l'Ebre amb una visió conjunta i integral, més enllà dels discos sol·licitats que hagi atès la CHE. Cal que posem racionalitat, criteri i això ens farà sentir més europeus a tots", ha remarcat.

"No hi ha cap problema greu entre la PDE i el Govern", ha assegurat per la seua banda Tomàs que, tot i això, i malgrat reconèixer la realitat "diferent" que s'aprecia des de les comarques de Ponent, ha volgut recordar a Pelegrí que pari "compte amb el que diu". "A la seva conselleria també té pescadors i musclaires, no només regants. Li falta experiència o coneixement del sector", ha advertit Tomàs. El portaveu de la PDE també ha volgut recordar que el paper de les cúpules de les comunitats de les regants de les Terres de l'Ebre, favorables al Pla de Conca, és irrellevant i no representatiu socialment. "Són representants de grans terratinents, no els que viuen al territori. A efectes socials, no són ningú. Les Terres de l'Ebre no estan dividides perquè tres persones hagin votat una cosa", ha tancat.

Via ACN