Pregó de la XVIII Festa del Renaixement, a càrrec de Santi Vila, conseller de Territori i Sostenibilitat

M’omple d’orgull que, amb la vostra invitació a la Festa del Renaixement em feu sentir un més de valtros! Nét de Nonasp, al baix Matarranya, com vosaltres vaig aprendre abans a dir naltros, que nosaltres; a treure de casa amb la granera i no amb l’escombra les penes i a riure com a un xiquet de poble abans que com a un noi de ciutat. De petit vaig xalar venint a les terres de l’Ebre i ara us ben asseguro que de costat a l’Empordà aquesta és la terra que, com a conseller, visito amb més sentiment. Ho va escriure la Isabel Clara Simó i vosaltres, amb aquesta festa, confirmeu que és veritat: “divertir-se és més important que fer pàtria”; però “divertir-se tot fent pàtria és l’activitat més plaent que existeix”.

Hi ha una segona raó que em dur a celebrar estar avui aquí entre vosaltres i no és altra que la gran similitud que uneixen Tortosa i Figueres, dues ciutats de frontera o de franja; ultralocals i universals, obertes al comerç i la influència del mar, sense tenir-ne; vistes com a ciutats i capital pels de pagès i com a poble pels de Barcelona!

Centre i perifèria alhora, de caràcters oberts i tolerants us ben asseguro que tortosins i figuerencs estem al centre del món, que finalment és allà on es troba cadascú i on hi té aquells i allò que estima i que, per tant, la única perifèria on hem de reconeixem habitar és a la perifèria del seny, tocats com estem els uns per la tramuntana, els altres pel vent de dalt i la força de l’Ebre!

Encara que sóc poc donat a omplir el pap amb elogis i ensabonades (sóc com els vells de Creta, que pensen que Déu ens ha donat un nombre limitat de respiracions, que podem fer servir parlant o estalviar-les per respirar més i allargar així la vida...), em sento en la necessitat de fer-vos l’elogi i l’encert de la vostra festa del Renaixement!

La festa del Renaixement

Rememorem que la Tortosa del segle XVI fou un dels principals centres culturals i artístics de la Catalunya del Renaixement, després que durant el període medieval assolís el control d’un extens territori tant a nivell polític com també eclesiàstic. És la ciutat que va veure com el seu bisbe es convertia en el Papa Adrià VI, qui morí sense poder aplicar el seu programa reformador, i també la ciutat on va néixer i treballar el més gran prosista en llengua catalana del Renaixement, Cristòfol Despuig, autor de l’imprescindible diàleg “Los col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa”, un text que conté fragments que encara ressonen actuals.

Com a polític sempre m’he definit com a Erasmista, seguidor d’Erasme de Rotterdam, l’humanista sempre crític i exigent però finalment fidel. Erasme ens va fer l’Elogi de la Follia, on es reconeixia tan malalt d’amor respecte les qüestions de l’esperit i els valors més transcendents com desenganyat dels plaers terrenals i de la carn; qui us parla es reconeix foll d’amor a la vida, a la llibertat, la bellesa i en especial a la sort dels més febles; amb aquesta festa, els tortosins us reconeixeu bojos d’amor per la cultura i confiats en la capacitat il·limitada dels homes i les dones, de fer-ho tot possible, de somiar, projectar i dur a terme l’audàcia de l’esperança, la utopia del Cel a la Terra, segurament la millor aportació dels humanistes del segle del renaixement.

Conseller @SantiVila obre porta ciutat #tortosa sXVI #festarenaixement proclamant #lebreenganxa @Ferran_Bel pic.twitter.com/lDSw3Hvvmu
— Lluís Soler (@lluis_soler) July 18, 2013

El segle del Renaixement i els temps que ens han tocat viure tenen molt en comú: primavera de la modernitat al XVI; primavera d’una nova època postindustrial, post vells estats – nació al XXI; la d’aleshores, una època decidida a deixar enrere les pors i quimeres medievals; la nostra, una època plena de pors i incerteses però també que intueix que vivim un món globalitzat d’oportunitats infinites. Al segle XVI redescobreixen els clàssics; avui moltes veus clamen “back to the basic”, tornar als orígens! Denominador comú dels dos moments: l’humanisme, la confiança cega en les nostres possibilitats de fer un món millor a través del coneixement i la cultura: ho van somiar Colom, Miquel Àngel, Brunelleschi tots ells tan insolents respecte els dogmes de l’status quo com increïblement audaços, innovadors i, finalment, filàntrops! Recordeu però que fins i tot els moments més esplendorosos fan compatible el progrés i les innovacions, amb la pervivència de les injustícies i l’esperit reaccionari.. Què li va passar, sinó, a Joan Lluís Vives, humanista i erudit de prestigi mundial, a qui la inquisició va cremar la mare, el pare, les germanes, només pel fet de tenir sang jueva! Què passa als nostres dies a la nostra civilitzada i culta Europa, quan fa compatible escandaloses retribucions a banquers amb restriccions de crèdits als emprenedors que volen replantar la vinya, aixecar un cobert o ampliar la granja?

Acabo: l’Ebre enganxa. Ara que les Terres de l’Ebre han estat declarades Reserva de la Biosfera per la Unesco, ara que si badem acabarem podent pescar llobarros des del pont de Tortosa és l’hora d’exhibir al món l’orgull ebrenc i de demostrar tots junts, agricultors, ramaders, ecologistes i institucions que l’Ebre és vida! I que la vida quan és rica i plena, al segle XXI fa compatible l’activitat econòmica amb la sostenibilitat ambiental. Perquè com vam aprendre dels homes i les dones del renaixement, el futur no està escrit; l’esdevenir només depèn de naltros!

Bona festa! Visca Tortosa i visca les terres de l’Ebre!

Imatge Ajuntament de Tortosa, a Instagram