ERC homenatja amb un acte a Tortosa els quatre alcaldes ebrencs afusellats pel franquisme

TORTOSA (Baix Ebre).- Unes 150 persones van omplir dissabte a la tarda una sala del Museu de Tortosa per homenatjar i recordar els alcaldes republicans de les Terres de l’Ebre executats pel franquisme. L’acte va comptar amb la presència del diputat Joan Tardà, i de familiars dels alcaldes Agustí Ventura, de l’Aldea; Daniel Mayor, de Xerta; Vicent Soro, de Gandesa; i Josep Rodríguez, de Tortosa. El portaveu d'ERC a Tortosa, Josep Felip Monclús va donar la benvinguda als assistents sota la projecció d’una imatge gegant dels alcaldes ebrencs afusellats i del president Companys, acompanyat d’una cita seua de l’any 1933: ‘Sigui el que sigui que ens porti l’esdevenidor, l’únic que tinc, que és la meva vida, jo estic disposat a sacrificar-la per Catalunya, per la república i per la llibertat’.

Per la seua banda, el president de la federació de l’Ebre d'ERC, Gervasi Aspa, va definir l’acte com a "necessari i just", i va destacar "la dignitat amb què van defensar els valors republicans de la igualtat, la justícia i la llibertat". Aspa va comparar l’oblit que han patit aquests alcaldes amb la permanència de simbologia franquista a places i carrers de les ciutats del país, i va insistir en la necessitat de no oblidar el que va succeir. "Tenim l’obligació de restituir la figura, el bon nom i el record d’aquests alcaldes, servidors públics, que no van fer mal a ningú i que, a ulls de la justícia, encara consten com a delinqüents per uns fets que no van cometre", va manifestar Aspa.

L’actual alcalde republicà de l’Aldea, Dani Andreu, va recordar Agustí Ventura; el regidor republicà de Calaceit, Paulí Fontoba, va glossar la figura de Vicent Soro; el professor i historiador xertolí, Antoni Cid, ho va fer sobre Daniel Mayor, i Josep Rodríguez, nét de l’alcalde tortosí amb el mateix nom i cognom que ell, va recordar el seu avi. Tots quatre alcaldes van tornar al seu poble acabada la Guerra convençuts que no serien detinguts, perquè es van creure la promesa del règim franquista que qui no tingués cap delicte de sang no havia de patir per res. Tots, però, van ser acusats de manera indiscriminada de participar en la crema d’esglésies o de l’assassinat d’homes de dretes. Tots quatre van negar aquestes acusacions, perquè no havien participat ni incitat cap acte de sang, sinó que havien ajudat gent d’ideologia diferent a salvar-se. Tots quatre van estar empresonats i executats a Tarragona, i tots, segons consta en el seu expedient, van patir la mateixa causa de mort: "hemorràgia interna". Els quatre van ser soterrats a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

Finalment, el diputat d’ERC, Joan Tardà, va fer entrega als néts dels alcaldes republicans afusellats d’un quadre amb les seues fotos i la del president Companys, també assassinat pel règim franquista. Tardà va explicar les accions que està portant a terme ERC i altres entitats davant la justícia argentina, com és el cas de la querella per crims contra la humanitat arran de l’afusellament del president Companys. El diputat es va mostrar "satisfet perquè la justícia argentina s’ha declarat competent per investigar i jutjar". Tardà va recordar que "totes les societats que han tingut la desgràcia de patir passats feixistes han fet els deures, han metabolitzat i reparat el passat, menys Espanya, que és un cas excepcional". En aquesta línia, el diputat ha recordat que encara no s’han anul·lat les sentències dels tribunals feixistes que van portar tants republicans davant els escamots d’execució i que encara taquen amb falses acusacions els seus noms i trajectòries. "Espanya, en comptes de reparar les víctimes i jutjar els culpables, el que ha fet és bastir un model d’impunitat’, conegut arreu del món com ‘el model espanyol d’impunitat", va concloure.

Imatges ERC Terres de l'Ebre