Malestar a ERC per l'acord CiU-PSC per tirar endavant el nou consorci del Baix Ebre i Montsià

AMPOSTA (Montsià).- La presentació de l'acord entre CiU i PSC per crear el Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l'Ebre (Copate) ha generat mala maror a ERC, que retreu als dos grups que els estatuts s'hagin gestat amb "nocturnitat i traïdoria". Els republicans retreuen a convergents i socialistes que no hagin informat prèviament ni les comissions ni els plens comarcals del Baix Ebre i del Montsià, fet que, consideren, podria resultar "il·legal". També qüestionen la representativitat a la junta general, tot assegurant que es podria soscavar l'autonomia municipal en algunes competències: fins i tot, es podria donar el cas que el govern municipal no estigués representat però sí regidors de l'oposició.

"Sorpresa", asseguren els representants d'ERC, després de l'anunci públic dels presidents dels consells del Baix Ebre i el Montsià, acompanyats d'alcaldes i regidors del PSC, per l'acord que ha de permetre aquest dijous, als plens de sengles organismes, aprovar la proposta d'estatuts que s'ha gestat durant els últims mesos. "CiU i PSC han presentat un Copate que no és un acord de territori, sinó un pacte entre partits que suposa un cop d'estat a les competències municipals", ha argumentat Dani Andreu, alcalde de l'Aldea i portaveu republicà al consell del Baix Ebre, tot acusant-los d'actuar des del tacticisme polític.

En la mateixa línia s'ha expressat el portaveu del consell del Montsià, Alfons Montserrat, qui ha dubtat de la legalitat que aquest acord no hagi passat per cap comissió ni el plenari, com un fet inusual i que vulnera la transparència informativa en aquest tipus d'organismes. Un fet que, per "inusual", fa sospitar dels "interessos que mou la sociovergència al nostre territori", segons Andreu. Recorden també que el batejat com a Copate està abocat al fracàs en el curt termini, perquè quedarà "obsolet" tan bon punt es modifiqui l'estructura dels consells comarcals, segons preveu la nova llei.

Però un dels principals problemes de fons, segons destaca Montserrat, seria el fet que el nou consorci soscavaria competències municipals en matèries que són competents i que haurien delegat, com la recollida de residus. Així, considera que, a diferència del que preveuen els estatuts, on la representació dels ajuntaments a les juntes generals es pondera segons criteris de representativitat política per cada comarca -un 50% els vots, un 30% les alcaldies i un 20% el nombre de regidors- podria provocar efectes "perverses". "Pot passar que el govern municipal no hi sigui i sí els regidors de l'oposició".

Per a Montserrat, aquest és un dels aspectes que caldria resoldre sobre el funcionament del nou ens. "A l'assemblea general, que només serà un o dos cops a l'any, caldria que hi anessin els alcaldes de tots els pobles, que com a molt seran 52 a totes les Terres de l'Ebre, amb competències que deleguen", assegura. Els republicans, d'altra banda, asseguren no estar en descord amb el plantejament d'un consorci que unifiqui i integri els diversos organismes que exerceixen competències ambientals al territori per fer més operatives les seves polítiques -des dels residus, el tractament de plagues a la gestió de la reserva de la biosfera- i estalviar costos -1,25 milions d'euros, segons el president del Consell del Baix Ebre, Lluís Soler-.

Via ACN

Imatge arxiu ERC