5 d’abril de 2014

TRIBUNA: 'Las nuevas generaciones', article de Jaume Solé Purcalla


Algunas de las críticas que hemos recibido como generación pueden ser acertadas porqué es cierto que hemos disfrutado de una infancia mejor o más cómoda que la de nuestros padres, y no digamos nuestros abuelos. Es lógico, en mi caso nací en 1989, poco antes de que cayera el Muro de Berlín, empezando a saborear los aires de libertad que llegaban desde Europa a raíz de la adhesión de España a la CEE y con la democracia española asentada gracias a la más justa ingeniería social: la democracia. Nuestra generación nació bajo el umbral y protección que suponía la Constitución de 1979 que había asentado las bases de una sociedad plural, próspera y con grandes expectativas y visiones de futuro.

Pero a los jóvenes no se nos puede acusar de esos pecados capitales como la soberbia (ausencia de autocrítica); la avaricia (corrupción) o la gula (consumo excesivo de manera irracional), que nos ha arrastrado a esta situación económica que vivimos. Pero no sólo de economía vive el hombre. Somos seres sociales, nos necesitamos los unos a los otros. Según el Hermano David Steindl-Rast, "El noventa y nueve por ciento de las veces tenemos la oportunidad de estar agradecidos por algo. Simplemente no lo percibimos. Aturdidos transcurrimos nuestros días.”

Y lo que no podemos negarles a nuestros predecesores es que construyeron lo inimaginable, a partir de la nada. A base de mucho esfuerzo, dedicación y trabajo construyeron un país sólido, plural, solidario y de gentes amables. Ahora, nos toca poner el mismo empeño, la misma ilusión y el mismo énfasis que ellos, para brindar a nuestras generaciones futuras una mejor España. Hagamos que nuestros hijos sientan por nosotros la misma admiración que despiertan en mí, mis padres y abuelos.


A ellos les debemos demostrar que con la mejor educación y preparación que nos brindaron, podemos ser capaces de enmendar sus errores. Y a los que vendrán les debemos, por conciencia ética, la promesa de un mundo mejor. La responsabilidad es la mentalidad de querer hacer las cosas lo mejor, no solamente bien.


Jaume Solé Purcalla
es presidente provincial de Nuevas Generaciones de Tarragona.

13 comentaris:

  1. Osti tu, ja patia jo de no saber res del "nostre" Gutijaume, bé ara GutiJaime

    Es veu que per ser "presidente" lo primer que has de fer és renunciar a la teua llengua materna.

    aiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii quin personal!!!

    Sobre l'article millor no opino perquè és bastant infumable, però queda bé com panflet

    ResponElimina
  2. ...Susana Abella, esto es del tipico cacique y derivados de caciquil, mañana en el parlamento español, los "del Imperio hacia Dios", los que nos tienen "amordazados" van a consumar su felonia de "ocupacion por hechos de armas", y este "presunto" dirigente del "manejable rebaño", que por derechos "familiares" se cree auto "arigido" para poner al rebaño catalan en redil (de ahi, "que todos somos necesarios", pero que el los mandara) a partir de pasado mañana porque la "nacion española" nos dira que NO..., pero aqui estara la Madre del cordero, ¡ji!,¡ji!,¡ji!... el ASUNTO, pasara a la ONU y cuando menos se lo piensen (los del Imperio hacia Dios) tendremos por Catalunya a los CASCOS AZULES, pues conflicto si que lo tendremos... estan nuestros hermanos de la Franja, los del Matarraña y mitad de Valencia...

    ResponElimina
  3. Sense coneixem has pressuposat que la meua llengua materna és el català Susanna. Jo sóc plenament bilingüe i utilitzo tan el català com el castellà. Per molt que Artur Mas digui que “la mescla de sang no ens fa iguals” jo estic molt orgullós de que les meves àvies fossin andalusa i manya.

    Quan viatjo per la resta d’Espanya tothom es dirigeix a mi com a Jaume (no Jaime), perquè respecten la meua catalanitat. Lo curiós és que pel fet d’escriure un article en castellà (la llengua materna de la majoria de catalans) a casa meua m’anomenin Jaime. Ara bé, imagino que els intolerants i els feixistes són els altres...

    ResponElimina
  4. El castellà és "la llengua materna de la majoria de catalans". Amb aquesta frase lapidària del senyor Gutijaume ja està tot dit. I s'atreveix a parlar de "un mundo mejor" a l'article. Quina bestiesa conjunta (que és el que solen fer les besties).

    ResponElimina
  5. Aplustufant, m'he quedat sense paraules. Quantes barbaritats senyor "Guti"
    ¿Le damos un aplauso y le dejamos que se vaya?

    ResponElimina
  6. Què el castellà és a Catalunya la llengua materna de la majoria de la seva població no ho dic jo perquè ho pensi, ho diu una enquesta realitzada l’any 2008 pel Govern de la Generalitat i el baròmetre de Comunicació i Cultura de la FUNDACC en col•laboració amb el Institut d’Estudis Catalans presentat l’any 2010.

    IDESCAT

    Coneixements i usos del català

    ResponElimina
  7. Aquest article és com una paella. Una mica, d'aquí, una mica d'allà i voilà, una paella. Una mica de Constitució, una grapadet de jo sóc jove i no tinc cap culpa, un polsim d'Espanya en cru, un sofregit de predecessors, un manoll de societat plural, tot cuit al foc alt del futur i la "preparació".

    ResponElimina
  8. Pos l'arròs està passat perquè molt de blablabla i poc de blebleble

    ResponElimina
  9. Tu ho has dit Susanna. Una mala paella, d'aquelles que costen pair, amb greixos rancis i productes caducats.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Contradiccions i més contradiccions. Diu que els aires de llibertat arribaven a Espanya arrel de l'adhesió a la CEE (1986). Quins eren els aires, per tant, en què es va aprovar la Constitució Espanyola de 1978? Els aires del franquisme, potser?

    ResponElimina
  12. Qui ho ha dit lo de què “és una paella, d’aquelles que costen pair...”? Canalero o Emili? Com heu escrit els dos exactament el mateix m’he embolicat.

    ResponElimina
  13. Bé, Guti, jo t'havia escrit un comentari, però, vaig trobar més adient no posar-lo, total, no valia la pena esmelegar-me en continguts tan florits com buits.
    Sobre el català, donada la gran immigració que va haver, podria ser que al 2008 fos així, però, hi ha cultures prolífiques en fills, i nets. Evidentment la majoria del fills o nets d'immigrants poden dir que és senten catalans, com tu ho dius, però, escriure en castellà a Catalunya, no deixa de ser una anomalia, per molt que el Vazquez Montalván també ho fes. Jo mateix no vaig poder aprendre'l fins passada la vintena, clandestinament i corrents i de pressa, no fos cas que....ja saps. Ara, afortunadament, ja puc llegir, majorment llibres en català, que era l'idioma, del meus pares, avis, rebesavis, etc i etc.
    Et recomanaria "Cançó de gel i foc", que afortunadament està traduïda al Català. Així podries millorar el teu coneixement del "Joc de Trons". Molt adient per a un jove polític.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta