La Fiscalia de Lleida investiga irregularitats al Segarra-Garrigues per la denúncia de la PDE

LLEIDA.- La fiscal de medi ambient de Lleida ha obert diligències informatives per determinar si hi ha indicis d'irregularitats en el projecte del canal Segarra-Garrigues. Així ho ha confirmat aquest dimarts, després que la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) denúncies el cas a Barcelona el passat 6 de febrer. La investigació -que haurà de determinar si l'obra està sobredimensionada i si amaga un transvasament a l'àrea metropolitana de Barcelona- anirà per llarg, segons la fiscal. Tot i que inicialment la denuncia es va presentar a Barcelona, la fiscalia l'ha derivat a Lleida.

En concret, la PDE vol saber si el projecte del canal pot tenir efectes negatius sobre el medi ambient i el desenvolupament socioecònomic de les Terres de l'Ebre i Ponent. Tot i la denúncia, al cap de pocs dies el Departament d'Agricultura es va mostrar disposat a oferir tota la informació sobre el projecte del Segarra-Garrigues que la PDE sol·licités. El procediment que ha iniciat ara fiscalia obrint diligències informatives se sol portar a terme amb la majoria de denúncies presentades, i caldrà veure en un futur si el procediment tira o no endavant segons els indicis de delicte.

La PDE ha recordat que el Segarra-Garrigues és la major inversió realitzada a Catalunya després del tren d’alta velocitat. El cos inicial de 1.103 milions d'euros ha sofert una desviació pressupostàira del 81%, segons un informe intern de l'empresa de la Generalitat encarregada d'executar les obres, rondant al 2007 un cost entorn als 2.000 milions d’euros. El moviment antitransvasament també ha afirmat que la Generalitat de Catalunya assumeix el 100 % les despeses de concentració parcelaria i la xarxa de distribució a peu de finca, i un 50% a la xarxa de transport, mentre que l’altre 50% es fa amb finançament estatal. Indirectament, la Generalitat també finança les inversions per a la distribució de reg en cada parcel·la a través d'una línia de crèdit especial en entitats financeres de l'Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA), a més d'altres ajudes a fons perdut incloses en el contracte global d'explotació. En un primer moment, es plantejava la posada en regadiu intensiu de prop de 70.000 hectàrees; però com que la zona afectada té un gran valor ambient como a zona estepària, la Comissió Europea va fer augmentar la superfície de zones especials de protecció de les aus (ZEPA). Tanmateix, segons la PDE, el projecte en cap moment s’ha redimensionat per adaptar- se a aquest canvi d’usos del sòl, que alhora també provocaran una reducció de necessitat de recursos hídrics.

Per tot plegat, la PDE ha alertat la fiscalia que la roturació i posada en funcionament del reg en zones ZEPA que vulnera la directiva d’habitats.També diversos dubtes sobre la viabilitat ambiental del projecte i les afeccions que aquest cabals tindran en espais naturals de la conca del Segre i en el propi delta de l’Ebre, així com dubtes sobre l'afecció a les aigües subterrànies i superficials, ja que es tracta de les zones més degradades de tota la conca amb incompliments reiterats dels límits de contaminació per nitrats. De la mateixa manera, la PDE adverteix sobre la viabilitat econòmica del projecte, ja que no hi ha hagut un redimensionament de la infraestructura per adaptar-se al canvi d’usos del sòl i de necessitat de recursos.

D'altra banda, la PDE afirma que té dubtes sobre la viabilitat econòmica en l’explotació del regadiu, a causa de l'increment continuat de les tarifes elèctriques, i també sobre la càrrega financera que aquesta obra representa per la Generalitat de Catalunya. Finalment, la plataforma té dubtes sobre el destí final de l'aigua del Segarra-Garrigues. I és que el sobrecost de la instal.lació i explotació, unit al sobredimensionament tant en la infraestructura com en la reserva del recurs (concesió en tràmit), generarà un excedent d’aigua que els usuaris podran vendre a altres usuaris amb major capacitat de pagament, com pot ser l’abastament metropolità de Barcelona. Això implicaria, segons la PDE, un transvasament entre dues conques diferents com són la conca de l’Ebre i les conques internes de Catalunya.

Imatge ACN