10 de setembre de 2014

'Compteu en mi...', article de Cinta Galiana


Això és el que Julián Mayor va voler deixar escrit al seu recordatori. Quan dissabte son fill Jofre me'l va donar, tot i que les llàgrimes no volien deixar de brollar dels meus ulls, vaig somriure. Amb la foto d'un nadó dolç i entranyable, nascut a Xerta, anava el seu últim desig: «Compteu en mi...».

Segur que haver viscut els primers anys de la seua vida al costat del riu el va impregnar de l'estimació profunda que sentia per l'Ebre. Diumenge, quan molts amics vam voler despedir-mos d'ell, ja ho va dir Manolo Tomàs: «Amb Julián sempre es podia comptar, sabies que et respondria». Estimava l'Ebre, i estimava la seua terra. Quan los metges li van dir que no podien fer molta cosa més, va voler tornar de Reus a veure «les seues muntanyes», les seua «Vall de l'Ebre». Amb la valentia i la serenitat amb què sempre va afrontar la seua malaltia, va tornar a casa amb la seua dona, Amparo —quaranta quatre anys de plenitud de vida en comú—, amb sons fills, Jofre i Núria, i amb sons néts... A despedir-se? Com li vaig contestar a Amparo quan mos va avisar de que mos havia deixat, hi ha amics de qui no et pots despedir. Quan algú ha sigut un referent durant molts anys, un exemple de coherència, i t'ha deixat tanta empremta, el portes sempre a dintre, ja forma part de la teua historia, de tu.

Com que tenia pensat escriure unes línies com a petit homenatge a Julián , li vaig preguntar a Zoraida Burgos, també bona amiga de Julián i gran mestra per a mi, com el definiria: «Julián era l'honestedat total —em va dir amb convicció— i també el sentit de l'humor i la claredat d'idees». És cert, vaig pensar, sempre et feia somriure...

Crida l'atenció com gent tan diferent i de tants àmbits se l'apreciava i se l'estimava. Dissabte, al tanatori, van voler dir-li adéu clients de la seua empresa —a Julián, l'únic empresari d'esquerres que conec, que va ser conseqüent amb les seues idees—, companys i companyes d'ICV —a qui fins i tot malalt va acompanyar a llistes en les últimes eleccions—, membres de la Plataforma en defensa de l'Ebre —era un convençut activista per la causa—, escriptors i escriptores, professors, treballadors de tots els rams i amics, amics que se l'estimaven de veritat.

Perquè com va dir Manel Ollé en les seues paraules de comiat, des d'uns versos del poeta ebrenc Desideri Lombarte, Julián marxava amb la vida «acramullada», plena de gom a gom de vivències, lluites i sentiments. Sobreeixint d'estimació d'amics i de família.

I tot i aquesta plenitud, va voler marxar com era ell, senzillament, sense estridències. Amb el gaiato de pagès per passejar per la muntanya, amb un ram d'herbes de la nostra garriga: mata, romer, olivera farga i frígoles... Amb un comiat senzill, amb les seues fotos de muntanyes i d'oliveres, amb la seua gent.

Clar que comptem amb tu, Julián, hi comptarem sempre. Perquè per a molts de natros has sigut un exemple d'honestedat i de coherència, de valentia en defensar lo que pensaves que era just; de voluntat i de lluita. Un referent. Comptem amb tu perquè, com mos vas deixar escrit, «només desquadra el temps».

Cinta Galiana
és regidora d'Iniciativa-Entesa per Tortosa.

2 comentaris:

  1. Un més que entranyable record per Julian!
    Que la nit del somni etern sigui plena d'estels per il.luminar el seu camí.
    Quin greu em sap!
    El meu mes sentit condol als familiars!

    ResponElimina
  2. Un record per als seus familiars

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta