4 de setembre de 2014

'Delerosos per saber la veritat', article de Sisco Lahosa

Han passat prop de dos mesos des que Jordi Pujol i Soley, expresident de la Generalitat i fundador de Convergència s’autoimmolés –políticament parlant- mitjançant un comunicat en què reconeixia tenir diners no declarats en un país estranger.

Diferents mitjans de comunicació han parlat abastament de l’assumpte. Ho han fet, i ho fan, no cal dir-ho, des de perspectives diferents i amb interessos diversos: nacionalistes, independentistes, unionistes, federalistes, des de Madrid o de “casa nostra”, des d’altres països i comunitats, n’han dit, i continuaran dient-ne, la seva.

Entre tanta proliferació d’articles, escrits i opinions, m’ha sorprès la “poca literatura” que a les nostres terres i entre els nostres mitjans s’ha dedicat al tema. No seria d’estranyar si sempre hagués estat així. Això, però, sobta quan es contrasta amb la quantitat d’elogis que s’han expressat en aquests mateixos mitjans, en temps pretèrits i  a les nostres contrades, en parlar de la figura i la tasca de l’expresident de la Generalitat (repasseu l’hemeroteca, repasseu-la…).

La maduresa democràtica d’un país, la capacitat per assolir “la majoria d’edat” passa també per saber reconèixer els errors, rebaixar les eufòries i desmitificar els nostres ídols. Aquella adulació que uns i altres professaren envers la figura de Jordi Pujol i que no dubtaren de fer pública, s’ha convertit en vergonyós i vergonyant silenci quan ell mateix ha “aixecat la catifa”. Ara “ningú” el coneix, els seus “palmeros” parlen d’altres temes i/o en volen fer del cas una “qüestió personal”.

En escriure aquest article, a la vegada que em manifesto incompetent  per jutjar ningú, si que he de dir que, amb independència de no compartir uns mateixos ideals polítics, sempre he considerat i respectat l’expresident Pujol com un molt gran estadista i gran polític, un home que, a la seva manera, estima Catalunya. El temps i els esdeveniments que al respecte es vagin succeint el posaran al lloc que es mereix.

Més enllà de la decepció i el desengany que em pugui provocar el fet  que un president de la nostra Generalitat hagi estat un persistent evasor fiscal, i, per tant, un delinqüent, el que em dol també és  la manca d’explicitació pública dels qui, en privat, s’han sentit i es senten enganyats. Es miri per on es miri, l’escàndol és massa gran, doncs, amb independència dels colors polítics que un pugui sentir o seguir, Jordi Pujol i Soley fou president de la Generalitat durant 23 anys! Ell, amb la seva declaració, voluntària o forçada per circumstàncies ara desconegudes -això ja es veurà- ha obert la “caixa de Pandora” i els “trons i llamps” comencen a caure.

No es tracta de “lapidar” ningú, ni tampoc de menystenir un fet tan greu, es tracta de fer net i que surti la veritat, una veritat que cal exigir perquè ens afecta a tots, una veritat que no la garanteix el silenci ni el mirar cap a l’altra banda o parlar del temps que fa.

Jo, com la immensa majoria de ciutadans i contribuents, tenim dret a saber la veritat, volem saber si -tornant al símil de Pandora- el que manifesta  el senyor Carod Rovira en afirmar que no era el 3% sinó el 5% és veritat, si l’ex fiscal en cap d’Anticorrupció Carlos Jiménez Villarejo té raó quan diu el que diu, volem saber si el que denuncia el sindicat Manos Limpias té fonament o si els motius que addueixen entitats com la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya, la Federació d’Associacions de Veïns i l’observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals en presentar la querella contra Jordi Pujol per evasió fiscal, poden contribuir a esbrinar la veracitat d’uns fets que van o no més enllà del comunicat que va fer l’expresident el passat 25 de juliol.

Necessitem construir un nou país i no ho podem fer en fals, necessitem conèixer la veritat per fer un país millor, un país on la justícia sigui la mateixa per a tothom, amb independència dels advocats que hom es pugui pagar, del cognom que es tingui o del color polític que es defensi. Un país on un delinqüent fiscal no pugui ser-ne el president. Ens cal saber la veritat per no pagar hipoteques que altres han generat amb maneres de fer poc transparents, dubtosament legals quan no delictives, i, en tots els supòsits, mancades del més mínim sentit del que es coneix per ètica. És aquesta una necessitat global, de país. Ens hi van moltes coses, entre d’altres, i no és un tema menor, la credibilitat d’un projecte  que albira un país més lliure, més solidari, més just i més transparent.

Sisco Lahosa Miralles
és professor de Filosofia

5 comentaris:

  1. Ahir Alfons López Tena, exdiputat del Parlament de Catalunya per Solidaritat Catalana piulava:

    "S'han querellat Podemos--Jiménez Villarejo-Ada Colau contra Rato, Acebes, Blesa, la infanta, cap espanyol corrupte? Només contra Pujo, oi?"

    I Lopez Tena té tota la raó, perquè si tenim en compte que Podemos i Jiménez Villarejo s'han mostrat contraris a la independència de Catalunya, malgrat els primers si reconeixen amb la boca petita el dret a decidir, vol dir que Pujol és tan espanyol com Blesa, Acebes, Matas, Bárcenas i Camps, i en canvi, no n'han presentat cap de querella.

    Ni tampoc s'han querellat contra Félix Millet i resta d'implicats del cas Palau, ni s'han personat en cap causa oberta per corrupció a Catalunya. Que pretenen doncs?

    Jo tinc tanta vergonya per haver tingut un expresident que ha confessat ser un evasor fiscal com amb certes persones que aprofiten l'ocasió per acarnissar-se amb persones que ja no tenen el poder polític que tenien, ni tampoc l'energia física necessària atesa la seva edat. Mira que n'hi ha d'exemples de corrupció a Espanya, eh, Sr. Jiménez Villarejo? Uf, a segons qui no, que et poden fer pupa. Vergonyós.

    ResponElimina
  2. No es va guanyar el malnom de "nano" perquè si!
    Les coses venen de molt lluny.
    O es que ningú recorda el cas "Banca Catalana"?
    El que tens raó amb els "cercadors de corruptes". Cadascun te interessos creats, "excepte" els jutges. I tampoc hi ficaria la ma al foc.
    Deixem-los treballar i jutgem amb més coneixement de causa. D'aquí uns quants anys, es clar.

    ResponElimina
  3. A mi m'agradaria saber perquè si Carod Rovira sabia que a Convergència cobraven il•legalment el 5% dels contractes d'obra pública no ho va denunciar ni ho va fer públic. A mi m'agradaria saber perquè Maragall va acusar a CiU d'embutxacar-se comissions il•legals i desprès va callar per a sempre. A mi m'agradaria saber perquè Banca Catalana no es va endur per davant al propi Jordi Pujol. M'agradaria saber la relació que existeix entre els Puig, els Millet, els Pujol, Prenafeta i tantes altres grans famílies de Catalunya...


    Per tant, estic d'acord amb Sisco. L'últim informe sobre corrupció i falta de transparència que va emetre el Consell d'Europa sobre les regions europees, situaven a Catalunya com una de les regions més corruptes. Tothom a qui li comentava reia i acusava a "Espanya" d'estar detras d'este informe. Com podem demanar maduresa democràtica si hem estat votant al personatge més corrupte de la història d'este país durant més de vint anys? I ara de cop i de volta, som suficientment madurs per engegar un procés nacional? No em feu riure.


    ResponElimina
  4. M'agradaria que escoltessis una resposta parcial i opinable, com no!
    EN els casos del 5% o del 3%, lamentablement qui els enlairen no tenen, o pensen tenir proves.
    En el cas de ls banca catalana, com en les pel·lícules mes complicades ... gairebé es deixen per historiadors de centennis vinents.
    El consell d'Europa es encara menys alliçonador que ningú la seva burocràcia es la que eximeix moltes causes, apretada pel lobbys Sobre la classificació del personatge mes corrupte de la historia no et capi el menor dubte que el PP s'emportaria la gran majoria de candidats...
    Per cert, molt reeixit el desembarcament del PP a Catalunya.... en formes part Guti?

    ResponElimina
  5. ...la verdad esta a punto de aflorar, seguro que al abril de 2015, y a ese que le gustaria eso, que le gustaria aquello y que le gustaria saber tales cosas..., mira cachorrito pepero, te repites como un papagayo lo que dicen los jefes tuyos..., mira habeis empezado por Jordi, pero de momento la Aguirre comienza a tener mal de cabeza ¿sabes?..., y van a seguir la tira de peperos, peperos nuevos claro, o sea tanto hay y habra para dar como para tomar..., ya sabes cachorrito, de chorizos los hay de todos los colores y en todas las familias... y se nota que pronto habra campañas electorales municipales, parece que todos quieren una sillita... hacia tiempo que el Sisco estaba calladito...

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta