Tortosa és torera?

Aquests dies Tortosa està empaperada amb aquests cartells de les corrides de toros que es fan a Vinaròs, amb motiu de les festes de Sant Joan i Sant Pere. L'enganxada d'aquests cartells coincideix amb la polèmica social i mediàtica pel retorn del matador José Tomás a la plaça de bous de Barcelona, i també amb alguna oferta que ha rebut l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, de recuperar els correbous per a les festes de la Cinta. I jo em pregunto fins a quin punt Tortosa és o no una ciutat torera, si tenim en compte que hi ha molta gent que se'n va a Vinaròs a veure les corrides, i que encara se celebren festes tradicionals a l'EMD de Jesús i a les pedanies de Campredó i dels Reguers. Què passaria si a la Cinta féssim bous? A poblacions molt properes, com Amposta, Deltebre, l'Aldea o Camarles, les festes amb bous tenen molt d'èxit. Com reaccionaria la gent d'aquí? Tortosa va recuperar fa uns anys la festa del Cosso-Iris emmirallant-se en Roquetes: què podria passar si recuperem els bous per a unes festes de la Cinta que fa anys que estem repensant?
Tot això m'ha fet pensar en una crònica que vaig escriure fa dos o tres anys, sobre la tradició taurina de Tortosa. Només els bombardejos de la Guerra Civil van aconseguir tancar la plaça de bous que hi havia a Remolins, al sector en què avui hi ha l'església de la Immaculada. Va ser construïda l'any 1848, tot i que va ser reformada i ampliada 33 anys més tard. La plaça de bous de Tortosa, que va assolir un aforament de 4.000 espectadors, va esdevenir l'espai social més important de la ciutat, i es va convertir en l'escenari ideal per a certàmens musicals, números de circ, representacions teatrals i mítings polítics, sobretot durant la Segona República. En l'aspecte estrictament taurí, la plaça tortosina va veure desfilar alguns dels millors toreros de l'època, com Frascuelo (1842-1867), el gran rival de Lagartijo; Rafael El Gallo (1882-1960), el torero gitano; Domingo Dominguín (1895-1958), o El Papa Negro (1884-1964), fundador de la nissaga dels Bienvenida. El deliri dels tortosins per la tauromàquia era tan important que la ciutat va donar alguns noms de toreros: Hornerito, Esquinita, Balita, José Canico i Remolinerito, que no cal preguntar de quin barri devia ser... La deprimida Tortosa de la postguerra va optar per no reconstruir la plaça de bous, però la gent encara dóna el seu nom a un edifici que hi ha a l'altra banda de la ciutat, al barri del Temple, per una plaça mòbil que s'hi construïa de vegades en aquell mateix solar.