8 de març de 2015

'8 de març, dia internacional de les dones treballadores. Ni un pas enrere', article de Núria Rodríguez

Volem un país on les desigualtats d’oportunitats entre homes i dones siga només un vell record. Però voler i tenir no són la mateixa cosa i a hores d’ara caminem en la direcció contrària.

Segons la última enquesta feta pel CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) el 33% del jovent veu acceptable que un homes no deixe treballar a la seua parella, dona. I la gran majoria de gent jove identifica el control de la parella (manera de vestir, no permetre quedar amb amics o familiars, tafanejar el mòbil...) com una mostra d’amor i no pas com una coacció a la llibertat personal.

No anem pel bon camí, el masclisme es perpetua entre les generacions més joves però aquest retrocés, o almenys aquesta manca d’avanç cap a la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, no és producte de la casualitat. Hi ha responsabilitats i cal assenyalar-les.

Eliminació de projectes que estaven en marxa per combatre la desigualtat d’oportunitats (amb l’arribada de CiU al poder), retallades en el pressupost de l’Institut Català de les dones, la no aplicació de la llei 5/2008 Del dret de les dones a eradicar la violència masclista, retallades molt significatives en els serveis públics i l’execució de pressupostos gens socials (tant a nivell de Parlament com municipal), aplicació de la llei Wert als centres de secundària de Catalunya on la religió passa a ser avaluada i tenir dues hores setmanals (a altres llocs de l’Estat s’han negat a implantar-la), una nova proposta de reforma de la llei de l’avortament on les menors no podran avortar sense consentiment dels pares... Aquestes són algunes de les mesures que s’han pres a nivell estatal, nacional i municipal que mostra la manca absoluta de voluntat política d’eradicar les desigualtats d’oportunitats entre homes i dones, més aviat sembla que tinguen la intenció de perpetuar-les.

Catalunya té una llei prou avançada en matèria de violència contra les dones, una llei vigent però que no s’ha fet complir (ni ara ni mai). Només s’inverteix en l’àmbit de la protecció i el càstig però no en la prevenció i la millor manera de prevenir la violència contra les dones, com mana la pròpia llei, és acabar amb el masclisme. Precisament amb la intenció d’anar eradicant el masclisme aquesta llei dicta moltes actuacions concretes, actuacions que s’estan incomplint.

També cal assenyalar la importància de tenir uns serveis socials públics i gratuïts per combatre el masclisme. Serveis com ara escoles bressol públiques (a Tortosa ciutat no hi ha cap), ajudes a la dependència... són imprescindibles per acabar amb una divisió de funcions socials masclista on és la dona qui acaba fent-se càrrec de les tasques de la cura i la criança. Cal un repartiment equitatiu de les tasques de la llar i la cura, i cal també serveis socials públics i gratuïts que facen compatible la vida familiar i professional.

Si el que volem és un país just i equitatiu és imprescindible acabar amb el masclisme i això, dependrà de nosaltres perquè a aquestes alçades ja hauríem d’haver comprés que deixar els nostres drets en mans dels polítics és com regalar-los. I les dones hem lluitat molt històricament per aquets drets, ni un pas enrere.

Núria Rodríguez Serrano
és membre de la CUP Tortosa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta