10 de juny de 2015

'Roma està en cada ciutadà romà', discurs de comiat d'Antoni Sabaté

Avui m’acomiado com a regidor electe de l’Ajuntament de Tortosa i també ho faig de la política institucional.

Queda lluny, potser no tant, per allò de "irreparabile tempus fugit" aquell 1979 en que als meus 24 anys havia participat activament en les primeres eleccions democràtiques municipals. Aquella presa de possessió dels nous electes, jo encara no, però hi era, i aquella referència als valors socials, morals i polítics heretats en part dels grecs, promotors de la noble tasca de la política, de dedicació al demos de la polis, la polis no com a conjunt d’edificis i carrers, sinó com a comunitat, com àgora i fòrum de participació.

I recordo quan el 1983, l’enyorat Joan Reventós, per cert, quanta falta ens fan avui persones com Joan Reventós, em va vindre a parlar a casa, a Flix, per animar-me a donar un pas decidit cap al compromís amb les institucions democràtiques, començant per la més propera als ciutadans com ho és l’Ajuntament.

Avui toca i vull afirmar solemnement que tot el que sé i sóc en la política ho dec a Flix.

I des de després, el meu compromís ha estat intens i constant: quatre anys de regidor i setze d’Alcalde de Flix, vuit anys Diputat Provincial, dotze de Conseller Comarcal, Diputat al Parlament de Catalunya en el final de la cinquena i durant tota la sisena legislatura, com també diferents responsabilitats en el govern de Catalunya a les Terres de l’Ebre. I durant aquests darrers quatre anys, membre de la Junta Veïnal del poble de Jesús, poble sentimentalment molt especial i volgut per mi, allí hi vaig estudiar en règim d’intern dels 10 als 12 anys i mai més no hi havia tornat fins ara farà 12 anys. I finalment, regidor de l’Ajuntament de Tortosa.

Si abans he expressat solemnement que tot el que sé i sóc en política ho dec a Flix, ara he de dir que és tot un honor per a mi finalitzar aquesta llarga etapa de la meva vida de compromís públic, a la ciutat de Tortosa, capital de les Terres de l’Ebre.

I ara deixeu-me recórrer de nou als clàssics. Els romans, retòricament deien: on és Roma? Per respondre’s a continuació: Roma és en cada ciutadà romà. Dic això perquè tot i la meva procedència de Flix, Tortosa ha estat i està en mi, com ho està en cadascú dels tortosins i tortosines. Com ho estava també en Tomás de Vilanova, fill de Flix, que havia fixat la seva residència a Tortosa a les primeries dels segle XVI i el 1508 fou nomenat Batlle de Tortosa o, tal vegada, en un altre dels Vilanova que es va casar amb una tortosina dels Oliver de Boteller.

Recordo com, des de la Ribera d’Ebre estant, passades les turbulències de les consultes territorials i, a vegades, ambigus posicionaments, treballàvem per la unitat de les Terres de l’Ebre intensificant l’assoliment de sentiments de pertinença ebrenca i convenint que des de Riba-roja fins les Cases d’Alcanar i La Sénia i des de Caseres fins La Cala, es configura un veritable espai territorial estratègic. I és en aquest context que s’enquadra precisament la Tortosa d’avui i la del demà.

Enrere queden gratificants records, però també queden, deixeu-m’ho dir així, damnificats. Els membres de la família de la o el polític, pateixen l’absència insubstituïble, la falta de dedicació. D’una manera especial ho pateixen els fills. Potser uns ho saben compaginar més que uns altres, però aquesta és una realitat que quan la recordo em commou. A totes i a tots ells, el meu sentit i públic homenatge i reconeixement i la meva estimació infinita.

Ara, avui, em toca retirar-me, refugiar-me en “l’Aurea Mediocritas” d’Horaci, com aspiració d’una persona que ha estat molts anys en la vida pública i ara aspira, aspiro a viure tranquil i passar més desapercebut que una altra cosa.

Per finalitzar, voldria reflexionar sobre aquella qüestió ja plantejada per Sòcrates, Plató i Aristòtil: qui ens ha de governar? Els millors, deien…Molt bé… I cóm sabrem qui són els millors?

La pregunta quedava a l’aire però jo em voldria arriscar a fer el catàleg de qualitats amb tots els matisos que s’hi vulguin afegir. Els millors haurien de ser els honestos, savis, propers, servidors, sincers, compromesos, autocrítics, els qui saben escoltar, els humils i els valents. A cada adjectiu, segur que li manquen mils de matisacions excepte el primer, l’honestedat. L’honestedat es té o no es té, no es pot ser honest fraccionadament.

És així que desitjo que els governants de la nostra ciutat i també del nostre país i del món, que posin en pràctica tots aquests valors, sobre tot l’honestedat.

I a tots valtres, companyes i companys regidors, Sr. Alcalde, que hem compartit aquest mandat que finalitza, us vull expressar el meu reconeixement des de la vessant institucional I la meva amistat des de la vessant personal.

Que tingueu encert i sort.

Antoni Sabaté
és regidor a Tortosa i a l'EMD de Jesús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta