Encara al·lucino amb l'enrenou que va organitzar-se la setmana passada a Barcelona perquè l'Ajuntament havia convidat l'escriptora Elvira Lindo a fer el pregó de La Mercè. Molts dels que fa només quinze dies es cremaven a lo bonzo perquè l'espectacle de Pepe Rubianes havia estat censurat a Madrid, ara deixaven entreveure el llautó de la seua intolerància siamesa amb una pregonera que l'únic pecat que ha comès és que no sap parlar en català. Més enllà de les raons que haja tingut l'Ajuntament de Barcelona per convidar la creadora de Manolito Gafotas, del qual confesso que en sóc un gran seguidor, el que m'ha molestat és l'escassa elegància dels que van escridassar Elvira Lindo només pel fet d'expressar-se en la llengua de Cervantes (igual que centenars de milers de veïns de Barcelona, als quals ningú gosaria escridassar pel carrer). De fet, em dol perquè l'escridassada dóna arguments els que critiquen -des de dins i des de fora de Catalunya- el famós genocidi lingüístic que hi ha contra el castellà. A partir d'ara, gent com l'arquebisbe metropolità de Toledo, Antonio Cañizares, podrà dir sense embuts que l'Estatut trenca Espanya i que els catalans portem el signe de l'Anticrist. Per cert, Cañizares va ser convidat a portar el pendó durant la processó de la Cinta, a les festes de Tortosa, i no vaig veure ningú escridassant-lo, ni molt menys vaig detectar cap campanya de gran abast mediàtic criticant la invitació al cardenal. Potser són coses meues, però em sembla que una escriptora progressista sempre serà més molesta que un capellà cavernícola.
26 de setembre del 2006
Elvira Lindo, Pepe Rubianes i Antonio Cañizares
Encara al·lucino amb l'enrenou que va organitzar-se la setmana passada a Barcelona perquè l'Ajuntament havia convidat l'escriptora Elvira Lindo a fer el pregó de La Mercè. Molts dels que fa només quinze dies es cremaven a lo bonzo perquè l'espectacle de Pepe Rubianes havia estat censurat a Madrid, ara deixaven entreveure el llautó de la seua intolerància siamesa amb una pregonera que l'únic pecat que ha comès és que no sap parlar en català. Més enllà de les raons que haja tingut l'Ajuntament de Barcelona per convidar la creadora de Manolito Gafotas, del qual confesso que en sóc un gran seguidor, el que m'ha molestat és l'escassa elegància dels que van escridassar Elvira Lindo només pel fet d'expressar-se en la llengua de Cervantes (igual que centenars de milers de veïns de Barcelona, als quals ningú gosaria escridassar pel carrer). De fet, em dol perquè l'escridassada dóna arguments els que critiquen -des de dins i des de fora de Catalunya- el famós genocidi lingüístic que hi ha contra el castellà. A partir d'ara, gent com l'arquebisbe metropolità de Toledo, Antonio Cañizares, podrà dir sense embuts que l'Estatut trenca Espanya i que els catalans portem el signe de l'Anticrist. Per cert, Cañizares va ser convidat a portar el pendó durant la processó de la Cinta, a les festes de Tortosa, i no vaig veure ningú escridassant-lo, ni molt menys vaig detectar cap campanya de gran abast mediàtic criticant la invitació al cardenal. Potser són coses meues, però em sembla que una escriptora progressista sempre serà més molesta que un capellà cavernícola.
7 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
tanmateix: elvira lindo ha parlat, rubianes NO ha estrenat. lo joc de les comparacions és una mica delicat...
ResponEliminaA veure, el boicot d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona equival a una censura impotent. És a dir, que com no podien evitar-ho, han escenificat la discrepància. Evidentment no és el mateix que Rubianes però, tampoc no diu massa de la tolerància que haurien de demostrar.
ResponEliminaTots els nacionalistes extrems són dolents, pots estimar la teva cultura i llengua sense arribar a la intolerància, el demés és una visió estreta i egocentrista del món.
ResponEliminaNo sé si el joc de comparacions és delictat o no. Jo he comparat el cas de Rubianes amb el d'Elvira Lindo perquè he trobat que són dues situacions igual de lamentables. I mira, a les notícies de La 2 acabo de veure al mateix Rubianes fent un pregó... en castellà. Què hagués passat a Barcelona si s'hagués convidat Rubianes a fer el pregó? També l'haguessin escridassat, ell que gairebé sempre parla en castellà? També hauria fet ERC boicot a l'acte? Per cert, a les imatges que he vist, Rubianes feia conya sobre la persecució que ha patit a Madrid, i es comparava amb el Papa. "Lo único es que a él le persigue la yihad islámica, y a mí, la yihad hispánica", ha dit. Què deu pensar Elvira Lindo dels que la van escridassar?
ResponEliminacompte: no estic d'acord amb escridassar amb la Lindo per parlar en castellà. jo no ho hagués fet. lo de Rubianes no ho justifica pas. i ja és llàstima que li toqui justament a ella, que tot i ser una escriptora justeta és de les poques persones a Madrid que ha defensat l'altre. però, tanmateix, continuo pensant que és molt més gros lo de Madrid que no lo de Barcelona: una cosa ve de les institucions, l'altra no. un és el peix gros (amb una visió molt estreta del món), l'altra no.
ResponEliminaLa intolerància mai no pot ser justificable, vingue d'on vingue, a la plaça de Sant Jaume hi havia dos sectors manifestant-se i dient-se entre ells de tot, los de Boadella i los d'ERC, saveu que els diferenciava?, los "ciudadans" de Boadella portaven parigues.
ResponEliminaAmalfitano, dius que lo de Madrid ve de les institucions, i lo de Barcelona, no. Però jo crec que en els dos casos hi ha una campanya política i mediàtica. La diferència és que Gallardón cedeix a les pressions i censura l'obra de Rubianes, mentre que a Barcelona l'alcalde Hereu (per sort) prefereix mantenir l'agenda de l'Ajuntament. Però el fons de la qüestió (la intolerància per part d'alguns) és el mateix.
ResponElimina