
L'Ajuntament de
Tortosa té previst inaugurar el
13 d'abril la
nova sala d'exposicions del
Centre Cultural l'Escorxador, un cop finalitzades les obres de rehabilitació i adequació interior d'un dels pavellons. La sala portarà el nom d'
Antoni Garcia, un
fotògraf tortosí que va ser deportat al
camp de concentració de Mauthausen. El seu treball, al costat del més conegut
Francesc Boix, va ser determinant per incriminar els nazis responsables del genocidi, als
judicis de Nuremberg. Vaig tenir l'oportunitat de conèixer la seua història fa dos o tres anys, amb motiu d'una exposició que va organitzar el
Museu del Vent de l'Aldea. Em sembla una
molt bona idea que Tortosa haja decidit posar-li el nom a la sala per recordar-lo, però també per homenatjar totes les persones de les
Terres de l'Ebre, exiliats republicans, que van patir i morir als camps de concentració.
Com deia, la
sala Antoni Garcia s'estrenarà amb l'exposició
Els cartells de la Guerra Civil a Catalunya, una mostra de cartells originals que corresponen als períodes de la Segona República i de la Guerra Civil. A la inauguració hi assistirà el germà del fotògraf tortosí,
Lluís Garcia, a qui també vaig entrevistar aquell dia a l'Aldea. D'altra banda, em sembla fascinant que l'antic escorxador siga ara un espai per a l'art, i que un dels pavellons del
Matadero tortosí porti el nom del fotògraf d'un dels camps de concentració que també va ser
l'escorxador de milers de persones. La rehabilitació de la sala Antoni Garcia ha comportat una
inversió de 215.000 euros, però sobretot ha de servir per
rehabilitar la memòria i perquè
l'art i la bellesa guanyin terreny al costat més fosc de la condició humana.
Foto: Ajuntament de Tortosa
Gran iniciativa posar el nom d'aquest tortosí a un espai públic. La veritat és que arreu de Catalunya o d'Espanya just si hi ha reconeixements als exilats que van morir als camps d'extermini nazis, fora d'alguna excepció puntualíssima.
ResponEliminaSi prou costa recuperar la memòria històrica amb un mínim de decència i de sentit de la justícia, sembla que això dels republicans que van anar a raure a llocs com Matthausen sigui un total i absolut tabú. I així es dóna la paradoxa que hi hagi deportats catalans que donen noms a carrers a pobles i ciutats franceses o britàniques, i que aquí no hi haguem posat mans a la feina.
Per això ha estat tan important que el guardó de Català de l'Any li donessin a la Neus Català. Els pocs deportats als camps nazis que encara queden, es van morint sense haver rebut cap reconeixement a la terra que els va veure néixer i per la llibertat de la qual van lluitar. Carles Puyol o Pau Gasol tenen anys per endavant per rebre guardons com aquest.
Fins a quin dia dura?
ResponElimina