Ahir un lector aprofitava l'opció de deixar comentaris a un article d'opinió per recordar-me que els periodistes també fem sovint el ridícul. No puc més que donar-li la raó. Almenys, això és el que penso quan avui llegeixo que CCOO va denunciar ahir que l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) ha acomiadat un treballador del servei de recollida de la brossa al Baix Ebre perquè es presentava a les eleccions sindicals. L'empleat acomiadat fa tres anys que treballa per FCC, i nega les acusacions de robar ferralla que ha rebut per part de l'empresa. El sindicat no accepta l'acomiadament, i al marge de presentar una demanda judicial també ha convocat per avui una assemblea per decidir si fan vaga a tota la comarca, per aconseguir la readmissió del treballador. La mesura seria contundent i tindria uns efectes indiscutibles, ja que FCC fa la recollida selectiva i la recollida del rebuig a tot el Baix Ebre, a excepció de Tortosa, on només realitza la recollida selectiva. Mentrestant, els periodistes de l'Ebre no fem res, mentre en privat ens lamentem de l'acomiadament de dues companyes, amb un fons i unes formes més que qüestionables. En les dos casos, la situació és greu, ja que els acomiadaments s'han produït en un mitjà públic i en un altre de caràcter privat, però amb una concessió atorgada per la Generalitat, estant embarassada una i havent estat mare l'altra. Estic segur que altres col·lectius de professionals no permetrien situacions com aquestes.
23 d’octubre del 2007
Els periodistes de l'Ebre també fem el ridícul
Ahir un lector aprofitava l'opció de deixar comentaris a un article d'opinió per recordar-me que els periodistes també fem sovint el ridícul. No puc més que donar-li la raó. Almenys, això és el que penso quan avui llegeixo que CCOO va denunciar ahir que l'empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) ha acomiadat un treballador del servei de recollida de la brossa al Baix Ebre perquè es presentava a les eleccions sindicals. L'empleat acomiadat fa tres anys que treballa per FCC, i nega les acusacions de robar ferralla que ha rebut per part de l'empresa. El sindicat no accepta l'acomiadament, i al marge de presentar una demanda judicial també ha convocat per avui una assemblea per decidir si fan vaga a tota la comarca, per aconseguir la readmissió del treballador. La mesura seria contundent i tindria uns efectes indiscutibles, ja que FCC fa la recollida selectiva i la recollida del rebuig a tot el Baix Ebre, a excepció de Tortosa, on només realitza la recollida selectiva. Mentrestant, els periodistes de l'Ebre no fem res, mentre en privat ens lamentem de l'acomiadament de dues companyes, amb un fons i unes formes més que qüestionables. En les dos casos, la situació és greu, ja que els acomiadaments s'han produït en un mitjà públic i en un altre de caràcter privat, però amb una concessió atorgada per la Generalitat, estant embarassada una i havent estat mare l'altra. Estic segur que altres col·lectius de professionals no permetrien situacions com aquestes.
9 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Perdona altre cop Gustau, però la valentia es una qualitat que tots tindriem que practicar més, no ets membre del col-legi de Periodistes de TTE?
ResponEliminaAprofita per denunciar la situació de les teves companyes, dis-nos les empreses, o els seus noms, però en tot cas no et quedis a mitjes.
Vivim en una democràcia i per tant actuem com persones lliures,
visca la llibertat.
visca la gent que ha lluitat per aconseguir-la.
No ens auto-limitem la nostra llibertat.
Siguem lliures si més no del nostre pensament i de la nostra paraula.
D'una banda, em sorprèn que parli de valentia i de quedar-se a mitges una persona que parla des de l'anonimat.
ResponEliminaPer la nostra banda, només puc dir que el Col·legi de Periodistes va posar-se en contacte amb les dues periodistes afectades, i que estem a la seua disposició pel que creguin necessari. A més, tenim previst crear una comissió territorial de precarietat, per detectar, informar els afectats i denunciar aquest tipus de situacions.
Parole, parole, parole....tant solo parole...
ResponEliminaCrec que Gustau ha sigut valent denunciant aquests fets. Almenys és el primer que s'ha atrevit a denunciar-ho públicament.
ResponEliminaMireu avui llegeixo amb estupefació al Diari de Tarragona 24-10-07 la noticia de "las huellas del franquismo " al nostre territori.
ResponEliminapregunta
-ningú les havia vist abans?
-els periodistes del nostre caciquil territori no les havien vist?
-no saben els periodistes del nostre territori que CIU va fitxar molts dels "alcaldillos o acólitos del antiguo regimen", sobre tot, a la Terra Alta?
-les pintadas fascistas(es un exemple al atzar) de Bot qui les tenia que traure els mateixos fatxes reciclats a demòcrates ( a un poble es coneix tothom i de tota la vida)?
i per tant valens, valens, no demostreu ser-ho molt, però en aquest cas ni que només sigui per corporativisme podrieu demostrar que una mica creieu amb el que feu o amb el paper que representa que heu de jugar dins de la nostra societat.
Sobre el comentari de l'últim anònim, transcric el reportatge que vaig publicar al novembre del 2003 al diari El Punt...
ResponEliminaBot, l'homenatge fantasma
Ningú va acudir a la crida del suposat grup neofeixista que ahir volia honorar Franco i José Antonio a la Terra Alta
GUSTAU MORENO . Bot
Una bretolada de mal gust. Això és el que va ser l'homenatge a Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera organitzat pel suposat grup neofeixista Juventudes de Resistencia Aria Española, ahir al migdia a Bot. La plaça de l'Ajuntament es va emplenar de veïns curiosos, atrets pel rebombori que havia provocat l'anunci de l'acte, però ni rastre dels caps rapats o dels nostàlgics que volien concentrar-se en aquesta població de la Terra Alta, que no arriba als 900 habitants. Els veïns, indignats per la mala imatge de Bot que ha provocat l'episodi, reclamaven ahir que l'Ajuntament investigui l'origen del cartell que anunciava l'homenatge, i ja hi ha qui adverteix que alguns joves fan ostentació pública de les seues simpaties neofeixistes.
El bar Pedrís, just a la plaça de l'Ajuntament, era ahir el millor lloc de Bot per comprovar si l'homenatge «post-20N» en memòria de Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera era una amenaça real o només una bretolada de mal gust. Al local ja no s'hi cabia, i a la plaça hi havia una trentena de veïns a qui no molestava la pluja incipient que desfeia la boira. També a la mateixa plaça, hi havia la casa que encara té pintada a la façana l'efígie del fundador de la Falange i el lema España, una, grande y libre, uns estigmes que els anys i les queixes generalitzades no han aconseguit esborrar. «Estem farts que, per culpa d'aquestes pintades, molts diguin que Bot és un poble de feixistes», lamentava un jove de Bot, poc abans de concloure: «Però tothom pot tenir pintat el que vulga, a la paret de casa.» Un altre veí, més gran, recordava les paraules i l'actitud de l'antic propietari de l'edifici, que fa cantonada entre la plaça de l'Ajuntament i el carrer Caseres: «Aquell home era un franquista convençut, i sempre amenaçava d'engegar-li dos trets amb la pistola al que intentés esborrar-li la cara de José Antonio de la paret de casa seua.» De fet, sembla que és la pervivència de diferents símbols franquistes allò que ha fet que Bot siga la població triada, a l'hora d'organitzar la broma, pels responsables dels cartells que anunciaven l'homenatge. Cal tenir en compte que, al marge de les pintades amb les cares de Franco i José Antonio, una de les parets de l'església de Sant Blai encara mostra la creu amb els noms dels «màrtirs de Bot», els morts del bàndol nacional originaris del poble. Alguns veïns van confirmar que a Bot encara hi ha molta gent que no voldria que traguessin la creu i els noms de la paret de l'església de Sant Blai, sobretot perquè són familiars directes dels morts del bàndol franquista. Amb tot, altres apunten que les ferides de la Guerra Civil ja estan tancades, i que a Bot només se'n parla quan algú «de fora» els critica pels vestigis físics del franquisme. «No som l'únic poble del territori que té aquest tipus de monuments, perquè els de Tortosa tenen un monòlit al mig del riu i no passa res», va sentenciar un veí. Un altre aprofitava la presència dels periodistes per fer un acudit: «Això no s'ha organitzat bé, podríem ballar la dansada i segur que sortiríem a les notícies.»
> Un complot contra la penya de l'Osasuna Indar Gorri
GUSTAU MORENO . Bot / Pamplona
El cartell que anunciava el suposat acte franquista d'ahir a Bot inclou diferents elements que fan pensar que tot plegat només ha estat una broma de mal gust, però orquestrada amb molta cura i per individus que estan molt introduïts en ambients neofeixistes. El to del cartell és netament profalangista, amb frases com Homenaje a los caídos ante la presente cruz o bé 20 de noviembre, ¡presentes!, però anuncia un dinar de germanor que els autors de l'anunci no han sabut traduir al castellà, ja que parlen d'organitzar una «comida de hermandad» en un restaurant per determinar. També deixen per concretar el lloc en què s'havia de celebrar un macroconcert en benefici de la Fundación Héroes de la División Azul. Però els grups que hi havien de participar -Falange de Honor, Cruzada Céltica o Svástica-Haz- només són noms alterats de grups reals. Finalment, els presumptes organitzadors, Juventudes de Resistencia Aria Española, semblen una alteració del grup neonazi gallec Resistencia Aria, del qual es pot trobar força informació per Internet. A la xarxa també es pot trobar el número de telèfon mòbil que els autors del cartell havien imprès com a número de contacte, i que en realitat correspon a la penya de l'Osasuna Indar Gorri, de Pamplona. «Desmentim rotundament qualsevol relació amb els cartells», va explicar ahir un portaveu, amb qui El Punt va poder contactar després de dies d'intents. «Nosaltres som una penya abertzale i antifeixista, i només puc pensar que hi ha algú que ens vol implicar en un complot molt fotut», va concloure ahir al vespre el portaveu d'Indar Gorri, mentre preparaven el viatge al camp del Màlaga.
La següent notícia és del dia abans...
Cartells i campanya de missatges electrònics contra els actes feixistes programats avui a Bot
L'anunci de l'organització d'actes d'homenatge a Francisco Franco i José Antonio Primo de Rivera, que el grup feixista Juventudes de Resistencia Aria Española ha programat per avui al migdia a Bot, ha provocat indignació i preocupació en diferents col·lectius de les Terres de l'Ebre. El grup Maulets va enganxar ahir cartells contra els moviments neonazis als carrers de Bot i a les poblacions veïnes com Gandesa, amb el lema Fora nazis! Ni a les Terres de l'Ebre ni enlloc!. D'altra banda, un grup de veïns va iniciar una campanya per evitar que es faci l'homenatge programat a Bot, amb l'enviament massiu de missatges per correu electrònic a l'alcalde de la població, Mariano Morelló. La carta dirigida a l'alcalde de Bot li demana que impedeixi que es faci l'homenatge a Franco i Primo de Rivera «denegant qualsevol permís, infraestructura municipal o espai públic al municipi». A més a més, en els missatges electrònics també se sol·licita que l'Ajuntament de Bot retiri els símbols feixistes que encara queden al poble, «ja que donen ales al feixisme i fan que aquests grupuscles neonazis vulguin venir a Bot a fer-hi homenatges». Finalment, el missatge a Morelló també reclama que es retirin les imatges feixistes «per respecte a la gent que va morir en defensa de les llibertats». Els actes començaran, segons els cartells anunciadors, a les dotze del migdia a la plaça de l'ajuntament de Bot.
Home jo parlo de compromís, de veritat, vaja que entre lo de la periodista rusa assassinada i aixó, hi ha un mig i és just el que la sociedad(democrática) espera dels periodistes.
ResponEliminaEl Col·legi de Periodistes de Tarragona ja s'ha pronunciat sobre la crisi que viu la professió a les comarques tarragonines, i que s'ha aguditzat els darrers mesos. Tot seguit, reprodueixo íntegrament el comunicat:
ResponEliminaCRIDA ALS PERIODISTES DEL CAMP DE TARRAGONA
Els últims mesos els periodistes del Camp de Tarragona assistim a una intensa mobilitat laboral. Una part d’aquests moviments responen a noves oportunitats de feina. Benvinguda sigui aquesta renovació laboral i professional, que hauria de permetre, també, un progressiu i sa relleu generacional. Però aquest procés ha coincidit en el temps amb una evident crisi empresarial que posa en perill no tan sols l’estabilitat laboral sinó la qualitat professional dels periodistes de les comarques de Tarragona.
No és acceptable que hi hagi professionals que treballin pràcticament sense horaris ni descans sota l’amenaça de no cobrar ni tan sols els sous endarrerits. Ni que un cop esgotades les forces, els que pleguen d’una empresa no cobrin la liquidació que els correspon, els dies treballats i les vacances pendents.
Aquesta és la conseqüència de pensar que es poden posar en marxa mitjans de comunicació basats exclusivament en la capacitat de sacrifici de periodistes mal pagats, que treballen en condicions professionals inacceptables, o que un diari recuperarà les vendes perdudes, o les compensarà, acomiadant un fotògraf o aprimant la plantilla de redactors.
El mal que els productes periodístics resultants d’aquestes irresponsabilitats suposen per a la societat democràtica és difícil de valorar. Però tant els anunciants com les administracions i també els ciutadans consumidors haurien d’exigir a tothom i a tot arreu el respecte al principi que tot mitjà de comunicació informatiu compleix un paper de servei públic. Com a tal té l’obligació de respectar el codi deontològic i de garantir als seus professionals les condicions de feina necessàries per aplicar-lo.
Els encarregats de difondre aquests principis entre la ciutadania que consumeix informació, els anunciants que la fan viable econòmicament, i les administracions que atorguen subvencions, ajudes i publicitat, som els mateixos professionals: els periodistes. I en aquesta tasca difícilment podem comptar amb els mitjans on treballem. Per això des de la Junta de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya fem una crida a tots els periodistes, col·legiats i no col·legiats, a denunciar aquesta situació a tot arreu on ens sigui possible. En la defensa de la professió ens hi juguem molt més que els nostres llocs de feina.
Tarragona, 19 d’octubre de 2007
Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Tarragona
Sóc sabedor d'un dels casos del que parles i crec, sincerament, que és una greu equivocació perquè estem parlant d'una de les periodistes més objectives que he conegut. Ho sento enormement per ella i espero que esta situació absurda se solvente. Segurament, que bona part de la culpa de la situació és la precarització que viu el món de la premsa territorial, una precarització que va fer que, sota el govern de Joan Sabaté, es contractés com a càrrec de confiança a una persona que solament havia de fer una feina informativa i que l'ha fet de forma professional i sense cap mena d'entrega ideològica ni sectària.
ResponEliminaÉs una pena que passen estes coses.