El govern d'Aragó va demanar ahir al govern de l'Estat la derogació del decret que permet el transvasament de l'Ebre a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons l'executiu del socialista Marcel·lí Iglesias, que durant aquesta setmana ha parlat amb el seu homòleg català, José Montilla, les últimes pluges han fet que els pantans de les conques internes de Catalunya hagin superat la crisi per la falta de reserves hídriques. A més, el govern aragonès ha anunciat la presentació d'un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret, ja que considera que deixa la porta oberta a la compravenda dels drets d'aigua de la conca de l'Ebre.La reacció, encara que tardana, del govern d'Aragó, fa perillar el transvasament de l'Ebre, i els socialistes catalans ho saben. El govern de Zapatero haurà de fer de jutge i part entre els socialistes de l'Aragó i els de Catalunya, mentre el govern valencià del PP deu estar fregant-se les mans. Francesc Camps sap que si Madrid acaba cedint davant de Montilla i l'aigua de l'Ebre arriba a Barcelona, hi haurà menys motius per oposar-se a que l'aigua de l'Ebre també traspasse la frontera de Castelló. La Generalitat valenciana també pot decretar l'estat d'emergència per sequera i, amb el reial decret a la mà, l'Estat també hauria de validar la situació i cedir cabals de l'Ebre al País Valencià. De fet, el govern català va demostrar ahir amb quina facilitat es pot modificar un decret de sequera, per evitar l'aixecament de les restriccions i continuar l'arribada de més vaixells al port de Barcelona. Ara l'increment de la reserva dels pantans ja no és suficient per sortir de l'emergència de forma automàtica, i també cal tenir en compte l'estat dels aqüífers i la previsió de consum. En aparença el mètode és més fiable des del punt de vista tècnic, però introduir la demanda és un factor amb connotacions polítiques i econòmiques. Si saben que hi ha l'aigua de l'Ebre a través dels vaixells i de la nova canonada, tothom de Barcelona voldrà més aigua i aquesta emergència s'allargarà en el temps sense un horitzó clar. No és gens esperançador que tinguen més pressa en construir la canonada que en acabar la planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat.
És lamentable que les nostres esperances polítiques-judicials depenguen només de la comunitat veïna, davant de l'engany de les pròpies.
ResponEliminaDe rebot, a partir d'ara, des del nord mos acusaran d'anticatalans, donat que només Aragó i natros estem en contra del tranvasament.
no sé si serem catalans o aragonesos, o simplement gent de seny, pero quants serem el diumenge a Amposta ? hem de ser el maxim de gent possible - em consta que venen molt de gent d'Aragò, pero no se si Marcelino en persona ?
ResponEliminai plou que plou , segons El Periodico, els embassaments del ATL ja han aumentat en 44 hm, més del que volien de l'Ebre.
ResponEliminaApostes de que demà anul·len el transvasament, per aixo, i no caldrà anar a Amposta ?
;)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA pesar de que avui em faci vergonya la incompetència d’alguns, res farà que jo renuncií a ésser català.
ResponEliminaNo puc renunciar a lo que sóc. I sóc tortosina, ebrenca i catalana.
ResponEliminaAixò no trau que es pugue denunciar lo centralisme de Barcelona i que pugue desitjar un país millor.
El govern de Montilla i dels altres no m'esborrarà de català. Ells són els qui reneguen de defensar una part dels Països Catalans com són les Terres de l'Ebre. Com canta la cançó de "Els Pets": "Català no s'hi neix, sinó que se n'exerceix". No sé si aquesta gent exerceix de catalans!!!
ResponEliminaMés cortines de fum.
ResponEliminaQuè no veieu que tots són del PSOE?
MOS VEEM A AMPOSTA
Aigua per a qui?
ResponEliminaLa Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona ha dit en un comunicat:
... transvasaments que ni tenen ni han tingut el suport de la població de Barcelona ... ës per això que exigim: L'aturada del transvasament d'aigua a través de la canonada CAT-ATLL ....la FAVVB donarà suport a la manifestació dia 18 a Amposta.
Per a qui és l'aigua, i l'obra ?
Pos tant de bo els del tribunal li diguen que si a Marcelino.
ResponEliminaNo se si vatros volteu pel territori immediatament veí a la nostra petita comunitat ebrenca, jo si. I sabeu, no he trobat mai cap frontera. Disculpeu-me per pensar que ser humà no tingue fronteres. Com no tenen fronteres els rius, o les muntanyes o els mars.
A mi, ara mateix, em sua totalment la polla pertànyer a una nació que suporta un govern corrupte que discrimina i maltracta un territori pel benefici d'altres, les històriques terres de la Catalunya vella .
Però, hi pertany per naixement, família, amics, etc. I, la veritat, m'entren les ganes d'estripar el dni este i l'altre.
Quan entendrem que dos mil·lenis no son prou per canviar antigues tendències. Que els ilercavons seguim sent assetjats per cossetans, ilergets, laietans i edetans?(transvasament,Segarra-Garrigues, transvasament, transvasament pel Xerta-Sénia, nuclears, molins, etc)
Ells no han madurat gens, natros tampoc massa.
O som iguals, o no som res més que el que som com individus i espècie.
Les nacions desapareixen davant l'injusticia.
I lo que tenim son paperinades.
Esta Catalunya, ara mateix, és una mentida. Per la qual cosa ni és Catalunya ni res més que una sucursal de multinacionals desproveïdes de pàtria.
Pobra Catalunya, si existeix!
El que si existeix és una mani superimportant com a poble, nació i lo que sigue.
Amposta 18.05.2008 12 H Parc dels Xiribecs.
No als transvasaments
Catalunya és una nació. El que passa és que tot país sense estat té una identitat feble, amb la qual cosa projectes nefastos i anticiutadans com aquest ajuden a debilitar-la encara més. El concepte i sentiment de català no està al mateix nivell que el de francès, espanyol o italià. És un sentiment a voltes més exterioritzat, d'altres amb menys força. Montilla i el PSOE estan ajudant a debilitar-lo, amb la seua espanyolització constant. Malauradament, els altres socis de govern segueixen el joc, i el resultat pot ser veritablement nefast.
ResponEliminaEl sentit de pertinença esta basat en la llibertat de cadascú, d’acord amb l’escala interna de valors i basat en la pròpia experiència. Hi ha qui son primers espanyols que catalans, i a la inversa, els que es defineixen exclusivament com catalans, també hi ha qui afirma amb convenciment ésser ciutadà del mon i renegà dels nacionalismes “miops” etc..
ResponEliminaAra bé, aquest sentit de pertinença no es cap dogma de fe i no sempre ha perdurar al llarg del temps . Poden haver factors interns i externs que facin trontollar si mes no replantejar aquest concepte. Tot es susceptible de canvi, i mes dintre del camp de les idees. No estic replantejant cap mapa polític, sinó de la abstracció que representa aquest sentit individual i exclusiu de pertinença al que em refereixo.
Ara em ve a la memòria aquella cançó cantada per catalans que deia:
“Dolça Catalunya, Patria del meu cor.....Quan de tú s’allunya...Collons quina sort..!!”
L’emigrant acabava amb “D’enyorança es mor....”
ResponEliminaCONTRATOS BAJO SOSPECHA
ResponEliminaUn ex directivo de la Agència Catalana de l'Aigua se embolsa millones en estudios
http://www.elmundo.es/accesible/elmundo/2008/05/14/barcelona/1210743749.html
per anar calentant-nos per demà; avui a les 12.00 mercat de Tortosa hi haurà "ambient" anti-transvasista, i a les 18.00, Plaça d'Angel - Tortosa, taller de pintar pancartes.
ResponEliminaEls politics ens han enganyat, ara toca a natros agafar la paella pel manec - ens veiem demà a Amposta, hem de ser una gentada!