La canonada no és l'extintor, sinó la gasolina

Amb la gestió de la sequera, el govern català ha estat jugant amb mistos, ha vist que hi ha fum i ara ens diu que potser hi ha foc. Necessitem un extintor, quan potser el més fàcil seria llançar els llumins... Ahir, el president de la Generalitat, José Montilla, va tornar a comparar la interconnexió de xarxes amb un extintor. Montilla va indicar que la construcció de l'obra "no obliga a utilitzar-la, i menys de forma immediata". De fet, va afegir que la conducció del transvasament a Barcelona serà com "un extintor", ja que la seua presència en una casa no significa "que hi hagi d'haver un incendi". De fet, no és la primera vegada que sentim aquesta comparació en els últims dies, com si ja formés part de l'argumentari del PSC per justificar la recuperació de la polèmica interconnexió CAT-ATLL.
El problema és que el símil no és gens encertat, ja que més que un extintor, la interconnexió de xarxes és la gasolina. Sent generosos, podríem arribar a la conclusió que Barcelona utilitzarà aquest extintor sempre que el necessite. Per tant, tothom ja tenim més que assummit, que si la canonada s'acaba fent serà una infraestructura permanent. Però si diem que la interconnexió és la gasolina és perquè el fet de tenir garantida una conducció (per rebre aigua de l'Ebre en cas de necessitat) farà que l'àrea metropolitana estiga menys obligada que mai a moderar el seu creixement i fer-lo sostenible. Barcelona mai tindrà prou aigua. Ja va dir Montilla que, per molt que plogue i s'omplin els embassaments, la interconnexió s'ha de fer. Diu que potser passa la sequera i no cal utilitzar-la, però ningú sap a quin nivell estaran els embassaments quan s'acabin les obres de la canonada. Tampoc ningú sap quanta aigua necessitarà o voldrà gastar Barcelona, quan la interconnexió estiga feta i algú vulga amorititzar l'obra. El govern ens diu que hi ha fum i, en lloc d'un extintor basat en la nova cultura de l'aigua, ens vol fer entendre que ara és millor apagar els focs amb gasolina.