Com que cada vegada que a Tortosa i les Terres de l’Ebre hem demanat alguna cosa –la cinquena província, ponts sobre el riu, aigua per al canal Xerta-Sénia, o fins i tot Port Aventura– han trigat anys a concedir-nos la reivindicació o ens l’han negada, cada vegada estic més convençut que cal canviar d’estratègia. L’Ebre hauria de deixar de ser el territori del «no» i, amb tota la ironia però també amb el millor tacticisme, començar a demanar projectes que en realitat no volem. Per exemple: si hi ha una rifa de tots els residus nuclears de l’Estat i Ascó té tots els números per guanyar-la, no hem de rebutjar el projecte, sinó ser el primers en presentar-hi candidatura. És la millor garantia que no ens tocarà.
Presència (7-Desembre-2008)
7 de desembre del 2008
7 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGustau,
ResponEliminaEl plantejament es original, pero l'estrategia molt arriscada. Repassa els teus propis exemples. El que es demanava i va ser que no eren coses que nomes interessaven aquí o que volia altra gent. El cementiri nuclear ningu el vol (teoricament, com a minim) i a algu li han de col.locar. Jo m'asseguraria molt abans de dir sis per divertimento.
Gustau sempre serem el territori del sí, això natros ho tenim clar. Des del costat vindran a dir-nos lo contrari, simplement per tacticisme. No fa falta demanar les coses, la millor solució és enfrontar-s'hi!
ResponEliminaJo no diria que ningú vol el ATC, hi ha més d'un, i dos, alcaldes de la Ribera d'Ebre que el festeja (Ascó, Tivissa i Mora la Nova, diuen). Com tampoc diria que ningú vol transvasaments, comunitats de regants incloses.
ResponEliminaNo, si, sempre depèn de les conveniències. Al final, o ets puto patidor o ets especulador. I no convé el mateix als dos (o molts i uns pocs).
Qui s'alinee, pos ja sap.
Jo, puto patidor, evidentment, no tinc més alternativa mental que el no, no a l'especulació i no al menyteniment-menyscabament-menysloquesigue a la penya i el territori, que ja en portem massa.
Que es fotiguen nuclears, tèrmiques, transvasaments, i demés còccix endins.
I porcs tòxics també.
Mario,
ResponEliminahauràs vist que ja he dit que el cementiri nuclear (diguem-li així de clar, que la sigla encara despista) no el vol ningú "en teoria".
Això em fa pensar en una certa discussió que va haver-hi aquí mateix fa un any i escaig, arran d'un pregó de festa major de Gerard Vergés. Llavors vaig mantenir una tesi, que em va valdre ser classificat com a mal tortosí, però que era més que raonada i que resumeixo aquí.
Certament els poders no estimen les Terres de l'Ebre i segur que hi ha conspiracions per perjudicar-nos... Però si tothom s'ha vist amb cor d'engaltar-nos les rampoines que ningú més volia, també és perquè sobre el terreny sempre hi ha hagut algú que estava per la feina de dir que sí.
Alguns per un concepte equivocat sobre la creació de riquesa. Altres per fer mèrits davant del partit (d'aquests, de pràcticament tots els colors). Fins i tot, hi ha ànimes en pena que continuen reivindicant que això amb Bau no passaria...
Acabava dient llavors, i mantinc ara, que l'origen dels nostres problemes no està únicament fora. Que senyalar amb el dit no és tan lleig com sembla, encara que algun eixelebrat amb càrrec públic et digui terrorista. O mal tortosí.
"senyalar amb el dit no és tan lleig com sembla", però no sempre, Gallardo, no?. Sense anar mes allun, perquè no ens dius qui es el que t'ha dit terrorista?.
ResponEliminaLo de "anima en pena", ja ho se, que a mes , cada cop que pots, li demostres un especial carinyo. En aquest cas, t'he de dir, que m'estranya per a tu que confongues els termes; no hi cap raó per no donar crèdit als que pensen que això amb Bau no passaria, com potser d'altres amb Tallada etc. Si del que parlem es si passaria o no passaria , no de franquistes i demòcrates.
Tot això sense entrar a analitzar si el evitar o aconseguir alguna cosa, obra, servei etc. ara i abans, algunes vegades no va en detriment o perjudici d'altres llocs, poblacions o persones.
Cucafera, lamento haver donat a entendre el que no és.
ResponEliminaA mi m'han dit mal tortosí un parell de fantasmes que corren per aquí, i jo ja he dit que segons de qui vingui és un elogi i no un vilipendi. No és un carinyo especial per ningú, sinó simplement no posar l'altra galta quan dones una opinió raonada i, en comptes de rebatre-la igual de raonada i educadament, et diuen resentit, ruc i mala persona.
Terrorista no m'ho han dit i, en tot cas, les meves anècdotes personals ja les explicaré als nets quan en tingui. Em referia a personatges de tots coneguts que van definir el moviment antitransvasista com a kale borroka. Sense cap mena de dubte perquè estaven a favor dels transvasaments, ves quin descobriment.
Per això deia que, encara que t'emportis algun bonic qualificatiu com aquest, no està mai de més recordar el que deia en l'anterior comentari: que certs morts ens els col·loquen perquè sempre hi ha algú disposat a quedar-se'ls.
L'any passat, el tal McCalan va insistir que em retratés senyalant. I així ho vaig fer. Suposo que tothom pot llegir-ho encara. La retratada del senyor McCalan encara l'espero.
No crec confondre'm en l'apreciació entre l'època franquista i la democràtica. En una i altra època se'n donava de peix d'aquesta mena, com també és molt conegut. De quina època eren els primers plans transvasistes? De quina època va ser la idea de construir una refineria de petrolis? Es pot discutir molt, és clar, i és molt trist concloure que moltes coses no han canviat.
Ara, idealitzar aquella època? Bé, és legítim. Si a algú li dóna per aquí... De fet, també hi ha gent que els transvasaments són collonuts i que un cementiri de residus nuclears és la pera.