Ecologistes en Acció adverteix que els consums domèstics són més alts amb un urbanisme dispersAlfara de Carles, l'Ametlla de Mar i Riba-roja d'Ebre són els tres municipis ebrencs on el consum domèstic d'aigua és més elevat, segons un estudi d'Ecologistes en Acció. En el cas d'Alfara, les cases gasten uns 280 litres d'aigua per persona i dia, molt per damunt de la mitjana de consums domèstics a les Terres de l'Ebre, que és d'uns 133 litres per persona i dia. La coordinadora d'Aigua d'Ecologistes en Acció, Elisenda Forés, va atribuir-ho a l'existència de xalets i cases disseminades a la zona dels Ports. De fet, va advertir que els consums són més elevats als pobles amb urbanitzacions i allà on predomina l'urbanisme dispers.
Després del registre elevat d'Alfara, també destaquen els casos de l'Ametlla de Mar (270 litres per persona i dia) i Riba-roja d'Ebre (220 litres), així com les dades d'Horta de Sant Joan (190) i l'Ampolla (180). Amb tot, la coordinadora d'Aigua d'Ecologistes en Acció, Elisenda Forés, va matisar ahir que van fer l'estudi a partir de les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de l'any 2004. Un any abans, es calculava que cada català consumia 183 litres diaris. «Són dades anteriors a l'última sequera, i és possible que els consums domèstics també s'hagin reduït», va precisar. Forés també va recordar que a l'Ampolla ja han posat fil a l'agulla, ja que és un dels municipis ebrencs amb què Ecologistes en Acció ha col·laborat amb campanyes per fomentar l'estalvi d'aigua.
En l'actualitat, els càlculs del consum domèstic d'aigua a Catalunya són que en un pis d'un bloc d'habitatges es consumeixen uns 120 litres per persona i dia. La xifra puja fins als 160 litres en els habitatges amb jardins i piscina comunitàries. Però els registres encara són més elevats en les cases unifamiliars amb jardí i piscina, en què el consum domèstic puja fins als 207 litres per persona i dia. Així, la coordinadora d'Aigua d'Ecologistes en Acció va remarcar que altres factors que influeixen en un consum domèstic més gran són la mida i l'antiguitat dels habitatges, ja que en les cases més velles acostuma a haver-hi més fuites. «El tipus d'ocupació que es fa de les cases també hi influeix força, ja que els consums d'aigua en les segones residències també és sempre més elevat», va explicar Forés. «Durant els caps de setmana i les vacances la gent es relaxa en tots els aspectes, i també pel que fa a l'estalvi d'aigua», va assenyalar. «Es pensen que com que ja paguen el rebut de l'aigua tot l'any, no passa res si durant l'estiu en gasten més», va concloure Forés.
Per la portaveu ecologista, la correcta planificació urbanística és fonamental per evitar consums domèstics abusius. Així, es consumeix més aigua a les urbanitzacions del litoral, però també als pobles amb un urbanisme dispers i en els municipis amb barris d'eixample basats en cases unifamiliars, que molt sovint tenen jardí i piscina. És així com Forés interpreta els registres tan elevats de poblacions com Alfara de Carles, com a conseqüència de la gran quantitat de xalets i cases disseminades de la zona dels Ports, moltes de les quals no tenen comptador. En el costat oposat, destaca el cas de Sant Carles de la Ràpita, població turística i del litoral, amb el mateix registre que Gandesa o Tivenys (130 litres).
Fer campanyes d'estalvi. Elisenda Forés ha participat en les I Jornades Estalviadores que ha organitzat la Casa de l'Aigua de Tortosa. Actualment, Ecologistes en Acció col·labora amb l'Ajuntament de Tortosa i amb el Consell Comarcal del Baix Ebre en la realització d'auditories de consum d'aigua en edificis municipals i en la preparació de diverses campanyes d'estalvi i de conscienciació ciutadana. Forés va remarcar que és clau que les administracions prediquin amb l'exemple, abans d'iniciar qualsevol tipus de campanya adreçada als ciutadans. Les auditories, el control dels consums i les accions demostratives són, per tant, una part important de les campanyes.
CONSUMS DOMÈSTICS
Alfara de Carles
280 litres persona / dia
L'Ametlla de Mar
270 litres persona / dia
Riba-roja d'Ebre
220 litres persona / dia
Horta de Sant Joan
190 litres persona / dia
L'Ampolla
180 litres persona / dia
Móra d'Ebre, Vinebre, Vilalba dels Arcs
160-170 litres
Alcanar, Deltebre, Móra la Nova, El Perelló
140 litres persona / dia
La Sénia
150 litres persona / dia
Benissanet, Sant Carles de la Ràpita, Santa Bàrbara, Tivenys, la Galera, Gandesa, Garcia
130 litres persona / dia
Amposta, Tortosa, Camarles, Freginals, Mas de Barberans, Rasquera, Sant Jaume d'Enveja, la Torre de l'Espanyol
120 litres persona / dia
Arnes, Batea, l'Aldea i Godall, la Palma, Prat de Comte, Roquetes, Ulldecona
110 litres persona / dia
Bot, Masdenverge, Miravet, Pinell, Tivissa, Ascó, Benifallet, Caseres, Ginestar
90-100 litres persona / diaMitjana total a les Terres de l'Ebre
133 litres persona / dia
El Punt (28-Març-2009)
Foto: Xavier Vázquez a Wikimedia Commons
Francament, l'Ametlla de Mar no rutlla i Alfara pos tampoc.
ResponEliminaJa sembla estrany que al poble d'Elisenda Fores tinguen el consum més alt de les TE. És que allí no li fan cas?
I d'una manera o altra no se si felicitar-nos al conjunt d'ebrencs per "maquillar" la mitjana de consum catalana i ajudar-la a ser més baixa.
De 183 l/p a 133 l/p. vol dir que els ebrencs consumim dos litres quant la resta en consumeixen tres. Crec que això no només passa amb l'aigua, en general, un ebrenc, a Catalunya, te aquesta consideració, la que no li toca mai res sencer de bo.
Això si tenim Nuclears, dos dintre i la tercera a tocar, Embassaments de 1ª divisió, la tèrmica d'Aparici i les de la franja, l'esgarro de les eòliques, lo Castor i la gassificadora de Mora, lo "minitransvasament" al Nord, lo Xerta-Castelló i el Segarra-Garrigues-Barcelona, lo Magatzem Nazional de residus nuclears i los pous de Vinallop que han d'alimentar les industriés contaminants del Catalunya Sud.
I posaria més lletanies del rosari ebrenc, però, per avui, ja he resat prou.
Bon dia a tothom!
Segurament que les dades a hores d'ara no se'n deu anar molt lluny del que aquí s'ens presenta, però presentar un estudi amb dades de l'any 2004, que voleu que us digue..... i a mes posar-hi el titular ".....els pobles ebrencs on més aigua es gasta a casa".
ResponEliminaNingú, sent absolutament rigorós, podria posar les mans al foc sobre aquesta afirmació.
El “Gota a gota s’esgota” del govern anterior, les campanyes institucionals del anterior i del actual govern, ara aquets estudis de dubtosa procedència....Tot; absolutament tot, va en la mateixa direcció. Apujar les tarifes de l’aigua per crear excedents que es puguin vendre a millor preu..On ? Tots ho sabeu...
ResponEliminaExpedients Tarifaris=Preu m3 de l’aigua
ResponEliminaOperadors= Subministradors d’aigua en baixa (ajuntaments)
L’ACA ( Agencia Catalana de l’Aigua) Octubre 2005
DIXIT :
• No s’han avaluat els criteris d’imputació de costos dels diferents operadors, per tant és probable que la completa recuperació de costos obtinguda de l’anàlisi dels Expedients Tarifaris respongui a que els operadors estiguin infravalorant els seus costos, degut a una incorrecta amortització dels seus actius.
....continuará
Tinc una casa a l'Ametlla i m'agrada regar el jardí de tant en tant. L'aigua és de pous que estan a la mateixa urbanització, i la pago religiosament. Es algun delicte això potser ?
ResponEliminaNo es cap delicte, però es millor plantar-hi plantes autòctones de la mediterrania que necessiten menys aigua i deixar-nos de gespa i de selves tropicals.
ResponEliminaNo és cap delicte Lluís, només faltaria. Però s'ha de tenir clar que com l'IVA, els luxos s'han de pagar molt més cars. O sigui que qui té piscines i jardins consumidors alts d'aigua han de pagar 5 o 6 vegades més cara l'aigua. Pagar més car no és cap delicte però s'ha de pagar molt més cara aquesta aigua que no pas la bàsica per a viure que serien uns 100 litres/p/dia. No t'apareix assenyat això?
ResponEliminaXimo, per començar, Ecologistes en Acció sí que posa les mans al foc sobre aquesta afirmació del titular. I si Ecologistes en Acció no té dades més actuals que aquestes del 2004, és perquè l'ACA no les té o no les ha subministrat. D'altra banda, als titulars no es poden incloure tots els matisos (per això estan la resta d'elements de la notícia, com l'entradeta o el text central). En qualsevol cas, com tu mateix has apuntat, les dades actuals no han degut variar molt, ja que als pobles de l'Ebre (crec que excepte a l'Ampolla) no s'ha fet cap campanya específica per conscienciar els seus ciutadans de la necessitat d'estalviar l'aigua.
ResponEliminaEstem plenament d’acord en que els recursos siguin els que siguin no s’han de malbaratar. De la perspectiva que em donen els anys, recordo encara l’impacta diguem-li ètic; que vaig rebre quan es va comercialitzar la primera ampolla d’aigua, quan encara tenia certa lògica pagar per un sifó...Ara ho trobem quotidià i normal, però llavors recordo que els comentaris de la gent no varen ésser massa favorables. Fins i tot es comentava que aviat ens farien pagar fins l’aire que respirem. Cosa que també poc a poc es va perfilant.
ResponEliminaL’aigua sempre havia estat un be basic i continua essent-ho, però la percepció amb el temps ha canviat. Fins i tot i han restaurants on ofereixen cartes d’aigua de molt elevat preu. Llavors un aigua molt apreciada era la de la Caramella a la que no tothom tenia accés i que en les circumstancies actuals, possiblement aquesta companyia tindria opció de negoci.
Que ha canviat de llavors ? Entre altres factors poblacionals, despeses d’infraestructura i el lucre amb les dues vessants; la del benefici i la recaptatòria; per mi la mes important es la percepció actual del be.
La percepció i valoració com sabem es un concepte relatiu i que evoluciona amb els temps.
Qualsevol be te el valor que un estigui disposat a pagar. Però qui i com ens han canviat aquesta percepció..?
Arguments com l’escassetat no em serveixen, dons si quelcom tenim aquí es aigua.
Un exemple : Els països de l’OPEP cobren un preu (sigui el que sigui) pel consum intern dels carburants que en el nostre cas es un altre considerablement mes alt i a sobre esta gravat en un 65%. Podria donar molts mes exemples...
Acabo de descobrir la sopa d’all....Es el MERCAT !!
Quan anem a fer una compra a qualsevol mercat ( no em refereixo al mercat de tortosa, sinó a un mercat genèric) acceptem amb normalitat que el preu unitari del be sigui inversament proporcional ales unitats comprades. D’això no s’estranya ningú. No es el mateix comprar una garrafeta de 5 litres d’oli que comprar tot un camió “cuba”. Anem dons a acceptar que l’aigua es un be escàs i per tant el disseny tarifari ha de penalitzar el seu consum. D’aquí que la tarifa de l’aigua entre altres conceptes estigui estructurada per blocs de consum, i penalitzant amb el preu unitari quan passis d’un bloc al altre. Tothom també admet que això sigui així, però es contradiu amb l’exemple anterior, que es la transacció de mercat clàssica.
ResponEliminaSi admetem la escassetat d’un recurs tant vital com l’aigua, no es lògic que el preu unitari de l’aigua d’us domèstic sigui enormement mes alt que la del consum industrial encara que a aquesta li repercutíssim els costos de potabilització. I tot es aigua...Quan es diu que no estem pagant l’aigua, sinó les despeses derivades de la seva explotació , jo em poso a tremolar...
El moment econòmic es el que es, i els tipus impositius, ja tenen poc recorregut per llei. En aquets moment les taxes son les reines de la festa i tots a volen treure a ballar...
Ballarem ?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLa meva intenció únicament es denunciar la hipocresia de qui amb l’argument populista i molt ecologista de que l’aigua es un be escàs , no tant sols augmentarà els preus i les taxes, sinó que a sobre perforen mes pous...Lo mes fotut d’això, es que hi han ecologistes que s’ho han cregut...El mèrit de l’Administració ha estat precisament en que poc a poc ha anat capgirant la percepció per obrir un mercat de on poder treure’n un rendiment.
ResponEliminaMolt be el que dius Gustau, ara, allò de "No deixes que la realitat t'espatlli un titular", es cert o no?.
ResponEliminaCrec que lo millor per frenar el consum d'aigua es la instal.lació a tots els habitatges de comptadors d'aigua, es posible que aquests municipis que surten al capdamunt d'aquesta estadistica no tinguin aquests comptadors instal.lats?
ResponEliminaCrec que el municipi de Catalunya que menys aigua consumeix es Santa Coloma de Gramanet amb 80 litres, sera conciencia dels veins de la dita ciutat o que l'aigua es cara i el comptador inflexible?
Per altra part seria molt fort, que per una part estem pagant el privilegi del transport escolar de la veina població de la Cala i per més privilegis les picines de Tres Cales, Calafat no tinguin comptador d'aigua.
Pere; per la teva informació, a partir d’aquest mes l’Ajuntament de l’Ametlla ja deixa de pagar el transport escolar que esmentes. I que es preparin.....
ResponEliminaEl transport escolar al que faig referencia de la Cala, l'hem pagat entre tots, no l'ha pagat mai l'Ajuntament d'aquest poble l'ha pagat el Consell Comarcal del Baix Ebre amb els diners d'Ensenyament.
ResponEliminaDisculpa la imprecisió, però aquesta subvenció s’acabà...
ResponEliminaCom no tinc piscina ni gespa estic tranquil. Molts de pins, cactus, palmitos ... pràcticament són autosuficients, sino ja s'haurien mort :-)
ResponEliminaEn aquests càlculs es té en compte la població flotant, especialment la de l'estiu ? Espero que si, altrament seria una estadística prou dolenta.
Abundant en la meva intervenció anterior, no mes voldria afegir que el Parlament de Catalunya te la intenció a mitja termini d’unificar les taxes. Totes elles igual de guapes per que ningú s’enfadi quan les tregui a ballar. Això que us comentava ja va de camí....
ResponElimina