Tot va començar amb un número equivocat, tres trucs de telèfon a altes hores de la nit i una veu a l'altra punta demanant per algú que no era ell. Molt més endavant, quan seria capaç de pensar en les coses que li havien passat, arribaria a la conclusió que res no era real sinó l'atzar. Però això va ser molt més endavant. Al principi hi havia, simplement, el fet i les seues conseqüències. Si hauria pogut anar d'una altra manera o bé ja es va decidir tot amb la primera paraula que va sortir d'aquells llavis desconeguts, és cosa que no fa al cas. El que fa al cas és la història per si mateixa, i, si té sentit o no, no correspon a la història de dir-ho.
Pel que fa a Quinn, no caldrà pas que ens hi entretinguem massa. Qui era, d'on era i què feia no són coses de gaire importància. Sabem, per exemple, que tenia trenta-cinc anys. Sabem que havia estat casat i que havia tingut un fill, i que tant la dona com el fill se li havien mort. També sabem que escrivia llibres. Per ser més exactes, sabem que escrivia novel·les policíaques. Aquestes obres sortien amb el nom de William Wilson i les produïa a raó d'una per any, cosa que li aportava prou ingressos per viure modestament en un piset de Nova York...
Tot seguit, teniu un enllaç directe amb l'apunt al bloc de Jesús M. Tibau, per fer més àgil la participació en el concurs...
http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html
ACTUALITZACIÓ 1 D'ABRIL DE 2009
Bé, avui ja us podem donar la solució. L'autor del fragment és Paul Auster, i el text és l'inici del seu recull Trilogia de Nova York.