Dolor i decepció per la desaparició d'un home, d'un amic, d'un d'aquells homes grans, tan grans, que com els herois clàssics semblen immortals. Ara bé, també la decepció, per tot allò que li havíem d'haver dit, i li havíem d'haver fet, a Ricard Salvat, i no li vàrem dir ni fer. Ens pensàvem que sempre hi seria i ara ha traspassat, ja no hi és. Els panegírics que ara sentirem i llegirem, no li esborraran la injústica d'un cert exili interior a la que va estar sotmès en el nostre país durant les primeres dècades de la democràcia, incòmode segurament com els veritables intel·lectuals, compromesos amb la seva societat i el seu temps, compromesos amb la llibertat i la justícia social, amb la cultura, en el seu sentit més vast i més ampli, amb la cultura amb majúscules. Incòmode a un poder mesocràtic i, per tant, conservador.
Va formar part d'una generació que va viure la Guerra Civil en la seva infantesa i forma part d'aquell grup selecte i molt minoritari que són els que a contracorrent van aixecar des d'un esperit crític i lliure, des del compromís, la cultura del nostre país. I paradoxalment, la normalització democràtica els va deixar al marge.
A Tortosa el vam voler recuperar i reconèixer, però ens vam quedar molt lluny del que es mereixia. Pregoner de la Festa del Renaixement del 2000, aquell mateix dia sopant després del pregó, m'explicava la seva idea del que seria el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, que després posaríem en marxa amb el regidor de Cultura Lluís Martín Santos, projectant Tortosa en l'agenda cultural de tota la Mediterrània. Un gran projecte, una projecció de la riquíssima personalitat de Ricard Salvat. Un festival que hauríem de recuperar com homenatge permanent, tot i que no puc evitar pensar que sense ell, res no serà el mateix. Però com a mestre, ha fet escola arreu dels països riberencs del nostre mar i la millor manera de recordar-lo és continuant la seva tasca de la mà dels seus deixebles.
Gràcies Ricard, descansa en pau, els teus amics i veïns de Tortosa et tenim ben present en el record.Joan Sabaté és portaveu del PSC a Tortosa i senador.
26 de març del 2009
'En el record de Ricard Salvat', article de Joan Sabaté
3 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"El arte no es algo que se pueda tomar y dejar. Es necessario para vivir." (Oscar Wilde )
ResponEliminaNo estic segur que l'actual Ajuntament el vulgui recordar especialment, i crec que la nota que han fet ha estat més pel què diran, que altra cosa. Si mireu la pàgina web de l'ajuntament no hi ha ni una sola paraula d'aquest comunicat, això sí, Bel se'n recorda del partit de futbol, de la cursa de no sé que me dius etc. Quina hipocresia.
Un article molt encertat.
ResponEliminaNo voldria pergar-hi més voltes al tema però lamentablement el senyor Bel ens hi obliga.
Estic d'acord que l'Ajuntament havia de fer una nota.Fins aquí correcte.
Però no recrear-se com ho va fer ja que delata la hipocresia del nostre actual alcalde. Ja que el senyor Ricard Salvat ha marxat d'aquest mon esperant que des de la seva ciutat, el seu alcalde (Bel) o el regidor de torn (Caballol), li hagueren fet una trucada per donar-li alguna explicació.
Avui dijous dia 26, se que Joan Sabaté per decisió propia, i suposo que era el que ell desitjava, ha assistit als funerals. L'alcalde s'ha quedat al ple.
Dit això el que queda molt clar es que el senyor Ricard Salvat passarà en lletres majuscules a la historia.
Dels que avui desgovernen Tortosa millor no parlar-ne.
Home, aplaudir l'article i informar als contertulians que e Sr. Sabaté ha anat d'enterrament mentre el Sr. Alcalde s'ha quedat al Ple em sembla una mostra d'absolut cinisme, sr o sra. Todd Anderson.
ResponElimina