Ens hem guardat aquest apunt expressament per poder celebrar des de Pantalla-Completa, avui 25 de maig, el Dia Mundial de l'Orgull Friki. Perquè cal ser descaradament friki per formar una banda de rock i cantar versions dels temes musicals de les sèries de dibuixos animats de la nostra infantesa, com han fet la gent del grup El Hombre Linterna. El disc es titula Cartoon Rock i fa pocs dies que ha sortit al mercat. De ben segur que ja haureu escoltat alguna de les cançons, si sou seguidors d'El Hormiguero, el programa de Cuatro presentat per Pablo Motos. De fet, tres dels membres d'El Hombre Linterna són col·laboradors del programa, Marron, Juanito i Damián, aquests dos últims també coneguts per posar les veus a les formigues Trancas i Barrancas. El disc (però també la formació de la banda, que ja fa un parell d'anys que s'està foguejant als escenaris) és un veritable exercisme de frikisme i un acte per reivindicar la subcultura popular de la generació Naranjito. Qui de nosaltres no va torturar els pares, durant els llargs viatges en cotxe, amb les cintes de les cançons de sèries com D'Artacan y los tres mosqueperros, Willy Fog o Dragones y mazmorras? La gent d'El Hombre Linterna li han posat morro i han enregistrat tot un disc, que s'obre amb una versió força acceptable de la cançó introductòria de Dragon Ball, que com que és en castellà potser se us farà una mica estranya, si esteu acostumats a sentir la versió catalana.
Tot seguit, hi ha la millor aportació de Cartoon Rock. Es tracta d'una versió rockera d'Oliver y Benji, el tema central de l'anime Campeones, que els nois d'El Hombre Linterna fan al costat dels Pereza [escolteu-lo aquí]. Menys atractiva és la versió de D'Artacan y los tres mosqueperros, tot i que serveix perquè tornem a cantar aquest tema immortal. El quart tema és un cover de la cançó d'obertura de la comèdia El príncipe de Bel-Air, també un dels millors dels disc, però no per mèrits d'El Hombre Linterna sinó perquè compten amb la col·laboració del Langi, la veu del grup de hip-hop La Excepción [escolteu-lo aquí]. D'altra banda, després d'un enganxós tema de presentació de la banda, titulat també El Hombre Linterna, hi ha versions de les cançons Dragones y Mazmorras, Soy un Gnomo i La Bola de Cristal. La primera està força bé, però les altres dues no milloren les versions de l'argentí Andy Chango (al disc Patitos Feos) ni molt menys la cançó original de Santiago Auserón per al mític programa infantil de TVE. La cosa millora amb la versió del tema Sílbame, que sonava als crèdits finals de Willy Fog, però torna a decaure amb Marco i La abeja Maya. Per sort, al final queda un millor gust de boca, gràcies a la versió d'El rock de Fraguel, tot i que el cantant pretén imitar la veu d'una de les titelles creades per Jim Henson.
Conclusió: si ets molt freak i t'agraden els dibuixos animats és una raresa que cal tenir, tot i que cal reconèixer que no és un disc per tirar coets.
Tot seguit podeu veure un making off del disc...
*Aquest apunt s'ha publicat primer a Pantalla-Completa. L'especial La Marfanta 3.0 és l'aportació d'aquest bloc al Dia Mundial de l'Orgull Friki.
25 de maig del 2009
1 comentari:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Jo sóc de la generació "bola de drac"... trobo que m'ha marcat més XD
ResponElimina