Més males notícies arriben des de Madrid. La Cadena Ser ha avançat aquest matí que la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya ja està a punt, però que els magistrats es resisteixen a signar-la perquè no els convenç el redactat final. La sentència, que es donaria a conèixer al setembre, avalarà la major part de l'Estatut, i només declararà inconstitucionals alguns articles. I és aquí quan la sentència del Constitucional ens tocarà de ple, ja que podria declarar inconstitucional la substitució de les diputacions provincipals per les vegueries, prevista en l’article 91.3 de l'Estatut. Per tant, la sentència posaria en dubte el dret de Catalunya a decidir la seua organització territorial, i per tant podria acabar de cop amb l'antiga aspiració de reconeixement institucional de les Terres de l'Ebre, que s'aconseguia finalment amb la creació de la vegueria.En aquest sentit, cal recordar que l'Estatut afegeix en l’article 83 i 94 que Catalunya estructurarà la seua organització territorial bàsica en municipis i vegueries, sent la vegueria "l’àmbit territorial específic per a l’exercici del govern intermunicipal de cooperació local i té personalitat jurídica pròpia. La vegueria també és la divisió territorial adoptada per la Generalitat per a l’organització territorial del seus serveis". Altres articles que el Tribunal Constitucional podria censurar són el que preveu la creació d'un consell de justícia de Catalunya i el que atribueix l'ampliació de les competències del Síndic de Greuges. En canvi, la sentència acceptarà el terme "nació" per referir-se a Catalunya, en considerar que expressa un sentiment que no té efectes jurídics ja que només apareix al preàmbul de l'Estatut.
Més informació:
-Magistrados del Tribunal Constitucional se resisten a firmar la sentencia sobre el Estatut
-"La nova organització territorial de Catalunya. La vegueria de l'Ebre" (Conferència del conseller Jordi Ausàs a la Cambra de Comerç Tortosa, el 8 de juliol de 2008)
-Tribunal Constitucional de España
Foto: HazteOir.org
I Catalunya va donar 25 diputats al PSOE. Com és possible això? Hi ha molts ebrencs i molts catalans que seran responsables que continuï la distribució provincial. I els 25 del PSOE no diran ni piu.
ResponEliminaPrimer la carretera, ara les vegueries, en aquest territori enlloc d'anar endavant anem endarrere i segur que no sortirà ningú com a responsable.
ResponEliminaPerò Gustau, on vas a buscar les fotos!!!.
ResponEliminaVal mes que fem broma, perquè si ens ho posem al cap..... tot i que la unanimitat que sembla existir sobre la Vegueria al territori es mes de cara en fora que un sentiment absolutament generalitzat ; mes de quatre prefereixen continuar com estem abans que Tortosa sigue la capital.
Ja ho diuen... Ni finançament just, ni compliment de les inversions pactades, ni infrastructures necessàries, ni vegueria... Ens volen dissoldre... Al final, la única manera perquè ens facin cas serà tornar a crear un moviment social transversal que no defense només l'aigua, sinó un model de desenvolupament equilibrat i que garanteixi el nostre futur i la nostra identitat!
ResponEliminaSenyor Delegat; on esta la famosa Llei de Transició de les Diputacions que segons vostè ens hauria de permetre la divisió territorial de Catalunya en Vegueries el 2011 ?
ResponElimina...I el Constitucional ?? Narinant narinant, narinant...!
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaS’ha de reconèixer el mèrit dels qui amb la paraula arriben a donar esperances a un territori, fins i tot a exhortar-los a que no siguin victimistes ...
ResponEliminaIban; millor no ho podries dir..Però qui esta disposat a deixar temporalment el gregarisme ?
ResponEliminaMc Calan, si hi ha gregarisme és perquè hem fet tard a donar-nos compte que la nostra unió realment ens farà la força... Ara falta, sobretot, que els i les joves de l'Ebre trenquin les mostres de desafecció heretades familiarment i s'agrupin per defensar els seus interessos. És una feina llarga, dura i plena d'entrebancs. No obstant, estic convençut que la llavor hi és a diferents llocs, "només" cal trobar un vincle material d'unió. Això és el més complicat!
ResponEliminaEl vincle ja hi es...EL RIU. Aprofiteu-lo !
ResponEliminaNooooooo!! el vincle "material" d'unió és EL DELTA. Aquest trosset de territori nostre tan especial que ens fa ser tan especials....
ResponEliminaUn Delta tan fràgil com la nostra pròpia existència, i a la vegada tan irreductible com la seva pròpia història, que és la nostra!!
ResponEliminaEndavant, vinga, junts podem!!
YES, WE CAN!!
Collons “au” pos es el mateix no?
ResponEliminaAls de Flix, de moment mes que el delta, penso que el que els importa es la descontaminació del riu. Perquè dic Flix?, perquè crec que, apart descontaminació, ens uneix inclús físicament mes el riu que el delta, es mes, sense aquell, no podria ser l'altre.
ResponEliminaCOmentaris motl interessants, però l'aigua i lo Delta deixen fora, per exemple, a la majoria de la Terra Alta... Ells també són ebrencs, necessitem quelcom més inclusiu!
ResponEliminaLO RIU que dona nom a les nostres TERRES !! Y YATA!
ResponEliminaD'acord, McCalan, aquest cop tú guanyes!! Vinga nois!!
ResponElimina