L'extracció de residus a Flix es torna a retardar per millorar la seguretat a l'Ebre

L'Estat i la Generalitat acorden un pla de «restitució territorial» que ajorna l'inici dels treballs un mínim de 18 mesos més

Ningú no s'atreveix encara a posar una data per al començament de les obres de descontaminació del pantà de Flix. Les obres estan adjudicades des del març del 2008, amb un pressupost de 190 milions d'euros i la previsió que començarien abans de l'estiu passat. Però ningú no aclareix tampoc quan començarà el gros de les obres preliminars que s'han de fer abans de l'extracció dels llots contaminats, com ara el mur d'aïllament, les plantes de tractament, la cinta transportadora o l'adequació de l'abocador especial del Racó de la Pubilla. La comissió de seguiment d'ahir a Flix només va servir perquè l'Estat i la Generalitat reconeguessin que el pla d'emergència anterior era insuficient, i per presentar unes obres que milloraran la seguretat a l'Ebre i l'abastament d'aigua a 71 municipis.

La reunió de la comissió de seguiment es va fer al saló d'actes del nou centre d'empreses de Flix i va ser presidida pel secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, i el conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar. En obrir-se les portes, la satisfacció i el neguit es barrejaven a parts iguals en les cares i en les primeres expressions dels participants. Tot i que feia més d'un any que no s'havia convocat, i amb les obres adjudicades des de la primavera del 2008, la comissió de seguiment va acabar sense un nou calendari. L'últim calendari que els membres de la comissió van tenir a les mans va ser el 20 de febrer del 2007, quan es va aprovar el projecte definitiu per descontaminar el pantà i se'ls va dir que els treballs s'allargarien fins a la segona meitat del 2011. De fet, en aquell moment el projecte ja acumulava un parell d'anys de retard. A més, van introduir-hi unes millores tècniques que van fer que el pressupost previst per a la descontaminació es doblés, fins a assolir els 190 milions d'euros.

Però el que durant l'últim any ha tornat a fer alentir el projecte, coincidint amb els canvis al Ministeri de Medi Ambient, han estat les deficiències en el pla d'emergències que havia redactat la Generalitat. El pla, que es va presentar el setembre del 2007, establia l'operació per afrontar qualsevol tipus d'incident que es pogués detectar aigües avall de Flix durant el procés de neteja del pantà. En aquest sentit, la mesura més important per garantir el subministrament d'aigua a la població era la construcció d'uns pous a Tortosa –primer previstos a Campredó, tot i que finalment es construeixen a Vinallop–, que quedarien connectats a la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). Però no s'havia previst la connexió d'aquests pous amb Tortosa, i s'obligava els municipis més grans a redactar plans locals d'emergència, amb pous propis. Finalment, el pla també preveia que, en cas d'accident durant la neteja del pantà, les poblacions més petites serien subministrades amb camions cisterna, una proposta que va indignar alguns municipis de la Ribera d'Ebre i del Baix Ebre.

Puxeu va garantir ahir que el nou pla de «restitució territorial», a més de millorar la seguretat durant la neteja, també evitarà que els pobles petits s'hagin d'abastir amb cisternes. «Aquesta és una imatge que hauríem de descartar en territori català», va remarcar. El secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, a més, va reiterar que els pous de Vinallop també formen part del procés de neteja del pantà. En tot cas, són uns pous de seguretat que no s'activarien fins catorze mesos després de l'inici de les obres a l'embassament, ja que abans de començar l'extracció de residus caldrà construir un mur d'aïllament, unes plantes per tractar els llots tòxics i una cinta transportadora que tindrà uns sis quilòmetres, fins a l'abocador del Racó de la Pubilla. En aquest sentit, Puxeu va assenyalar que es treballa en la millora dels accessos i l'ampliació de l'abocador, que podria rebre 200 tones de materials descontaminats cada hora. El Racó de la Pubilla està situat en uns terrenys municipals però és gestionat per Ercros, i cal posar-se d'acord amb l'empresa per no afectar la seua activitat. Des del 1996, s'hi aboquen els fangs depurats que resulten de la producció del fosfat bicàlcic, però la fàbrica de Flix va vessar directament a l'Ebre, entre 1973 i 1988, els residus sense tractar.

Publicat a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 18-07-2009 Pàgina 2

Més informació a El Punt:
-L'Estat i la Generalitat impulsen un pla nou per garantir l'aigua als municipis ebrencs
-Espinosa considera començades les obres de descontaminació de Flix
-ERC i ICV avisen el govern català que l'Estat podria deixar perdre 115 milions per netejar el pantà de Flix
-El nou alcalde de Flix no vol més retards en l'inici de la descontaminació del pantà
-Sense notícia del cabal mínim