El projecte de canal públic de TDT de l'Ebre s'atura i farà encarir els privats

Canal Català negocia la cessió de la llicència a un operador del territori.

Pantalla negra per al canal de televisió digital terrestre (TDT) que havia d'impulsar un consorci d'ajuntaments de les Terres de l'Ebre. La proposta que havien fet la Generalitat i el president del consorci, per iniciar les emissions d'Ebre TV amb un canal ciutadà de baix cost, no ha acabat de convèncer els ajuntaments. La crisi econòmica, així com la falta d'acord entre els consistoris de diferents colors polítics, ha bloquejat el projecte del canal públic i, de retruc, la viabilitat dels tres canals privats.


El president del consorci públic de la TDT a les Terres de l'Ebre, Joan Josep Duran, no amaga la seua decepció per la fredor amb què els responsables dels ajuntaments han rebut la proposta de compartir un canal ciutadà. A l'empresa Activa Multimèdia s'havia dissenyat un projecte de baix cost, que hagués permès que els 36 municipis consorciats iniciessen les emissions d'un canal propi i de qualitat, amb un cost molt inferior al previst inicialment. El canal ciutadà es basava en la publicació automàtica de vídeos, textos i imatges en directe, així com en l'aprofitament de continguts de les agències de notícies, de les xarxes de televisions locals, i d'alguns programes de Televisió de Catalunya. A més, amb la mateixa tecnologia es podia compartir i emetre informació de serveis i sistemes de participació ciutadana a la TDT, a internet i a través del telèfon mòbil.

«Ara ja és una decisió política, però no hi veig una excessiva motivació, potser perquè a l'Ebre no hi ha tradició de fer televisió pública», va lamentar Duran. Segons el també regidor d'ERC a Móra d'Ebre, no hi haurà una altra assemblea del consorci, si abans no hi ha consens polític per tirar endavant el projecte. Per això, va explicar, ha sol·licitat al delegat de la Generalitat que convoque una taula de partits, amb l'objectiu de desbloquejar la situació.

Els «efectes col·laterals» de la crisi

Una de les parts del conflicte és el consistori de Tortosa, que és el que té més pes al consorci, i també havia de cedir la seu per instal·lar-hi el canal públic Ebre TV. En aquest sentit, l'alcalde va admetre que la seva creació està «bloquejada» per diversos «efectes col·laterals» de la crisi. «A Tortosa no tindríem cap problema, però per a alguns municipis petits és una inversió difícil d'assumir i, també, complicada d'explicar a la ciutadania, ara que hi ha altres prioritats», va afirmar Ferran Bel (CiU). Segons l'alcalde tortosí, han fet alguns sondejos i hi ha ajuntaments que no veuen viable haver de produir els seus continguts per al canal. «Hi ha pobles petits que no veuen clar això de crear els programes i penjar-los ells mateixos, i opinen que si acaben no sortint a través del canal, no els surt a compte fer la despesa», va detallar Bel.

«Que a Tortosa li toqui aportar entre 60.000 i 100.000 euros per fer una televisió que no serà ben bé una televisió és molt difícil d'explicar als ciutadans, i encara més en un moment com l'actual», va afegir-hi. «I si això és complicat a Tortosa, imaginem-nos en un poble menut com ara Prat de Comte», va remarcar Bel. L'alcalde de Tortosa va advertir que també cal tenir presents les limitacions actuals del mercat publicitari –en què el canal públic haurà de competir amb tres operadors privats–, i que el fet que alguns ajuntaments s'hagen desdit del projecte també fa «més inviable» el canal. «No donaria res per definitiu, però és una situació complicada, que s'hauria de resoldre en els propers mesos», va concloure.

Canal TE espera la resta per emetre

La indefinició al canal públic de la TDT ebrenca afecta la planificació de les cadenes privades, ja que els quatre canals haurien de posar-se d'acord per costejar els costos de l'encesa digital i de la distribució del senyal pel territori. El director de Canal TE, Mariano Lanana, va explicar que es van plantejar començar a emetre pel seu compte, assumint la totalitat del cost del senyal, però que han preferit esperar els altres operadors per no obligar-los a contractar més endavant la mateixa empresa. Segons Lalana, la negociació amb l'empresa editora de La Veu de l'Ebre, que també té molt avançada la infraestructura per començar a emetre, és molt bona i va per bon camí. Però encara hi ha «moltes incògnites i moltes especulacions» sobre el futur del canal públic i sobre la llicència que va obtenir Canal Català Ebre. En aquest sentit, una empresa del territori que no havia pogut concórrer al concurs de la TDT està molt a prop de tancar un acord per explotar la llicència de Canal Català.

Publicat a ElPunt.cat i a
El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 09-11-2009 Pàgina 3

+També en parla:
-El canal TDT públic de l'Ebre no arriba (Manel Zaera)

+Més informació a El Punt:
-Només 9 dels 16 canals de TDT emeten, a 50 dies de l'apagada analògica, al Camp i l'Ebre
-El 86% de les llars del Camp i l'Ebre ja reben el senyal de TDT
-El govern es planteja habilitar la recepció de la TDT via satèl·lit en llocs amb problemes
-El Camp i l'Ebre es quedaran sense televisió analògica aquest 31 de desembre
-El consorci de la TDT pública a l'Ebre proposa un canal ciutadà i de serveis

Foto: Canal TE

Aquest bloc també és accessible des del portal Marfanta.com, amb connexió directa als millors articles de l'ebresfera