[Nota de premsa] A partir de demà se sotmet a informació pública el nou Estudi d'Impacte Ambiental del regadiu del canal Segarra-Garrigues

L'ampliació de les ZEPA ha comportat la necessitat d'adaptar l'estudi d'impacte ambiental de l'any 2002
Es dóna resposta als compromisos establerts amb la Comissió Europea per tal de donar compliment a la sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees referent a aquest regadiu
El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publicarà demà l'Anunci pel qual se sotmet a informació pública l'adaptació de l'Estudi d'Impacte Ambiental (EIA) del regadiu del canal Segarra-Garrigues. La modificació de l'EIA de l'any 2002 s'ha hagut de realitzar arran de l'ampliació de la superfície de les ZEPA a la plana de Lleida declarades pel Govern, i gràcies a aquesta actuació, es dóna resposta als compromisos establerts amb la Comissió Europea per tal de donar compliment a la sentència dictada pel Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, que va declarar que amb l'autorització del projecte de regadiu del canal Segarra-Garrigues s'havia incomplert l'article 4.4 de la Directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres.

L'adaptació de l'EIA analitza el projecte, tant a nivell d'execució de les obres com la posterior situació de posada en servei del regadiu. Per tal de procedir a aquest anàlisis, s'estudia el medi i les accions que poden provocar algun tipus d'impacte, així com les mesures que s'han d'impulsar i aplicar per evitar, reduir o compensar el mencionat impacte. Tanmateix, s'elabora un Pla de Vigilància Ambiental (PVA), que estableix el procediment de seguiment de la correcte definició i aplicació d'aquestes mesures correctores i preventives. En definitiva, es tracta de definir la millor opció per conciliar els objectius de protecció i recuperació del patrimoni natural i cultural dels espais del Segarra Garrigues, i millorar el desenvolupament rural de la zona a partir de la implementació de nous regadius eficients.

A partir de demà mateix, les persones interessades disposaran de 30 dies hàbils per fer al•legacions, les quals s'analitzaran conjuntament per part dels Departaments d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural i del de Medi Ambient i Habitatge. Les persones que tinguin interès a examinar l'Estudi d'Impacte Ambiental podran fer-ho a la seu del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural a Lleida (C/ Camp de Mart, 35, Lleida), a la seu de la Direcció General de Desenvolupament Rural del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural a Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614, Barcelona); a la seu de l'empresa pública Reg Sistema Segarra-Garrigues, SAU (http://www.regsega.cat/ ); o bé consultant la pàgina web del Departament (www.gencat.cat/dar/normativa).

Per tal de facilitar el coneixement del contingut del l'Estudi, el director general de Desenvolupament Rural, Jordi Bertran, en qualitat de president de REGSEGA, mantindrà reunions en el territori amb les parts afectades. Es vol afavorir així el màxim coneixement de les mesures i actuacions previstes en el document, i aclarir qualsevol dubte que pugui sorgir.

Un cop superat el tràmit d'al•legacions, l'Estudi d'Impacte Ambiental s'elevarà a Ponència Ambiental, per tal de que l'organisme competent depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge ho analitzi, juntament amb el conjunt de les al•legacions presentades, i redacti la corresponent Declaració d'Impacte Ambiental. Amb aquestes darreres actuacions, s'encara la recta final del procés que ha de permetre tancar el segon procediment obert per Brussel•les, donat que el primer, relacionat amb l'ampliació de les zones ZEPA, està en vies de solució.

Detalls de l'EIA

L'Estudi d'Impacte Ambiental es caracteritza per incloure un anàlisis particularitzat de cada espai natural protegit ( i les seves espècies) que pretén proposar per cadascun d'aquets àmbits territorials diferents tipologies de reg compatibles amb les espècies analitzades. L'Estudi d'Impacte Ambiental delimita 8 entorns territorials:

Zona1: Valls de Sió-Granyena
Zona2: Zones de llenyoses en ZEPA
Zona3: Zones al marge esquerra del Canal, corresponents a espais fora de ZEPA
Zona4: Regs Històrics, on ja existia el reg amb dotacions variables
Zona5: Zona sense restriccions, fora de l'espai ZEPA, al marge dret del Canal
Zona6: Espais de connexió de secans occidentals
Zona7: Secans Occidentals, indispensables pel manteniment de les aus estepàries
Zona8: Secans Orientals
En base a aquesta classificació territorial i d'acord amb la protecció corresponent de les aus, es plantegen cinc tipus bàsics de reg:

Reg de suport al cereal d'hivern: és un reg que té per objecte complementar les aportacions pluviomètriques de cada campanya i permet assegurar una producció estable pels conreus de secà. El document recull la posada en marxa d'una prova pilot prèvia a la zona 8 dels secans orientals, en l'àmbit de Plans de Sió, per tal de constatar que el reg de suport al cereal d'hivern és compatible amb la presència i augment dels individus d'aus estepàries.
Regs històrics: es mantenen les condicions actuals, tot i que es modernitzaran les infraestructures de reg perquè siguin més eficients.
Reg de suport als conreus llenyosos (ametllers, oliveres o vinyes): es proposa un reg per goteig per aquests conreus llenyosos.
Reg d'alta eficiència amb condicionants agronòmics: Comporta un seguit de condicionants basats en el no increment de la SAU.
Reg sense restriccions: Correspon als espais que són fora dels espais ZEPA.

Una vegada definits els diferents tipus de reg, el document descriu els impactes que poden suposar les obres i la posada en marxa del reg en aquestes condicions. Els efectes de la irrigació seran, principalment, sobre el medi, tant físic, com biòtic i humà. Cal destacar que la realització del projecte tindrà efectes positius a nivell socioeconòmic, donat que implicarà major productivitat de conreus de l'entorn territorial del Segarra Garrigues. El document conclou que els impactes seran moderats-compatibles, sempre i quan s'apliquin les mesures preventives, correctores i compensatòries plantejades en l'Estudi.

Precisament, el document descriu amb detall com han de ser aquestes mesures i estableix la posada en marxa d'un Pla de Vigilància Ambiental, una metodologia per fer efectiu el seguiment de la correcta definició de les mesures, de la seva adequada aplicació i de la bona evolució dels indicadors de referència proposats. El pressupost estimat per l'aplicació durant els propers 10 anys de les mesures preventives, correctores i compensatòries s'eleva a 109 milions d' €, segons el document final que es sotmet a Informació Pública.

Les mesures preventives són de gran importància per minimitzar l'impacte global del projecte. Consisteixen en evitar l'afectació en aquelles zones de major sensibilitat i es concretarien en minimitzar ocupacions o bé situar les infraestructures lluny dels cursos de l'aigua. Una de les mesures preventives més destacades és que el programa de les obres s'ajustarà als períodes de reproducció i nidificació de les aus protegides.

Pel que fa a les mesures correctores, s'apliquen durant l'execució de les obres arran d'actuacions com la distribució del reg, la concentració parcel•laria o bé l'execució de les línies elèctriques. Una de les mesures serà fer prospeccions per detectar possibles nius durant el procés d'execució de les obres i adoptar les mesures pertinents en aquest cas.

En relació a les mesures compensatòries, pretenen compensar els efectes negatius del projecte sobre l'hàbitat estepari i els efectes relacionats amb l'exclusió del reg a determinades zones. Per això, hi ha mesures per als hàbitats esteparis i la fauna associada, així com mesures per a l'activitat agrícola de secà.