Publicat a Presència
21 de febrer del 2010
[Opinió] Províncies i vegueries
Publicat a Presència
23 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Mes que un procés ple d’eufemismes, jo diria que es un miratge que per no tenir no te ni calendari, ni cap garantia legal, ni suport unitari, ni representació suficient.
ResponEliminaEn definitiva, un bunyol de vent que quan es mastega es vuit de contingut, un oferiment humiliant pel territori i que alguns sense saber del que es tracta celebren amb cava confiant que encara que el bunyol sigui buit, també se’l menjaran ells.
Tortosa no ha estat mai la cinquena província.
ResponEliminaNo entenc aquest escepticisme davant la creació d'una estructura territorial pròpia per a les Terres de l'Ebre, sinó és com a símptoma d'una depressió col.lectiva.
La crisi s'agreuja en el nostre territori, amb tancaments d'indústries i negocis, per més que el Departament de Treball, parli de taxa d'atur inferior a la mitjana de Catalunya, sense relaconar-la amb el % de població activa sobre la població total que té les nostres Terres.
Per a curar la depressió, de vegades fan falta fàrmacs, però si el malalt hi contribueix molt millor.
Que prengui nota el malalt.
Efectivament, que jo sàpiga Tortosa no ha estat mai cinquena província, per això mateix reivindico que ho sigui, saldant així un deute històric de reconeixement a les TTEE. Com he comentat amb anterioritat, fora constitucional, mes ràpid, i mes operatiu i també constituiria una estructura territorial pròpia.
ResponEliminaQuan la depressió col•lectiva que comentes, es lògic que així sigui, pels factors que acabes d’esmentar, i que contrasta amb l’eufòria desmesurada d’alguns politics del territori.
Hi han depressions que no es curen amb fàrmacs, sinó amb treball i perspectives de futur per la gent del territori.
Lo malalt ni te metges ni farmàcies a prop.
ResponEliminaLos metges miren cap a altres malalts menys pobres. I les farmàcies son buides de medicaments.
Que ens impedeix anar de "curanderos"?
Morir per morir, morir a casa i amb olor de frígola.
Molt poètic a la vegada que dramàtic...Si senyor !
ResponEliminaNomés ens queda resar amb el capellà d'Horta i la seva "playstation".
ResponEliminaJo ja ho faig al davant d’una senyera i una fotografia del President Montilla...
ResponElimina;-) Dia gris.
ResponEliminaPerò al Maresme i voltants ja tenen la PS3 i a Horta la PS1.
Vat aquí quin "Miracle"!
Es que de vegades el clero també es renova...
ResponEliminaI res a veure la PS1 amb la PS3, com ja sabeu.
ResponEliminaLes comparacions son odioses, tens raó..
ResponEliminaLo Célio, m'has fet somriure.
ResponEliminaEl malalt pot prendre frigola o anar al curandero, però segur que no es cura si tan sols diu ai que malaltet que estic, ai que malaltet que estic, assegut a la cadireta de pauma.
Pos haurem de fer algo!
ResponElimina;-)
I tens raó McCalan, sempre en lo defecte de mirar els voltants i preguntar-me: "Que?".
Lo que, si miro més a prop em pregunto: "Com?".
Tot me passa per mirar. Hauria de veure menys, potser.
Resseguint el que deia l’Emili, també hi ha malalts que es queixen asseguts en butaques de pell, però ves per on, mai les deixen buides, no fos que la malaltia fora pitjor...
ResponEliminaMc Calan, vinga, buidem totes les cadires de pell, a veure qui s'hi asseu.
ResponEliminaPerquè segur que es tornen a omplir. Pels teus?
Tornem al punt d’origen:
ResponEliminaJa et vaig comentar en una ocasió que de politics nomes n’hi ha de dues classes, els competents i la resta. Suposo que estaràs d’acord amb mi en que el nivell general es molt fluixet. No cal donar exemples que estan en la memòria de tothom.
És difícil poder dir que el nivell és baix, sense passar per vanidós o pressumptuós.
ResponEliminaSortirem d'Espanya. Dis-me si et semblen competents els polítics que et citaré:
Silvio Berlusconi, Mahmud Ahmadineyad, Hugo Chavez, Evo Morales, Angela Merckel, Dimitri Medvédev, Anival Caraco Silva.
Si saps dir-me si són bons o fruixets, és que ets un crack.
Si no saps contestar-me, perquè em dius que no tens prou informació, no serà que la capacitat crítica ambs els polítics és directament proporcional a la seva proximitat?
No te’n vagis per les rames, tu ja saps perfectament que m’estic referint als politics de casa nostra, i que seguint el teu diagnosi encara resultarà que mes de la meitat de la població catalana que som crítics amb aquests, serem tots uns presumptuosos...
ResponEliminaNo “cuela” Emili, ...que no cuela...!!
Per altra part no tindria cap inconvenient en qualificar, segons el meu criteri, els politics que has esmentat, però penso que no es tracta ara de fer cap anàlisi de política internacional.
ResponEliminaMc Calan tens una capacitat per fer un refregit dels que llegeixes enorme.
ResponEliminaPressumptuós és qui qualifica a les persones en una escala nivell alt, nivell baix.
Es poden criticar les accions de les persones, però ficar-les en una escala de nivells baixos i alts, és de pressumptuosos.
Que he dit pas que no pogues criticar? Bé que ho fas, tot el que et plau i més.
Però de vegades, com et vaig dir una vegada, si saps el que significa ser positiu i constructiu, estaria bé que proposessis que faries tú per arreglar-nos els problemes.
Veig que no has captat l'altra idea que t'apuntava. No cal fer cap anàlisi internacional, però veig que tú ets capaç d'això i qualsevol altra cosa.
Jo, sóc limitat i no puc. I per això, sóc conscient, que a qui tenim més a prop, també el coneixem bé i la proximitat ens fa relativitazar les coses.
Critica al rei d'Espanya, home, de tant en tant. a banda desl polítics de casa nostra que semblen els culpables de tots els mals. Que avui en una revista de cotxes he llegit que la última adquisicio de la casa real és un Audi RS6, blindat, valorat en 600.000 euros. I en té un parc de cotxes d'alt nivell. I llavors critiquem al President del Parlament per portar un cotxe car, que ho pots fer, però critica-ho tot home.
Ves per on jo crec que el refregit de idees te l’has fet tu :
ResponEliminaSi parlo de mediocritat de certs politics locals em remets a caps d’Estat internacionals.
Si parlo de critica, derives el tema cap el cotxe del Rei o d’En Benach i segon el teu raonament, tots els que qüestionen determinades actuacions dels politics son uns presumptuosos, i el teu raonament sobre la proporcionalitat de la capacitat de critica amb la proximitat del criticat, en aquest cas del polític de torn, es si mes no de “perogrullo”.
Realment no se on vols anar a parar, però el que si que observo es que quan toco aquest tema saltes com si volguessis defensar o si mes no justificar actituds de determinat grup de gent (naturalment no tots) que es dediquen a la funció publica, i que no falta que jo els critiqui dons ja s’han desprestigiat ells sols.
Segueix destruint, Mc Calan, que és el que fa falta al país.
ResponEliminaDeterminats processos de canvi així ho reclamen.
ResponElimina