El Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació i l’Ajuntament de Tortosa celebraran el dissabte 13 de febrer un homenatge als veïns que van lluitar per la democràcia i van patir privació de llibertat.
Més de 1.300 persones de Terres de l’Ebre han rebut indemnitzacions atorgades pel govern català per haver patit presó durant la guerra o la dictadura. Ells, o en molts casos les seves famílies, rebran ara un diploma de reconeixement, un document simbòlic que també han lliurat França o Andalusia
El Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa acollirà el dissabte 13 de febrer (18 h), un acte d’homenatge als veïns de Terres de l’Ebre que van ser represaliats pel franquisme. Presidiran l’acte l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel i Accensi, i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, i comptarà amb la presència d’alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. També hi assistirà la directora dels Serveis Territorials d’Interior, Relacions Institucionals i Participació a les Terres de l’Ebre, Pilar Andreu. L’homenatge, organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament de Tortosa, és obert a tothom.
L’homenatge de Tortosa començarà a les 18h i comptarà amb el testimoni de Lluís Martí Bielsa, que intervindrà com a representant dels represaliats pel franquisme. Bielsa, membre de l’Amical d’Antics Guerrillers de Catalunya, tenia 14 anys quan va esclatar la Guerra Civil. Va participar a la Resistència a França, va estar en un camp de concentració i va escapar d’un tren amb destí al camp nazi de Dachau. El 1945 va tornar a Catalunya per lluitar contra el franquisme i al 1946 va ser detingut. Després d’organitzar una vaga de fam a la presó Model de Barcelona, va ser castigat tancat a les fosques durant mesos.
En l’acte d’homenatge, la historiadora Teresa Ferré parlarà de la repressió i la guerra a les Terres de l’Ebre, que van ser l’escenari de la batalla més cruenta de tot el conflicte. La Banda de Música de Tortosa tancarà l’acte amb un concert.
L’acte s’emmarca en el programa de 24 homenatges que se celebraran a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Ara, l’objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada i alhora lliurar un diploma de reconeixement als represaliats o les seves famílies, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.
Més de 1.300 represaliats de les Terres de l’Ebre han estat indemnitzats pel Govern
Des de l’any 2.000, 1.311 veïns de les Terres de l’Ebre (127 de Tortosa) han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat ( 458 al Baix Ebre, 405 a Montsià, 298 a Ribera d’Ebre i 150 a la Terra Alta).
A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
La repressió
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.