El periodista ebrenc Carles Sánchez Pastor mor a Tortosa als 101 anys

El tortosí Carles Sánchez Pastor, considerat el periodista català en actiu més veterà, va morir ahir a Tortosa als 101 anys. El funeral en memòria de la seua ànima ha tingut lloc aquest matí a les 11.00 hores, a la parròquia de Sant Blai. Sánchez Pastor va dedicar bona part de la seua vida al periodisme, i fins fa poc encara publicava regularment a la revista gratuïta L'Estel. Va nàixer l'1 de desembre del 1908 a la casa del doctor Sabaté, quan aquesta encara estava a la plaça de l'Àngel i no a la clínica que més tard va obrir a la plaça d'Alfons XII. Però quan tenia vuit anys, la fallida del petit negoci d'olis del seu pare va obligar la família a mudar-se a Barcelona. Sánchez Pastor va rebre una educació catòlica i després va estudiar la carrera de perit mercantil; però abans de fer-se periodista encara va treballar en una empresa de productes químics i farmacèutics en què també ho feia el seu pare.

Sánchez Pastor va començar a escriure articles periodístics, amb 15 anys, quan encara era a Barcelona, fent les cròniques dels partits del Barça en una època en què encara no s'havia creat l'actual lliga de futbol professional. Com que els partits començaven a les tres de la tarda, Sánchez Pastor tenia temps d'arribar a casa en tramvia, escriure la crònica del partit i enviar-la a Tortosa amb el tren de la matinada. El resultat apareixia dilluns al periòdic El Heraldo de Tortosa, un dels tres que es publicaven a la ciutat a més d'El Correo de Tortosa (tradicionalista) i El Pueblo (republicà d'esquerres).També a El Heraldo de Tortosa, un periòdic independent i de tendència dretana, Sánchez Pastor va començar a publicar algun article en català. En aquest sentit, el seu nacionalisme català «radical» va aflorar definitivament en els articles de la seua última etapa, en què Sánchez Pastor va col·laborar regularment en diferents mitjans com el diari El Punt o el setmanari La Veu de l'Ebre. Durant els últims anys, els lectors de la revista quinzenal L'Estel també van poder seguir les reflexions de Sánchez Pastor sobre el procés de redacció, negociació, aprovació i retallada de l'Estatut, però també sobre les glòries i fracassos dels blaugrana. A més, en aquesta revista gratuïta llegim que la primera vegada que Sánchez Pastor va escriure en català, després de la guerra, va ser la necrològica de mossèn Manyà, el 1976, al setmanari La Veu del Baix Ebre.

Abans de l'aixecament feixista, Sánchez Pastor havia col·laborat a Vida tortosina, una revista setmanal que es publicava en català i amb una forta tendència catalanista. Però l'esclat de la Guerra Civil no va interrompre la seua tasca periodística. Així, el 1937, després de presentar-se voluntari amb dos tortosins més a la brigada mixta de l'exèrcit republicà, va iniciar la publicació de Guerra!, un periòdic de front que es va començar a imprimir a Terol d'Andorra. Més endavant, Guerra! va esdevenir l'òrgan de la 30a divisió, l'antiga columna Macià-Companys, amb el nom de Combate. Amb la derrota republicana, Sánchez Pastor va passar poc més de dos anys a l'exili de França, i va poder tornar a Barcelona gràcies a l'aval de la família Mangrané, ja que l'estiu del 36 havia impedit la col·lectivització de l'empresa de productes químics i farmacèutics, «amb un contundent discurs» davant dels revolucionaris.

Molts anys després, i després d'una etapa a Cervelló, Sánchez Pastor es va tornar a empadronar a Tortosa l'any 2000, ja amb 92 anys. És just en aquesta època quan el vam conèixer, ja que un incansable Sánchez Pastor venia sovint a la redacció d'El Punt, per portar ell mateix els seus articles sobre l'actualitat catalana i internacional. El Col·legi de Periodistes de Catalunya a les Terres de l'Ebre va fer-li un últim homenatge al novembre del 2008, amb motiu del seu centenari.