18 de juliol del 2011
Les Terres de l'Ebre no rebutgen l'energia eòlica, segons el diari Ara
El diari Ara publica aquest dilluns un reportatge sobre l'energia eòlica a Catalunya. A la portada del rotatiu, a sota d'una fotografia d'un parc eòlic, hi ha el titular retòric 'Qui s'oposa a l'energia eòlica?' Però el més curiós del tractament d'aquesta informació és el subtítol. Segons diuen, "Catalunya ha deixat de ser pionera de les renovables i mentre que els molins de vent troben molta oposició a l'Empordà per l'impacte que generen al paisatge, a les Terres de l'Ebre els acullen com a sortida econòmica". En aquest sentit, el diari obvia a la seua portada més de quinze anys de plataformes en defensa del territori, que han qüestionat el model d'implantació eòlica per la massificació de projectes i l'impacte sobre el medi ambient i el paisatge. I també oblida que a Horta de Sant Joan, per exemple, tot un poble va decidir en referèndum rebutjar la instal·lació d'un parc eòlic a la serra dels Pesells. Per tant, la informació que dóna el diari Ara no s'ajusta gens a la realitat. Qui els ha informat?
8 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Bé, en part raó tenen, aquí hi ha rebuig però no és comparable en lo rebuig que generen los molinets a l'Empordà. Pel que diu al diari allí los alcaldes rebutgen la ubicació de parcs prop de zones naturals, apostant per posar-los a llocs ja "emmerdats" pel ciment com al costat de les autopistes, en canvi aquí los polítics de pacotilla que tenim van com bojos per poder posar molinets al seu municipi i així traure quatre duros. Quan la gent d'un territori té autoestima defensa lo seu paisatge.
ResponEliminaA quins corresponsals ( suposant que els tingui ) ha preguntat l'Ara per fer la informació ?
ResponEliminaÉs pot defensar que un mitja informe amb o menys celeritat o que amague fins quan pugui una informació, però el que no és de rebut és què, si informa, no ho faci objectivament i amb un mínim rigor.
Com a exemple d'actualitat: Un diari pot parlar o no de Camps, el que no pot fer, si hi parla, és no dir que està imputat.
Ximo, els diaris/medis de comunicació mai han sigut objectius, sempre han estat al costat de qui els paga i no em refereixo precisament als lectors que el compren.
ResponEliminaAixò malhauradament passa en tots els medis de comunicació, en uns de manera mes descarada i en altres de mes velada. Allò de la llibertat de premsa crec que no ha existit mai.
Per un altra banda, haurem de proposar al Pere Portabella que canvie el seu cel.lebre suquet de peix del Baix Empordà per vindre a fer una bona clotxa a la Terra Alta o la Ribera si volem que aquestes terres estiguen en el mapa de Catalunya.
És el nostre destí, ser la fàbrica d'aigua i energia de Catalunya i l'abocador de la merda urbana o nuclear.
Els del "Diari de Tarragona", subvencionats per l'APPA..
ResponEliminaAra bé, que vol dir CiU, aqui les terres son barates i com tothom calla i deixa fer, sobre tot els alcaldes, incloent els del PSC, cas de Joan Sabaté, `pos la conxorxa és per la puta pela.
Que els importa sacrificar el patrimoni i fer propaganda incerta?
Ara, per a molts pobles ja es tard, els molins ja estan colocats i els ajuntaments fan caixa. Una minsa caixa, ja que es venen casi de franc.
Repeteixo un concepte:
"Omplir carenes de molins és una animalada". Es poden posar uns metres més avall i la producció és ressentiria ben poc. Però, com el que interessa son les primes sobre potència nominal, per 0,5m/s anuals totes les carenes i paisatges a prendre pel cul!
Un atemptat més contra les Terres de l'Ebre.
Embassaments, central hidroelèctriques, nuclears, eoliques, solars, transvasaments. Tot per acontentar als amos. Els senyors dels comtats de Barcelona, Girona i el Reine de València.
Pàries, desperteu!
Com hem de despertar, com l'electorat d'Ascó ?
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAbans de res que quedi clar: estic plenament a favor de les energies renovables, de la implantació de motors elèctrics solars als cotxes i de l'eliminació de centrals nuclears i tèrmiques.
ResponEliminaAra bé, a mi em costa igual un quilowatthora que a un de madrid, i allà. en tota la comunitat, no tenen ni una central nuclear. Els metros de cable, valgui el cas de madrid com a un exemple de tants, els paguem entre tots els que tenim contractada la llum. Això no em sembla just.
D'altra banda, a qui li interessa tot el tema dels parcs eòlics aquí a les nostres terres són als propietaris de les finques, que reben molts de diners per tenir els molins allà. A ells clar que els interessa, i ho comprenc; però m'agradaria saber quina quantitat fa cap a l'ajuntament. No ho sé i si algú que em llegeix ho sap agreixo que m'ho aclareixi; però crec que la quantitat és molt petita. Per tant, no ho veig com una sortida econòmica, més que per als propietaris.
T'equivoques respectoiopino.
ResponEliminaEls interessos van per aquest ordre:
1 Empreses concessionaries de l'explotació
2 Constructores dels aerogeneradors
3 Subcontractades en les excavacions i enclavament dels aerogeneradors.
4 Comissionistes "que convencen la tropa local"
5 Propietaris de les finques si les lloguen.
6 Propietaris que les venen
7 Comissionistes locals
8 Ajuntaments (imposts industrials)
Sense classificar, però pel mig, propietàries de les xarxes de distribució elèctrica. I empreses distribuïdores a conssumidors finals.
El poblema no és la font de l'energia, en aquests casos de les anomenades "energies verdes", que tan verdes no son, tema per a altres entrades. Sinó la part proporcional del cost i distribució de l'energia que no és igual en les zones productores o en les consumidores, però, que es cobra al mateix preu.
Així, als ebrencs no ens surt més barata produint-la a Gigawatts que als Gironins que no tenen una puta central de cap tipus.
Cosa, com be dius, il·lògica totalment.
Lo mon dolent està dividit en dos: els esclaus productors i els amos consumidors.