[Tribuna] 'La independència fiscal arribarà amb la indepèndencia política', per Adam Tomàs

Ara que la Unió Europea ha anunciat que inclou un nou eix ferroviari, el del Mediterrani, dins del mapa que regiran les inversions supraestatals prioritàries durant uns quants anys, és adient subratllar que l’eficiència del transport (de persones, de mercaderies i de l’energia) és essencial per a la competitivitat de l’economia, i per superar els cicles de crisi com l’actual. Aquest transport a la demarcació de Tarragona s’articula majoritàriament en organismes i infraestructures que depenen d’un Estat al qual enviem 20.000 milions l’any via impostos i que no ens els retorna. A les nostres comarques aquest greuge encara és més gran quan veus com el govern espanyol a més de destinar menys partides pressupostàries per infraestructures que a d’altres llocs, passat el temps no s’executen i per tant la partida no es liquida. Les comarques de l’Ebre, d’on sóc jo, som un autèntic forat negre en les inversions estatals; fins al punt que l’única infraestructura viària estatal que s’ha executat en aquests darrers anys és un accés de la carretera N-340 a Alcanar, conegut com l’Àngol. Mentrestant les variants de Corbera d’Ebre, Gandesa i Riudecols (que sumen menys de 15 quilòmetres) no s’han iniciat i la de l’Aldea té les obres aturades des de fa un any. La bona gent del Camp de Tarragona també patiu despropòsits, com la (no)autovia A-27, o les eternes obres del Corredor del Mediterrani, per no parlar que ni el Port de Tarragona ni l’Aeroport de Reus no tenen una gestió pròpia catalana.

Ara amb la futura transformació de l’eix ferroviari mediterrani cal exigir al govern espanyol que compleixi amb tots els seus compromisos en infraestructures viàries i ferroviàries per fer els nostres ports, empreses i indústries tant competitives com qualsevol altra del món, amb les mateixes oportunitats, perquè tenim el potencial però no tots els mitjans. Els catalans no som il·lusos i sabem que això també costarà perquè les decisions es prendran a Madrid i allà gairebé mai ens són favorables –per no dir ras i curt que ens maltracten -. Per això a les Corts espanyoles hi hem d’anar amb l’objectiu de solucionar el dèficit fiscal que patim, també dit espoli fiscal, i la millor solució no és altra que la independència fiscal. I aquesta només arribarà amb la independència política. Perquè mentre depenguem d’Espanya, a més del dèficit fiscal seguirem acumulant el greuge de les inversions que els diferents governs espanyols no han realitzat durant dècades.

Els candidats de la coalició que presentem ERC i Reagrupament, amb el nom Catalunya Sí, anirem a Madrid a representar amb coherència, honestedat i humilitat la veu de d’aquells que volen un divorci amistós amb Espanya i la dels que volen una major justícia social. La d’aquells que no estem d’acord en que la festa d’uns quants l’haguem de pagar els de sempre amb retallades socials i de drets. Cal aprofitar l’altaveu del Congrés per exigir que la nostra gent, les nostres empreses i indústries no pateixin la crisi actual de doble manera, per ella mateixa i pel dèficit fiscal, i per tant treballarem per la independència fiscal. I caldrà plantar cara a les polítiques del PP les quals no només són una amenaça per la nostra llengua, la nostra cohesió social i la nostra economia sinó també ho són per les seves propostes de transvasament i d’ubicar-nos el cementiri de residus nuclears a Ascó.

Adam Tomàs i Roiget 
Cap de llista al Congrés de la coalició Esquerra Republicana de Catalunya-Catalunya Sí (ERC-RI.cat)