Nassira El Hadri és una jove d’Ulldecona, estudiant de Dret i de només 21 anys, que acaba de publicar el llibre Contes àrabs, la literatura popular del nord del Marroc. L’autora ha passat aquest matí per Primera Columna, l’informatiu matinal de Canal 21 Ebre, i ha explicat que l’origen del recull és un treball de recerca de quan cursava segon de batxillerat. Nassira El Hadri ha assenyalat que ha volgut posar en valor la literatura tradicional de caràcter oral del nord del Marroc, que ara mateix està menystinguda al seu país d’origen. Així, el llibre inclou les històries que el seu iaio li explicava quan era menuda, quan estava al seu país i no anava a l’escola, abans d’anar a dormir. Però la jove escriptora d’Ulldecona ha complementat l’obra amb una àmplia recerca de la literatura oral del nord del Marroc. El llibre de Nassira el Hadri ha estat publicat en edició bilingüe, perquè també puga ser una eina per afavorir l’escolarització en català dels xiquets magrebins.
23 de desembre del 2011
12 comentaris:
NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Felicitats a Nassira per aquest llibre. Sempre he sentit molta curiositat pel món àrab i he de dir que la cultura àrab és una de les que més em fascina, serà molt interessant llegir aquest recull de contes. A més pot servir com a eina cultural per ajudar als joves nouvinguts a adaptar-se més ràpid a la nostra cultura, que també té molta herència àrab.
ResponEliminaTu lo que vols és lligar en la Nassira, punyetero, que se te veu lo llautó!!...bromes a part, tant de bo haguessen més Nassires per apropar-nos els uns als altres, ja que estem obligats a entendre-mos i donar-nos compte que potser no som tan diferents com mos pensem...
ResponEliminaNo perquè tinc novia des fa sis anys però estic segur que és un gran partit jeje.
ResponEliminaAquesta noia representa a la perfecció la integració de les segones i sobretot, les terceres generacions d’immigrants i com ella us puc assegurar que aquí a Tortosa hi ha moltes noies tan integrades com ella, algunes han anat en mi a classe i dona goig veure-les anys desprès tan integrades en la nostra societat. I això és gràcies al seu esforç, però també a la nostra societat que no és tan dolenta i tancada com a vegades la pintem alguns.
La integració dels immigrants representa l'éxit d'una societat en factors com la tolerància, bona gestió de recursos a favor d'aquests colectius, etcètera...si té èxit és un gran punt a favor d'aquesta societat i estem tenint molt d'èxit en aquest sentit...i si, a més, tenent tant de talent com aquesta mosssa, és un èxit doble i del que tots ens hem d'alegrar, i molt!
ResponEliminaJaume jo creia que el mon arab et repugnava... aiii
ResponEliminaFelicitats a la Nassira pel llibre :)
ResponEliminaT’aconsello que no jutgis a una persona si no la coneixes tortosina... Ja no perquè quedis en evidència, és una qüestió d’educació.
ResponEliminaLa cultura àrab em fascina igual que les cultures precolombines, són les meues preferides... Hi ha d’altres que prefereixen la cultura del botellón, però això ja són gustos.
Precisament si dic aixó és perquè et conec...I t'he sentit algun cop dir alguna ximpleria...
ResponEliminaPerò Jaume, el comentari no era en cap mala intenció, de fet me'n alegro de que mostris admiració per món arab.
A més, estic segur de que t'has tret aquelles enganxines del 88 de la motocicleta.
Una cosa és mostrar admiració per una cultura, lo qual no m’esgrimeix el criticar certs patrons com l’excessiu protagonisme de l’home per exemple, però m’encantaria poder viatjar a ciutats amb un valor històric i cultural com el que pot ser Damasco...
ResponEliminaL’anonimat et dona l’avantatge del covard que dic jo, et permet atacar sense ser vist, no entraré al joc.
Gutijaume, jo diria que ni cal anar tan lluny, però, si, viure a Damasc, Alexandria o Bagdad han sigut alternatives dels ebrencs en aquelles époques. Tenim riquesa musulmana al territori també, lo que molta no era àrab.
ResponEliminaSuggerència, la paret nord del calustre de la catedral ho era també de l'antiga mesquita de Tortosa.
Per Abu Bequer, Musa i Tariq!
A Amazon també sortim
http://www.amazon.es/catalunya-sarra%C3%AFna-Ab%C3%BA-b%C3%A9quer-tortos%C3%AD/dp/8485729560
I un altre enllaç, per a no perdre les ganes de llegir
http://marsahistoria.blogspot.com/
No t'ofenguis home, m'ha fet gracia el teu comentari. No et preocupis,quan ens veiguem pel carrer i ens saludem, et diré qui sóc, i recordarem vells temps camarada!
ResponEliminaEfectivament Mordered, si fins i tot un dels nostres dolços més famosos; els pastissets, tenen forma de mitja lluna, per alguna cosa serà ;)
ResponEliminaSobre la nostra Catedral, que hem de dir...ha sigut un emplaçament religiós per a totes les comunitats que hi han viscut, des dels pagans fins als jueus passant com bé dius, pels musulmans.