'La transició nacional comença amb la defensa de les nostres carreteres', per Adam Tomàs

La possibilitat admesa per la ministra de Foment espanyola que l’Estat allargui la concessió de les autopistes més rendibles, en aquest cas, les catalanes, com ara l’AP7 i l’AP2, a canvi que les concessionàries assumeixin l’enorme dèficit de les autovies radials del voltant de Madrid hauria d’indignar la gent de l’Ebre. Abertis participa en un terç de la concessió a tres de les radials madrilenyes i té la concessió dels eixos més rendibles: el dels Països Catalans i el de la Vall de l’Ebre. La mala planificació a l’hora de construir autopistes paral·leles a autovies públiques i gratuïtes, que són clau per facilitar operacions immobiliàries però amb un trànsit que no arriba al 40 % del previst, unit a les indemnitzacions milionàries que es van haver de pagar pels terrenys expropiats, han portat les concessionàries a una situació pròxima a la fallida, d’un cost de 3.500 milions d’euros.

Això va fer que el Govern del PSOE, a partir d’una esmena als Pressupostos proposada per CiU, i amb el suport del PP, injectés a les radials de Madrid 200 milions en préstecs participatius, insuficients davant dels 600 milions d’euros que demanen les empreses per salvar la concessió. ERC, a finals de 2010, ja vam denunciar aquesta esmena als Pressupostos de l’Estat presentada pel diputat Duran i Lleida i pactada amb el ministre Blanco per avançar 80 milions a aquestes concessionàries, entre les quals hi havia Ferrovial, Abertis i ACS. De fet, Sánchez Llibre, diputat de CiU, va manifestar que era prioritari garantir el manteniment de l’equilibri financer de les concessionàries d’autopistes de peatge dels voltants de Madrid perquè estaven en una situació econòmica delicada.

Curiosament, una d’aquestes autopistes és l’AP41, entre Madrid i Toledo, amb 1.974 usuaris diaris durant l’any 2010, fet que contrasta amb els 43.000 vehicles diaris del tram català de l’AP7, ‘la nostra’. La licitació de la redacció de l’estudi informatiu de l’AP41 amb la circumval·lació de l'A40, que suma un total de 57 quilòmetres, es publicà al BOE del 25 de març del 2000, el mateix dia que la licitació de les variants de l’N420 de Gandesa, Corbera d'Ebre i Riudecols, que sumen 16 quilòmetres. Pel que fa a l’autopista madrilenya, el 6 d'agost del 2003 s'aprovava l'estudi i  dos dies després es publicava el plec de clàusules del concurs per a la redacció i execució del projecte. El febrer del 2004, s'adjudicava l’obra i el 29 de desembre de 2006 l’AP-41 es posava en servei. En aquell mateix moment, les tres variants de l’N420 encara estaven embolicades amb l’estudi previ de traçat, i ara, sis anys després, encara no se n’ha redactat cap projecte constructiu. Tota una vergonya per als governs espanyols del PP i del PSOE.

Ara bé, no estaria de més que a l’hora de negociar a Madrid, un partit català i catalanista com CiU utilitzés les seves esmenes no per pagar les autovies de Madrid a empreses amigues, sinó per exigir la construcció de les variants del tram català de l’N420 o bé la gratuïtat de peatges de les Terres de l’Ebre de l’AP7 mentre no ens arribi l’autovia que acaba al Coll de Balaguer. I tampoc no estaria de més que els agents econòmics i empresarials de les Terres de l’Ebre que tant lloen les maneres de fer del senyor Duran i Lleida a Madrid li recordin que les Terres de l’Ebre també existim i tenim necessitats viàries tant o més importants que aquelles autopistes, malgrat que aquí no tenim Ferrovial, Abertis ni ACS.

Adam Tomàs
és portaveu de la Federació de l’Ebre d’Esquerra