Deia que som peculiars i, per acabar de confirmar-ho, només cal veure les posicions dels ex: expresidents, exdiputats, exalcaldes, exministres...ex ex ex...que fan mal a la política, que segueixen contribuint a separar la línia divisòria entre representants i representats i que sembla ser que no tenen clar el paper que els correspon jugar. Molts d’ells que representen el fracàs (la ex, sovint els ve de perdre eleccions) i que es creuen en la veritat absoluta, rebutgen els consells d’altres persones, es permeten el luxe d’alliçonar oblidant tots els seus fracassos i errors, es dignen a repartir carnets i que, en lloc d’ajudar des d’una posició privilegiada que és la de l’experiència, utilitzen precisament aquesta per enaltir el seu ego, per debilitar a qui sigui sent poc conscients de la realitat que els envolta i del seu propi passat. No, no accepten que el seu temps ha passat, l’egocentrisme els porta fins al límit de crear fundacions per autoanalitzar-se o omplir la premsa de titulars tendenciosos sense cap mena de contingut ni lògica.
Jo cito als més significatius que em toquen la moral cada cop que obren la boca, però tots sabem que a tots els partits en tenim d’aquests. Seria injust dir que tots són iguals i no voldria posar-los al mateix sac, n’hi ha molts que un cop han complit amb la seva funció han tornat dignament a la seva feina, s’han posat a disposició del seu partit com un militant més i aconsellen dia rere dia amb la voluntat d’avançar, d’ajudar les generacions noves amb la difícil tasca de la governabilitat. De fet, poden aportar molt, tenen l’experiència i molts d’ells han ajudat a transformar el nostre país, ens agradi o no. Són els artífexs d’aquesta Espanya que va sortir d’una dictadura i va entrar en una democràcia que volia ser avançada, que volia estar a Europa.
Però arriba el moment digne de marxar i no ho fan, arriba el moment de passar a un segon terme i no accepten que formen part d’una generació que ja ha tingut la seva oportunitat i que els correspon passar a un segon pla i converteixen les seves necessitats personals en un condicionant negatiu per al partit que representen, per al país en qüestió i per a ells mateixos que sense adonar-se’n es retracten negativament per sempre. Em ve al cap Alfonso Guerra que segueix ocupant un escó des de fa 36 anys, Narcís Serra que ha de veure’s escridassat i insultat pel carrer i en seu parlamentària pel seu passat a Caixa Catalunya, Felipe González i la seva insòlita fundació, José Bono, Rodríguez Ibarra, Joaquin Leguina, Juan Alberto Belloch... la llista se’m faria interminable, i aquests són a escala nacional, però no oblidem que a Catalunya en tenim molts i a les nostres terres algun que altre. Si de veritat som conscients que volem canviar el sistema, no hem de pretendre prescindir de ningú, i menys de l’experiència acumulada d’aquestes persones, però es fa del tot imprescindible substituir una classe dirigent desfasada per una de nova que ho faci possible.
Joan Alginet i Aliau
és politòleg i tercer tinent d’alcalde de Deltebre
Això de marxar o quedar-se, no ens enganyem, depen de si el que es queda, o se'n va, és dels nostres o no. D'entrada, Joan, de tots els que anomenes que dius que et venen al cap, només Guerra i Belloch, es pot dir en propietat, que s'han quedat. Els altres opinen. Que no ens agradi el que fan o diuen ( a mi tampoc ) és una altra cosa. Per altra part, parlant dels de casa ( aquí no dius noms ), Joaquim Nadal és dels que s'ha quedat o no ? ens agradaria que es quedes amb tots els ets i uts, o no ? Raimon Obiols és dels que s'ha quedat, ens agrada que s'hagi quedat, sí o no ? Si Montserrat Tura continues en primera línia, ens agradaria que continues, sí o no ? Que continuï José Zaragoza, encara que sigui de diputat al Congrés, ens agrada o no ?. I a nivell territorial, tres quarts del mateix: potser és que els més veterans -casualment- no coincideixen amb determinats postulats teus ( dic jo ) però si no fos així, demanaries que pleguessin ? Vull dir, no es pot generalitzar. Tot depen, a què sí ? . Parlant de postulats, quan relaciones una serie de noms ho fas dient que són " a escala nacional ", vols dir que, desprès d'acceptar-se majoritàriament que Catalunya és una nació, es pot dir així, sense contribuir a la confusió ? . Dit això, tant de bo als partits hi haguessin un 50 % de gent com tu, per jove i preparat.
ResponEliminaUn article molt encertat estimat Joan. Però jo aniria més enllà. Ampliaria el concepte a tot el funcionariat. Per ficar-te un exemple; el dels professors. Quants joves professionals de l’ensenyament, que actualment no troben feina, podrien estar ensenyant? Introduint noves formules, aplicant les noves tecnologies, posant les ganes pròpies de la joventut i en canvi, estan ocupades per professors cansats de fer cada dia la mateixa feina, sense que els alumnes els respectin, amb uns models d’ensenyament arcaics que ja no motiven a l’alumnat i ocupant un lloc de treball que l’optimitzaria més una persona jove (més propera a la joventut que tindrà que ensenyar).
ResponEliminaLa qüestió clau, és que ningú pot convertir-se en amo i senyor del seu lloc de treball. Ni perquè fa molts anys et van votar, ni perquè fa molts anys vas aprovar unes oposicions.
Ens trobem en un moment històric en el que existeix una notable paradoxa, i és que sempre estem corrent darrera de la realitat. Les persones que van créixer durant la dictadura i que no saben manejar la tecnologia, volen ensenyar a aquells que hem nascut en democràcia i que estem molt més familiaritzats que ells, amb tot tipus de tecnologia. Així que estan transmitent la seva experiència a qui viu una realitat més avançada que la seva (apliqués a la política, a la burocràcia, a la sanitat, a l’educació...).
Si senyor, Gutijaume, i a l'arribar a una certa edat, la "solución final", i acabaríem definitivament amb el problema del sistema de pensions ...
ResponEliminaPerquè si el que proposes és jubilar a tots els que vàrem néixer durant la dictadura, a partir dels 40 anys d'edat tothom cap a casa ...
Llàstima no haver-ho "cavilat" abans i donar aquesta "lluminosa" idea al teu amic i company Wert, per incorporar-la a la nova Llei d'Ensenyament ...
Ai, mare ... la que ens aguarda amb aquesta colla de "nous" polítics ...
La meua proposta no és que els que vareu néixer durant la dictadura us jubileu. Simplement constato una màxima natural que es porta produint tota la vida. El lleó jove, fort i vigorós acaba desterrant al vell i es queda com a líder de la manada. Quan Karim Benzema va pujar al primer equip de l’Olympique de Lyon va dir als veterans “No us rigueu de mi per ser jove, estic aquí per foter-vos el lloc”. Els Adolfo Suarez, Felipe González, José Maria Aznar es van acabar engolint als Fraga, Carrillo i companyia. Perquè estaven més preparats, tenien més ganes, eren més vitals i podien aportar més al nou model democràtic que s’instaurava.
ResponEliminaQuina és l’alternativa de la teva generació? Què més del 50% dels joves, que alhora estan més preparats que les anteriors generacions, es quedin a l’atur, sense expectatives de futur i que vagin a buscar-se la vida a l’estranger? Els joves hem de ser un poc egoistes respecte a la nostra posició, certament rebels, crítics amb els grans, perquè tard o d’hora nosaltres també voldrem independitzar-nos, anar a viure amb la parella, formar una família, optar a un bon lloc de treball, cotitzar lo suficient per a que et quedi una bona jubilació... I precisament, les generacions anteriors a la nostra han jugat no tan sols amb les generacions presents, sinó amb el futur de les properes generacions. Ja pagaran els nostres nets el deute; ja pagaran els nostres nets els interessos; ja repararan el medi ambient els nostres nets; ja reconstruiran l’economia els nostres nets... Permeteu-nos ser una mica egoistes, perquè vosaltres ho heu sigut molt!
El vell sempre ha tingut por del jove, sap que tard o d’hora arribarà el seu moment, per això en els últims temps s’ha dedicat a blindar la seva posició per intentar allargar el màxim el fatídic moment.
Aquest Gutijaume és justet. El seu partit ha aprovat allargar l'edat de jubilacio i ara vol aplicar la injecció letal als professors de més de 40 anys. Jo crec que alguna injecció te l'hauríen de posar a tu. No sé, algun neurolèptic o antipsicòtic per veure si recuperes el judici que no sé si has arribat a tenir mai. M'imagino la mà tremolosa d'una infermera de 67 anys (amb ganes de jubilar-se i sense poder gràcies al PP) en una clínica privada (gràcies al PP) injectant-te la medicació i després cobrant-te una fenomenal factura.
ResponEliminaJoan, coincideixo amb tu amb que sobren molts polítics dels que nomenes. Però, la veritat, és que també em sobres tu. Em sobres per mentider. Vas dir que estripaves el carnet del PSC després d'una votació sobiranista al Parlament de Catalunya. Em sobres per covard, perquè nomenes polítiques del PSC i del PSOE amb molts anys, però no nomenes a cap dels Sabatés. Em sobres tu, per hipòcrita, criticant els polítics professionals, sense que em diguis de que et guanyes la vida a banda de ser tinent d'alcaldde de Deltebre. Em sobres tu, perquè dius als altres "quitese que me pongo yo" i viatges a despeses pagades de l'Ajuntament a Fontibre i Saragossa, tot ser tercer tinent d'alcalde (alcalde, primer, segon...tercer).Em sobres tu, perquè pel simple fet d'haver acabat una carrera, vas de preparat.
ResponEliminaM’agradaria saber, quina edat tens i on treballes. Sols per curiositat... Apa, que se’t veu lo plumero.
ResponEliminaAixí mos ha anat a lo llarg d’estos anys, pensant que a la sanitat pública no existeix factura i que toooooot és gratuït. Ara bé...si la hi ha, ja la pagaran els nostres nets, no?
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaSaps el què és que nois de 16 anys tinguin que rectificar al seu professor d’anglès? Tu has vist classes on es falta al respecte al professor, el qual ha perdut tota autoritat dins l’aula? Tu has tingut professors que llegien el diari a classe mentre et manaven fer exercicis inútils? Et penses que per a un xaval de 14, 15 o 16 anys és el mateix tenir un professor jove que utilitza un llenguatge més proper, surt de festa, practica un esport, i damunt és guapo, que un home de 60 anys que no sap ni el què és el twitter o el facebook o que en prou feines sap utilitzar els recursos educatius que avui en dia t’ofereix Internet (documentals, vídeos educatius, definicions, treballs, dades científiques, estadístiques, piràmides, recursos lingüístics, eines per aprendre idiomes...)???
ResponEliminaLes persones grans són molt vàlides, tenen una experiència i una saviesa que la joventut mai tindrà fins que deixi de ser joventut. Però com a la guerra, els soldats joves i vigorosos són comandants per antics veterans de guerra. Moltes aules s’han convertit en batalles campals on el professor és al qui menys interès li presten. Desprès encapçalem els pitjors resultats acadèmics d’Europa, però tranquils, ho estem fent molt bé... Falten idees noves i sobren continguts repetitius. Sobren monopolis estatals i falta competència educativa. Però no, continuem amb els mateixos errors de sempre:: obriu el llibre per la pàgina 32 i subratlleu lo què és important. A qui li pot motivar això? Si no me motiva a mi imagina’t a un noi de 15 anys que va a classe obligat.
Bé Guti, aquestes teories teves sobre la por que els vells tenen dels joves puc afirmar que son fruit de la ignorància. Diguessem que a més de la ufanosa supèrbia dels joves. Tu, com has treballat poc al mercat laboral desconeixes la riquesa de la experiència. Davant d'un problema un jove es llença com un tigre: S'ha de resoldre immediatament! Però amic, t'has parat a pensar? No és veritat que els joves aprenen dels grans, del vells? Doncs aprenem també el valor afegit dels anys, de la experiència i d'hber passat molt cops per aquell ensurt.
ResponEliminaEn les tribus primitives governaven els consells d'ancians, però, sempre hi havia un cap guerrer que es rendia a les seves decisions, potser sigui avui una bona manera d'emprendre les coses. De no malbaratar el diner públic en "sorprenents" avançaments que no milloren lo bàsic i en canvi ho encareixen.
I tots joves i vells tenim el mateix dret a viure i el mateix a morir. Obsessionar-se en un dels dret únicament, a més de parcial, no veu la totalitat del problema. Tant de bo, joves i vells ho sabem portar endavant, ja que aquesta societat cavalcada sobre les mesquines "cocain decisions" no ens pot ensenyar a fer un societat més humana. T'explicaria molts de casos en els que les empese empresarials han deixat entrampades l'agricultura i fer que una emigració del camp sigui el pa nostre de cada dia. Però, mirant per altres països ens en podem adonar que no és la més respectada aquella empresa i directius "últim model", sinó la que ha sobreviscut un any darrera l'altre donant un servei de qualitat. Per això els seus productes tenen un valor afegit alt i les altres, les recents arribades, s'hagin d'esforçar una mica més.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI en la política igual: perquè els joves d’avui en dia són més escèptics vers la política que aquells que van votar a Suarez, Gonzalez o Aznar? No veuen a ningú que representi els seus interessos. Miren el Congrés dels Diputats i pensen: qui representa els interessos de la joventut a n’aquest hemicicle?
ResponEliminaUn dels dilemes de la democràcia representativa és la relació entre qui fa les polítiques i per a qui les fa. Representació descriptiva i representació substantiva. Ha sigut sempre un dilema clàssic. La classe obrera va lluitat des del segle XIX per entra als Parlament i participar en la pressa de decisions. Les dones, desprès de la lluita de les “sufragistes” pel dret al vot van seguir un camí similar. Inclús en alguns països existeixen quotes obligatòries per a minories ètniques o religioses.
En el cas dels joves, no hi ha molta diferencia. Espanya ha sofert un clar envelliment dels seus governants. Hi ha cada cop menys polítics joves? S’està convertint Espanya en una gerontocràcia?
Segons la investigació “elits parlamentàries d’Espanya” dirigit pel grup d’investigació “Democràcia i autonomies: societat i política” (1) podem veure un clar i sostingut increment de l’edat mitjana dels diputats nacionals. Hem passat d’una edat mitja de 42 anys (l’any 1979) a una mitja de 50 per a l’any 2008. Per tant, cada legislatura tenim diputats més vells i per consegüent menys polítics joves.
Perquè es produeix aquest envelliment? Una hipòtesis l’encarna el propi Alfonso Guerra, que fou un polític jove que ha anat envellint assegut al seu escon. Però és una hipòtesis falsa ja que tres de cada quatre diputats sol s’hi està dos legislatures en el seu escó. Els diputats que han romàs més de quatre períodes al Congrés són solsament el 8%. Per tant, l’envelliment del Congrés no és deu a la “veterania” de les senyories.
La vertadera raó rau en la selecció interna dels partits que ha provocat que s’hagin col•locat a polítics més madurs a mesura que passaven les legislatures, apartant cada cop més als joves dels càrrecs institucionals. I és molt probable que l’envelliment dels nostres polítics (i per tant, de la seva política) sigui una de les causants de que la majoria de joves acabi veient els partits polítics com a organitzacions caduques, fins i tot ¡prescindibles per a la democràcia!
(1): Gràfic sobre la evolució de la edat mitja dels diputats:
http://s2.subirimagenes.com/imagen/previo/thump_8685560evolucion.png
Sento el rollo, però és un estudi molt seriós que complementa l'article de Joan Alginet.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaGeneralitzes massa, Gutijaume. De molt del que dius.....et diria, segons, com i de quina manera. No pots fotre tothom al mateix sac. No faig especialment més preparats i més moderns als cadells del teu partit ( o d'altres ) que als que estan al front dels mateixos. Pot ser, però no necessàriament. A més, d'exemples de cadells del PP amb actituds irresponsables i més reaccionaries que els " seus majors ", les que vulguis i cada dia. Si ens referim als mestres, home, el mateix, no es pot generalitzar. Arribo a la conclusió que la Marfanta o es poc freqüentada per mestres de més de 50 anys, no es senten al·ludits, o que no estan tan predisposats com altres ( jo mateix ) a posar cullerada a les primeres de canvi.
ResponEliminaDe veritat creus que els més joves recent acabats els estudis de magisteri o llicenciatura ( no parlo de 30/35 anys ) gaudeixen de més respecte que els de 50/60 ?. Lo de guapos, esportistes i festeros deixem-ho anar " que no cale " . Lògicament no tinc res que ho corrobore científicament però jo sempre he pensat el contrari. Evidentment que n'hi han de 23 millors que alguns de 50 però la meua subjectiva percepció em diu que són excepcions. Quan a les noves tecnologies, per favor, que el que necessita saber ( per transmetreu ) un mestre no és fer programes informàtics. Has dit: " un home de 60 anys que no sap ni el què és el twitter o el facebook " , t'has passat !. Jo estic més prop dels 60 que dels teus 24 ? . No crec que em puguis donar gaires lliçons sobre xarxes socials etc. I ho he après sense tindre cap obligació.
Una cosa és que legítimament demanes un lloc a la societat, laboralment parlant i política, si vols. L'altra és desqualificar els més grans i titllar-los d'incompetents. Mentre tant, esperem que no t'hagis de sotmetre a una operació de certa importància, però si arribés el cas, què preferiràs, un cirurgià de 30 o un de 60 ?. I tampoc vull caure en l'error contrari de dir que TOTS els de 60 són millors però home, l'experiència es un grau.
I disculpam l'al·lusió personal, Gutijaume, tu em desmentiràs però, tot el que dius fa massa olor a ressentiment. Vols dir que no esperaves estar colocadet una vegada acabats els estudis, amb el teu partit al govern ? Et queda la llista a les municipals de Tortosa, no pateixes.
La meua intenció no era generalitzar en cap moment. Els meus millors professors han sigut gent gran (alguns ja són jubilats). Els nombraria però no acabaria. Com en totes les professions hi ha bons i mals professors, bons i mals polítics i bons i mals metges. Els mals polítics són cessats (no les suficients vegades) quan perden la confiança dels seus electors o caps de partit, però per desgràcia als mals professors, als mals buròcrates (pega’t una volta pels ajuntaments d’Espanya) o als mals metges ens els hem de tragar amb patates perquè fa 20 anys van aprovar unes oposicions.
ResponEliminaUn cop més, veig que el funcionariat és intocable. Quan considerem que un botiguer, un empresari, un banquer, un polític o un caixer de supermercat ha actuat mal, tenim tota la legitimitat per atacar-lo, queixar-nos a l’OCU o al seu superior, ficar males crítiques sobre el servei/bé que ofereix a les xarxes etc. Però ep! Al funcionariat no el pots tocar! Tenim els pitjors resultats acadèmics d’Europa, però els professors no hi tenen cap culpa. És culpa dels pares, dels alumnes i dels polítics en tot cas.
Lo de “guapos, esportistes i fiesteros” te pareixerà ridícul, però avui en dia els joves es senten molt més identificats amb un professor jove que amb un de més gran. Tu vas viure una altra realitat a les aules, però jo fins fa cinc anys encara estava al Institut i no necessito dades científiques per entendre que fan falta idees noves per motivar a la canalla. La tecnologia és essencial per al futur acadèmic i laboral de qualsevol jove. No parlem de programes informàtics, parlem de les oportunitats que ofereix avui en dia Internet i l’era de la informació. La gent ja no troba feina anant a l’INEM sinó consultant les webs de treball, la enciclopèdia Espasa ha deixat de tenir sentit amb Wikipedia, els diaris digitals t’aporten molta més informació de la que mai ens haguéssim pogut imaginar, els recursos didàctics que t’ofereix Internet no te’ls pot oferir CAP llibre de text, els documentals en vídeo han deixat pas a Youtube...
Jo no demano res a la societat, ni desqualifico a la gent gran titllant-los d’incompetents, demano que s’acabi ja amb l’status quo actual i que ens anem renovant contínuament, que no ens estanquem en allò que no funciona ni dona resultats. Que la competència al món privat és salvatge mentre que al món públic no existeix. Que hi ha molts incompetents treballant i molta gent preparada i amb ganes d’aportar coses menjant-se els mocs.
I ja què fas l’al•lusió personal, et desmentiré qualsevol atisbe de ressentiment en les meues paraules. No he esperat mai res de ningú perquè mai ningú m’ha regalat res ni ho desitjo, perquè cauria en el parany de enganyar-me a mi mateix. I és més, preferiria anar a les llistes municipals de la meua ciutat (que és molt digne) que ser senador (parlant de incompetents).
Un mestre ha de ser un mestre i no un colega, per tant, l'alumne no té perquè sentir-se identificat en ell. De la mateixa manera que un pare/mare no han de ser amics del fills. Com a molt, serà a més a més....
ResponEliminaPer cert, desgraciadament, la gent no troba/em feina ni al SOC ( no l'inem ) ni a la xarxa ni enlloc. Per altra banda, veig que confies excessivament amb les noves tecnologies i crec que lo bo i necessari està en l'equilibri. Penso precisament que sense menysprear Internet i totes les seues possibilitats, potser el mal ve d'aquí , per fer-ne un abús. Segur que no has sentit parlar mai del " Rincón del Vago " , segur que mai has abusat del retallar i enganxar. Tot això abans no passava. Estàs segur que estes coses ( no altres ) beneficien especialment ? Per a aprovar, possiblement.
En cap moment he defensat als funcionaris per-se ( ni atacat ), més d'una vegada he dit que no pot ser que la culpa del baix nivell escolar sigui només dels alumnes o pares.
Una cosa, finalment, una bona manera per a que un mestre d'acoste a un alumne i este identificar-se amb ell -al menys en una majoria- deu ser posar-se a parlar pel mòbil, o més bé xatejar, i sinó, un porret. Au pos, a la feina......................
Un moment! Aviam, "Mestres", encara que semble mentida, n'hi han pocs. Suposo que en realitat parleu de "professors", de Primaria, de Secundaria, d'Universitats, de Català, de Música, de Geografia, etc, etc.... ;-)
ResponEliminaPer lo que dieu de la informàtica, jo vaig fer els meus primers programes al 74, si, aquells en targetes perforades, i he vis néixer "la xarxa de xarxes" i encara avui dubto de com es pot integrar en l'ensenyament. Ja que molts cops es fa la integració de cop, sense recursos y amb desigualtats entre un col·legi i un altre. I el "Rincon del Vago", ve a ser per a els mals professors, els bons no proposen treballs que es puguin vinclar amb recursos com aquest. A més amb poc temps es fil·la el llautó.
Llibres i de la biblioteca, a poder ser. I a llegir i gaudir!
crec que guti ha vist o llegit la fuga de logan.
ResponEliminaJo si l'he vist, arjub, a la meva juventut era com una metàfora de la llibertat. De com es trenquen fronteres amb audàcia i pocs mitjans. Sempre molt recomanable!
ResponEliminaNo hi puc fer-hi més ...
ResponEliminaAquest "nen", el Guti, em sobre-passa ...
Ni tinc ganes ni temps per contradir totes les ximpleries que ha escrit aquests dies ...
( Jo que venia tot "rejuvenecido" d'uns dies de descans i esbarjo, em trobo amb tota aquesta mena de "llissons magistrals" ... i la renúncia de l'Albertito !!!. ) ( Ai, mare, vaig tot seguit a fer un curset accelerat de facebook, twitter i internet per posar-me una miqueta només al nivell d'aquest prodigi, encara que ja sé que no hi podré arribar mai ...)
En quant a l'article de Alginet també podiem afetgir que de Pajins i d'Aidos n'hi han a totes les cases. A part dels dinosaures polítics, que indubtablement n'hi han, també no estaria mal en fixar-se en tota la casta dels nous cadells de la política. La majoria són gent criada en les juventuts del partit, que tot i que en la majoria de casos han cursat una carrera universitaria mai han exercit un treball que hagi requerit un esforç ja sigui per oposicio o per curriculum laboral, sino que han desenvolupat la seva tasca laboral en l'ambit exclusivament de l'administracio gracies a la pertinença al partit, en carrecs de confiança sense validar cap de les seves capacitats (que solen ser inexistents) inflats de cursos i masters que els suposen una preparacio però que a l'hora de la veritat només els ha servit la seva militancia al partit de turno i la fidelitat a la cupula directiva per desenvolupar les seves tasques. Desconec la trajectoria del senyor Alginet per enquadrar-lo en aquest grup, però si critiquem una cosa es de rebut criticar l'altra, potser d'aqui uns anys sera un altre Guerra, Bono o Ibarra. Temps al temps.
ResponEliminaNomés dir-li al Gutijaume, que algun dia tindrà una edat i potser se menjarà en patetes moltes coses dels que diu...temps al temps...
Saberut tens tota la raó del món i més! De joves que mamen dels argumentaris del partit com si de la teta de la mama es tractes n’hi ha uns quants també. I dels que no han agafat una pedra de terra en sa vida també n’hi ha més d’un. Però tard o d’hora se’ls hi acaba veient lo plumero.
ResponElimina