Europa pagarà el 40% dels 1,6 milions d'euros de la lluita contra el caragol maçana del Delta

TERRES DE L'EBRE.- La Generalitat ha aconseguit el compromís de la Unió Europea per contribuir econòmicament a la lluita contra la plaga del caragol maçana al delta de l'Ebre a partir de l'any vinent, amb una aportació total de 1,6 milions d'euros que haurà de ser cofinançada en un 60%. Així ho ha anunciat aquest dilluns el delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, qui ha demanat, novament, el suport financer de l'administració estatal per poder implementar la partida cofinançada. Segons ha precisat, els recursos han de servir per ampliar la superfície inundada amb aigua salada -incloent mesures contra la corrosió- i poder aspirar a controlar la plaga en els pròxims anys.

Després que la Unió Europea descartés l'aprovació d'un projecte Life per valor de 4 milions d'euros presentat pel Departament d'Agricultura per poder investigar i implementar mesures contra el caragol, Pallarès ha fet públic aquest dilluns que Brussel·les ha decidit, finalment, contribuir econòmicament a la lluita contra la plaga a partir del pròxim 2014. En total, la quantitat acordada ascendeix a 1,6 milions d'euros, dels quals la Unió Europea n'aportaria un 40%. La voluntat de la Generalitat és que el 60% restant fos assumit a parts iguals amb el Ministeri d'Agricultura, d'acord amb el model habitual de cofinançament. El problema, però, i segons ha reconegut, és que el govern espanyol encara no ha compromès cap partida pressupostària per fer front a la plaga, malgrat l'anunci les reiterades peticions del conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i la predisposició mostrada públicament pel ministre del sector, Miguel Arias Cañete.

Malgrat això, el delegat ha apuntat que, davant l'exigència de Brussel·les de garantir la totalitat del cofinançament per poder disposar dels recursos, el Govern s'ha compromès a assumir els 960.000 euros que correspondrien al 60% del cofinançament si, finalment, l'Estat se'n desentén. Confien que aquesta nova dotació pugui ajudar a "controlar" l'expansió en els pròxims "dos o tres anys". Els fons haurien de servir, segons la Generalitat, per ampliar la superfície d'arrossars afectats inundada amb aigua salada, el mètode que fins ara s'ha revelat com a més efectiu per eliminar els gasteròpodes invasors que devoren la tija de la planta de l'arròs en els seus estadis primaris. Segons ha explicat Pallarès, caldran recursos per reposar moltes de les bombes que s'empraran i quedaran inutilitzades, però també per canviar elements metàl·lics de la xarxa de reg que poden patir la corrosió per "materials més adients".

Precisament, aquest dimarts comença el procés d'emplenament dels primers arrossars amb aigua del mar fent ús de bombes especials. Enguany, Agricultura preveu inundar unes 2.000 hectàrees i assecar-ne més de 7.000. Per poder materialitzar aquesta última mesura, els agricultors afectats deixaran de rebre una part dels ajuts agroambientals europeus, uns 378.000 euros en total. Pallarès ha justificat la inversió de 600.000 euros destinada enguany a càrrec dels pressupostos de la Generalitat en aquestes mesures del pla de xoc contra la plaga. "Si no actuem contundentment, el caragol acabarà al Delta. O actuem en els quinze dies que venen o la temporada vinent serà més problema que ara. No tenim 200 dies per pensar si el ministres o el conseller firmen -un acord amb l'Estat per finançar les mesures-", ha tancat.

Via ACN