De Pedro (CHE): 'La posició de la Generalitat sobre el pla de l'Ebre és contradictòria en sí mateixa'

SARAGOSSA.- El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), Xavier de Pedro, s'ha mostrat crític amb l'oposició que la Generalitat ha fixat entorn al Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, aprovat el passat 28 de febrer pel Consell de Ministres. En una entrevista publicada aquest diumenge per l'Agència Catalana de Notícies (ACN), De Pedro ha assegurat que li resulta "estrany" i li sorprèn que la Generalitat opti per "alinear-se" amb els sectors ecologistes. "Les institucions han de buscar l'equilibri i la posició de la Generalitat és contradictòria en sí mateixa", ha assegurat. Sobre el fet que la legislació espanyola permeti la creació de bancs d'aigua, De Pedro ha estat contundent oposant-se a aquesta possibilitat que permetria un transvasament.

Obert al diàleg amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre i amb la Generalitat, però des de la fermesa de complir amb la màxima de cercar el consens a tota la conca de l'Ebre. Així s'ha expressat el president de la CHE, Xavier de Pedro, durant una entrevista concedida a l'ACN, a la seu de l'organisme de conca a Saragossa, amb motiu de l'aprovació, el passat 28 de febrer, per part del Consell de Ministres del Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre, que ha generat una resposta social i política a les Terres de l'Ebre, amb l'oposició frontal també del Govern.

La principal divergència sorgeix sobre la fixació d'un cabal mínim pel tram final del riu i el Delta molt per sota de les peticions que es feien des del territori i des de la pròpia Generalitat a través de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre. El Pla acaba fixant un cabal de 3.300 hectòmetres cúbics anuals mentre que la proposta que es defensa des de Catalunya el situa entre els 7.000 i els 12.000 hectòmetres cúbics anuals en funció de si és un any sec o humit.

De Pedro ha defensat que el règim de cabals que estableix el Pla de Conca s'ha fet per part de tècnics de la CHE però també d'empreses externes que han analitzant el riu des d'una perspectiva global de tota la conca. "Els estudis que ens proposen des de Catalunya i que també hem valorat només tenen en compte el Delta, i nosaltres hem de tenir en compte tots els usos de la conca. No es pot fer un pla de conca tenint la perspectiva de cada ús de forma individualitzada, s'ha de fer un treball de conjunt amb renúncies de tots, i tots els usuaris han fet renúncies en aquest pla", ha assegurat.

Tot i que aquest Pla de Conca, que s'ha aprovat amb més de tres anys de retard, s'ha de sotmetre a revisió l'any vinent, el president de la CHE ha deixat clar que no es tracta de fer un nou planejament sinó de revisar aspectes que la conca entengui que s'han de millorar com és l'eficiència en els regadius, la qualitat de l'aigua, o la implementació de més cabals ambientals en trams on no hi són. El que sembla pràcticament impossible és que la revisió pugui permetre una modificació a l'alça del cabal mínim establert al Delta. "Hi ha poc marge de maniobra. Només la Generalitat i els sectors ecologistes s'hi oposen. Sincerament, veig complicat modificar el cabal des del punt de vista del consens que ha d'existir a la conca", ha reconegut. En aquest sentit, De Pedro ha aprofitat per aclarir que la proposta d'incrementar en un 10% el cabal mínim pel tram final del riu no és una possibilitat futura sinó que és el que ja s'ha fet. "Es va malinterpretar. El 10% que s'ha guanyat és des dels 3.000 hectòmetres cúbics que teníem de punt de partida als 3.300 hectòmetres cúbics que fixa el Pla aprovat, no que s'anava a dialogar per tenir un 10% més", ha raonat.


Crítiques al posicionament de la Generalitat

De les nou comunitats autònomes que integren la conca de l'Ebre, només Catalunya ha rebutjat el Pla Hidrològic, i per De Pedro, ho ha fet, amb una posició contradictòria. El president de la CHE ha retret a la Generalitat que defensi un cabal superior per al Delta però sense rebaixar el seu "ambiciós" pla de regadiu. "No pots demanar més de 100.000 hectàrees de regadiu i demanar al mateix temps 7.000 hectòmetres cúbics per al Delta. Has d'optar per una opció o per l'altra, o buscar l'equilibri que és el que hem fet des de la CHE", ha etzibat. I és que de les més de 400.000 hectàrees noves de regadiu que planifica el Pla de Conca, unes 150.000 corresponen a Catalunya.

En aquest sentit, el president de l'organisme de conca ha lamentat que la Generalitat hagi optat per "treure el problema fora de Catalunya" qüestionant les reserves d'aigua per regadiu a altres comunitats però sense renunciar als seus propis plans de regadiu. "No hi ha consens dins de Catalunya tampoc. La zona de Lleida i els regants del Delta estan a favor del Pla i, resulta estrany que un govern institucional estigui alineat amb els sectors ecologistes", ha assegurat. Per De Pedro, els ecologistes han de fer de "consciència mediambiental" però totes les seves propostes no poden ser acceptades. "Si ho féssim inclinaríem la balança a un sol interès que és la protecció ambiental, i n'hi ha altres interessos a la conca. Hem de buscar l'equilibri", ha manifestat. Una posició d'equilibri on, pel president de la CHE, haurien d'estar totes les institucions.

També ha lamentat que la Generalitat hagi anunciat la presentació d'una queixa a la Comissió Europea (CE) sobre el Pla. "Estan en el seu dret d'acudir a Europa però no és bo sembrar preocupació en un tema com l'aigua que hauria de tenir consens. No és bo que un govern com la Generalitat visualitzi a Europa aquesta discrepància. Es pot continuar parlant malgrat que els marges siguin molt limitats, sense la necessitat d'anar a Europa", ha manifestat. Per De Pedro, el Pla "superarà l'examen" també a Europa i no hi ha motius per preocupar-se. "És una qüestió més política que real", ha dit. A més, ha recordat, que el Pla és necessari perquè arriben ajudes comunitàries.

Aquesta mateixa setmana, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va anunciar al Parlament que convocaria una nova reunió de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, on també està representada la CHE. El seu president, Xavier de Pedro, ha assegurat a l'ACN que, si se'l convoca, hi assistirà, malgrat reconèixer que no tindrà una posició còmoda. "Allí només es representen els interessos d'una part, i jo he de vetllar pels de tota la conca", ha recordat.

El canvi climàtic, el principal problema del Delta

De Pedro també ha lamentat que l'oposició frontal al Pla faci creure que, a partir d'ara, el Delta tindrà menys aigua. "El cabal no suposa un canvi a pitjor pel Delta, no hi ha cap transvasament encobert. El Delta no tindrà menys aigua, al contrari, en tindrà una mica més", ha assegurat. Amb tot, el president de la CHE sí que ha reconegut que el principal problema que tindrà el Delta en els pròxims anys serà el canvi climàtic. "Aquí sí que hi ha de fer un esforç important, estudiar molt bé el fenomen, i adoptar les mesures que calgui des de totes les administracions. Des de la CHE tenim molt estudiat el Delta, i aquí hem de buscar vies de col·laboració per contribuir a la millora de la seva sostenibilitat. Els estudis que s'estan fent ens obligaran a prendre mesures", ha assegurat.

Una altra de les qüestions que afecten el Delta, més enllà del cabal ecològic, és el desenvolupament dels regadius, ja que les comunitats tenen concessions per al conreu de l'arròs però també per raons mediambientals. "Hem de potenciar aquests regadius i millorar-los perquè fan una aportació molt important a la sostenibilitat del Delta", ha dit. Així, De Pedro ha assegurat que ja hi ha un acord amb les comunitats de regants i amb la Generalitat per tal que un 50% del cànon que es cobra del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) pel minitransvasament, es destini a millores al Delta. "És un compromís que assumim per part de la Confederació i on es poden incloure obres com la barrera salina que es reclama al riu, o la millora de les canalitzacions de regadiu perquè millorin la seva funció mediambiental", ha manifestat.

De Pedro ha reconegut que hi ha hagut conflicte amb la Generalitat pel canvi de cobrament d'aquest cànon, que segons la llei, a partir d'ara es repartirà amb un 20% a la Generalitat i un 80% a la CHE, a la inversa del que passava. "Amb la crisi, la Generalitat no assumia cap obra i els regants es queixaven que no es feia res. Nosaltres amb aquest canvi ens comprometem a fer inversió al Delta, i la CHE és una institució sanejada que es gasta el que té, i en temps de crisi té solvència", ha recordat. Segons aquest acord assolit amb la Generalitat i els regants, el Govern destinarà a aquestes obres de millora el 20% del cànon que cobrarà i la CHE n'aportarà un 30%.

En contra dels bancs d'aigua

Tot i que el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre no inclou la creació de bancs d'aigua ni de cap transvasament, la modificació de la Llei d'Avaluació Ambiental que ha aprovat el govern espanyol sí que ho preveu, de manera que aquells usuaris, com comunitats de regants, que tinguin concessions d'aigua poden vendre aquests drets a altres conques a través d'aquests bancs d'aigua. En aquest punt, De Pedro ha estat contundent i es posa al costat de les tesis de la Plataforma en Defensa de l'Ebre. "Estic en contra que existeixin els bancs d'aigua que només tenen sentit si suporten un transvasament perquè sinó entenc que no es pot fer transmissió de drets concessionals", ha assegurat.

El president de la CHE s'oposa a qualsevol proposta de transvasament i reconeix que la pròpia normativa espanyola és contradictòria. "La llei declara l'aigua com a domini públic hidràulic però després permet que es vengui. No té sentit. Estic amb la Plataforma perquè a la conca hi ha moltes demandes d'ús, de desenvolupament, necessitats ambientals al Delta, i no es pot fer cap transvasament", ha reblat. Malgrat tot, De Pedro reconeix que la possibilitat legal existeix, però recorda que les comunitats autònomes tindran molt a dir. "La CHE no mourà ni un paper perquè es faci", ha conclòs.

Via ACN (Jordi Marsal i Anna Mayor)