17 d’abril de 2014

La nova matraca 'Sisqueta' sonarà per primer cop al campanar de Jesús aquest Divendres Sant


JESÚS (Baix Ebre).- La matraca ‘Sisqueta’ va ser beneïda en la missa de Diumenge de Rams a l’Església Parroquial de Sant Francesc de Jesús, i instal·lada en grua al campanar el dimarts, davant l’expectació de nombrosos veïns i veïnes del poble. Aquest Divendres Sant sonarà per primera vegada, substituint les campanes, per anunciar la processó del Sant Enterrament i el Dissabte Sant o de Glòria, durant la II Trobada de Carraus. De fet, la 'Sisqueta' serà l'única matraca en actiu a les Terres de l’Ebre.

La construcció de la matraca l’ha dut a terme la Penya Lo Carrau de Jesús, especialment el seu president i fundador Josep Bort, amb el suport de l’EMD de Jesús, la Diputació, la Caixa, la Delegació de Cultura i donacions anònimes, a més a més de la col·laboració de mossèn Paco, el mestre serraller Júlio Sánchez i el mestre fuster Vives. Durant la Fira de l’Oli d’enguany, els veïns del poble van participar en el projecte proposant el nom de la matraca. Finalment, l’escollit va ser ‘Sisqueta’, el nom en femení del patró de Jesús, el primer ordre religiós al poble, del mossèn i del Papa.

Després de recuperar l’any passat la tradició d’anunciar la processó del Sant Enterrament amb carraus, altrament dit ‘matar jueus’, la Penya Lo Carrau de Jesús va marcar-se com a objectiu la construcció de la matraca. La matraca és un instrument musical de percussió, pot ser de mà o de grans dimensions, però en general consta d’un cos o taula de fusta al que se li uneixen unes masses mòbils que normalment són del mateix material. Aquestes s’encarreguen de copejar el cos i produir el so que tan la caracteritza. ‘Sisqueta’ esta feta de fusta de niangó amb 16 maces del mateix material, té un metre d’amplada i un diàmetre total d’1,20 metres.

L’origen de l’ús de la matraca i del carrau ve en la celebració de la Setmana Santa. Durant aquest període, les campanes de les esglésies emmudien, no podien ser tocades en senyal de respecte i tristesa per la mort de Jesús, i les matraques a més a més de substituir-les també servien per fer emmudir a la gent els dies de la Passió o per despertar-los en matines. Un altre significat de l’ús de la matraca consisteix en representar el silenci dels apòstols durant el temps en què Crist era pres i jutjat, en contraposició a la significació de la predicació de les campanes.

Segons Galdric Santana Roma, actualment hi ha a Catalunya trenta-quatre matraques de campanar existents, i dinou desaparegudes amb documentació escrita o gràfica. Les matraques de l’església de Santa Maria de Solivella daten de finals del segle XVIII i les del monestir de Sant Joan de les Abadesses s’utilitzen per marcar el pas de les catorze estacions del viacrucis que es fa el Divendres Sant pel claustre. També hi ha casos de matraques recuperades i reproduïdes atès el seu estat, com la del campanar de l’església de Santa Maria de Cervera conservada i reproduïda el 2009 i la de l’Església de Sant Pere Apòstol de Torredembarra, el 2012. Malauradament, també hi ha matraques històriques desaparegudes amb documentació escrita, especialment les de les catedrals, de les quals només es conserven a la Seu d’Urgell, Solsona i Tortosa.

Imatges cedides per Aitor Pérez Codorniu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta