7 de juliol de 2015

La baixada de la població estrangera perjudica la recuperació econòmica a l'Ebre



TORTOSA (Baix Ebre).- L'evolució positiva d'alguns indicadors econòmics durant 2014 a les Terres de l'Ebre, com el repunt de sectors com la construcció i la indústria, s'ha vist enfosquida per la pèrdua de població, 3.584 persones concretament. Aquest retrocés s'hauria centrat en el col·lectiu de persones d'origen estranger, davant la pèrdua d'oportunitats laborals per la crisi. Malgrat això, el responsable de l'Informe d'Economia Local i Regional de 2014 a l'Ebre i catedràtic de la URV, Juan Antonio Duro, ha subratllat que l'any passat va suposar un "trencament" respecte la tendència de destrucció d'ocupació dels anys anteriors, plasmada en un registre global positiu de l'afiliació a la Seguretat Social d'un 0,5%.

La visualització d'un dèbil creixement econòmic de les Terres de l'Ebre, sempre per darrera de la mitjana catalana, ha estat un dels aspectes més destacats de l'anàlisi d'aquest passat 2014 que contrasta amb els cinc anys anteriors. En particular, en el cas de la creació d'ocupació, més enllà de criteris qualitatius, que seguia una espiral destructiva des de 2007. "Per primer cop des de l'inici de la crisi s'ha interromput i tenim resultats positius", ha emfasitzat Duro.

La construcció, per exemple, ha arribat, per primer cop, a generar registres positius i el sector industrial ha assolit el creixement més alt, amb un 1,2% més dels cotitzants a la Seguretat Social. Malgrat tot, Duro ha advertit que tot i celebrar conjunturalment el repunt de la construcció, cal tenir en compte que aquesta tendència a mig i llarg termini no és el camí a seguir. "La gran destrossa dels últims anys al territori s'ha originat amb l'esclat de la bombolla de la construcció", ha recordat. Tot i això, segons certifica el mateix estudi, els serveis han continuat funcionant com a l'ens tractor de l'economia

Però l'informe fa palès també alguns aspectes preocupants sobre l'evolució socio-econòmica del territori. Estructuralment, l'informe detecta problemes en el desenvolupament sector primari, especialment per la manca de relleu generacional. També subratlla que l'atur que assota les persones de més edat dins del mercat laboral requereix actuacions decidides per part dels poders públics. Els municipis més petits, de menys de 2.000 habitants, i els que superen els 20.000 habitants, han registrat un pitjor comportament de les afiiliacions. Tot i la caiguda de la taxa d'atur en més d'un 5% global, sempre per sota de la mitjana catalana, els índexs han crescut en 27 dels 52 municipis ebrencs.

Però, més enllà dels indicadors econòmics estrictes, un dels principals punts foscos que revela l'estudi, segons ha reconegut el mateix catedràtic, és la tendència demogràfica negativa que es visualitza en la pèrdua de 3.584 habitats, situant-se en les 185.294 persones. Una caiguda generalitzada per comarques, inferior als dos grans municipis -Tortosa i Amposta- i els situats entre 2.000 i 5.000 habitants. Només set municipis han crescut.

"La caiguda de la demografia es basa en la població estrangera. Davant la situació del mercat treball han fet, segurament, una recomposició de la seva residència cap a altres opcions amb millors possibilitats de treball", ha raonat. Un escenari preocupant, segons Duro, que requereix actuar amb mesures que permetin que "els joves es quedin" o, aquells que marxen a estudiar i treballar al territori, puguin tornar. / Via ACN. / Imatge URV.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta