28 de desembre del 2007

El problema de fer innocentades quan no és 28 de desembre

Com alguns haureu notat si ja us han fet alguna innocentada, avui és 28 de Desembre. Com en altres llocs, és tradicional que al nostre país els mitjans de comunicació difonguin notícies falses, més enllà de les mentides i manipulacions que es puguin dir els dies de cada dia. La diferència és que, en el Dia dels Innocents, això està ben vist. Sense anar més lluny, aquesta va ser la innocentada de La Marfanta de l'any passat. Però què passa quan es fa broma i no és 28 de Desembre? Pos que algú s'ho pot creure... Suposo que això és el que va passar amb l'article que vaig publicar a l'antic setmanari L'Ebre el 28 d'abril del 1995. Per evitar malentesos, ja vaig curar-me en salut i vaig titular-lo Ficcions. A l'article parlo d'un llibre fictici, Relación històrica de las parroquias del Ebro (Saragossa, 1927), en què suposadament s'explica la rivalitat professional i personal entre l'arquitecte real Joan Abril i l'arquitecte inventat Marcel Bernat, que hauria fet els treballs a l'ombra de l'arquitecte de l'església del Roser. Segons aquesta invenció, va ser Bernat i no Abril qui va dissenyar la nova parròquia del Roser, però molt més gran, amb una escalinata que arribava fins a la vora del riu, i no amb un, sinó amb dos campanars. Aquesta història no era verídica, però sí versemblant, perquè en realitat sembla que Abril sí va projectar una església del Roser amb dues torres. A més, també perquè jo mateix vaig fer un dibuix que mostrava com quedaria la parròquia amb els dos campanars(es poden veure les meues inicials, G.M.P., just damunt del llagut que hi ha al riu); i també perquè, imitant Jorge Luis Borges (que precisament té un llibre anomenat Ficciones), vaig incloure al text una suposada referència bibliogràfica.
Dos anys després, la mateixa referència bibliogràfica apareixia a la pàgina tercera del llibre El Roser, su génesis y vicisitudes (la fe de tres generaciones), de l'excapellà Blas Guimerá Altabás, en referència al dibuix que il·lustrava la portada (d'un llibre que sí és real, i que encara podeu trobar a les llibreries). L'autor, que va ser mossèn del Roser des del 1980 al 1997, no citava l'article Ficcions publicat al setmanari L'Ebre, sinó la pàgina 278 del segon volum d'una obra que no existia...

10 comentaris:

  1. osti, què fort! i ja has demanat drets d'autor pel dibuix???

    :DDD

    ResponElimina
  2. Molt bo , Gustau em sembla molt bo i em recorda al Dr. Pasavento de Vila Matas. No importa, possiblement descobriras que la Ficcio no és tal. Qui sap per quins camins s'obre pas la veritat.

    ResponElimina
  3. Recordo el teu article Gustavo. Personalment a mi no me va fer cap gràcia perquè vas contribuir a empastifar més la biografia de l'arquitecte Joan Abril Guanyabens.

    ResponElimina
  4. jajajajajaja
    gran perspectiva!
    ;-)

    ResponElimina
  5. Apego aquí el comentari que Giripiga m'ha enviat per correu electrònic...

    "Jo també vaig creure amb la teva inocentada del 28 d’abril de 1995 FICCIONS, per que he fet la história de com es va construir el Mercat de Tortosa, supossadament atribuit al Arquitecte Municipal Joan Abril, (un mentider de campionat) quant la realitat es que la seva obra es va ensorrar; motiu pel qual l’Ajuntament el fot fora i el Banc de Tortosa, concesionari de l’obra, signa conveni amb un altre de Barcelona, que el torna a fer des de terra. Joan Torras i Guardiola, i lo que afirmo, com sempre, ho puc demostrar. Per aixó vaig creure la teva inocentada.

    El problema de fer inocentades fora de lloc, es que l’autor perd credibilitat, i un com jo, pensa que «qui en críos es gita, cagat s’eixeca»; pot ser exagero, pero es la realitat.

    M’agradaría rebre la teva resposta, per saber si has llegit la meva conclussió."

    Però és que el meu escrit no era innocentada. Era una creació literària, dintre d'un espai fixe que hi havia a les pàgines d'opinió del setmanari. Vostè que sempre diu que cal anar a les fonts originals, també hauria pogut intentar cercar la referència bibliogràfica, i hauria vist que l'obra no existeix.

    ResponElimina
  6. GIRIPIGA, GUSTAU torno a recomanar Vila Matas i el DR Pasavento, la realitat s'obre pas a traves de camins estranys, possiblement les ficcions literàries contenent més realitat que qualsevol cita o referència bibliogràfica. Joan Maturin- Tortosa

    ResponElimina
  7. Com que suposo que Giripiga es el Sr. L. Salamó B. un comentari. Tots aquells escrits a l'Estel de fa un temps, estaven bé, però fer comentaris de l'estil que Abril era un inútil no van enlloc. Per desgracia la creació literària de Gustau provocarà errors, segur, en el temps com també els ha creat L'EBRE al fer malbé articles històrics sobre el modernisme. Un exemple l'article de la Casa Grego de Ginovart on van cambiar els cognoms dels arquitectes participants i algunes dates.

    ResponElimina
  8. per Crom!

    d'un article titulat "ficcions" que vos n'espereu????

    és que hi ha gent per a tot al món...

    ResponElimina
  9. EN RESPUESTA AL BLOC DE GUSTAU MORENO
    Me he tropezado en Internet con una página del bloc de Gustau Moreno (para encontrarla buscar en google Blas Guimerá, marfanta.com: decembre 2007) en que me hace una crítica para desprestigiarme a mí y a mi libro "El Roser: su génesis y vicisitudes". Ahora recuerdo que cuando estaba investigando la construcción de este templo, alguien de Tortosa se debió enterar de que yo estaba argumentando sobre la hipótesis de que hubiera otra torre en proyecto por parte del arquitecto Abril. Como aquí en Tortosa siempre se actúa en equipo como en una familia, al poco tiempo salió un artículo en el hoy desaparecido Ebre-Informes referente al tema y otro del equipo me hizo llegar el artículo para que picara, porque tal como dice ahora el autor se trataba de una broma macabra. Solamente haré a la página del Bloc marfanta de Gustau dos aclaraciones: 1) No soy ningún "excapellà" porque el sacramento del orden imprime carácter; porque no he hecho el proceso de secularización; porque cumplo con la ley del celibato, la misa, el breviario, otras oraciones y predico en el púlpito de la prensa. Lo que pasa es que por cuestiones de salud no estoy bajo la disciplina de la multinacional. 2) Es cierto que caí en la trampa del autor del artículo, pero yo hice mis gestiones para encontrar dicho libro sin encontrar a nadie que me dijera que no existía. Mi argumentación sobre el segundo campanario es independiente del falso libro, al que cité por un exceso de confianza en los "saviruts" de Tortosa, que siempre han presumido de seriedad y veracidad cuando se ponen a escribir. Por último, le agradezco al autor el dibujo que coloqué en la portada del libro porque si no lo hubiera hecho él lo habría mandado a hacer yo. Que no se preocupe Moreno porque en la segunda edición del libro ha quedado anulada la cita de la discordia y el libro quedará limpio e inmaculado como salió de la mente del autor. Ni entráis ni dejáis entrar.

    ResponElimina
  10. EN RESPUESTA AL BLOC DE GUSTAU MORENO
    Me he tropezado en Internet con una página del bloc de Gustau Moreno (para encontrarla buscar en google Blas Guimerá, marfanta.com: decembre 2007) en que me hace una crítica para desprestigiarme a mí y a mi libro "El Roser: su génesis y vicisitudes". Ahora recuerdo que cuando estaba investigando la construcción de este templo, alguien de Tortosa se debió enterar de que yo estaba argumentando sobre la hipótesis de que hubiera otra torre en proyecto por parte del arquitecto Abril. Como aquí en Tortosa siempre se actúa en equipo como en una familia, al poco tiempo salió un artículo en el hoy desaparecido Ebre-Informes referente al tema y otro del equipo me hizo llegar el artículo para que picara, porque tal como dice ahora el autor se trataba de una broma macabra. Solamente haré a la página del Bloc marfanta de Gustau dos aclaraciones: 1) No soy ningún "excapellà" porque el sacramento del orden imprime carácter; porque no he hecho el proceso de secularización; porque cumplo con la ley del celibato, la misa, el breviario, otras oraciones y predico en el púlpito de la prensa. Lo que pasa es que por cuestiones de salud no estoy bajo la disciplina de la multinacional. 2) Es cierto que caí en la trampa del autor del artículo, pero yo hice mis gestiones para encontrar dicho libro sin encontrar a nadie que me dijera que no existía. Mi argumentación sobre el segundo campanario es independiente del falso libro, al que cité por un exceso de confianza en los "saviruts" de Tortosa, que siempre han presumido de seriedad y veracidad cuando se ponen a escribir. Por último, le agradezco al autor el dibujo que coloqué en la portada del libro porque si no lo hubiera hecho él lo habría mandado a hacer yo. Que no se preocupe Moreno porque en la segunda edición del libro ha quedado anulada la cita de la discordia y el libro quedará limpio e inmaculado como salió de la mente del autor. Ni entráis ni dejáis entrar.

    ResponElimina

NORMES D'ÚS
La Marfanta permet els lectors registrats deixar-hi comentaris a cadascuna de les entrades. Amb tot, no s'acceptaran opinions que atemptin contra empreses o persones, i tampoc continguts amenaçadors o de caràcter sexista, racista o xenòfob, que seran eliminats quan siguin localitzats o notificats per algun usuari. Així La Marfanta no es fa responsable dels comentaris que facin els visitants, ni tampoc de les violacions dels drets de la propietat intelectual i/o propietat industrial de terceres persones (físiques i/o jurídiques) comeses pels visitants del web.

Disqus for Marfanta